Resultats de la cerca
Es mostren 1570 resultats
Luis Bárcenas Gutiérrez
Política
Polític andalús.
Llicenciat en ciències empresarials, s’afilià al Partido Popular , partit del qual fou gerent del 1990 al 2008 i, des d’aquest any, tresorer fins el gener del 2013 Senador 2004-10, el febrer del 2009 fou imputat en el “cas Gürtel” La causa contra ell en aquest cas fou arxivada el juliol del 2011 i reoberta el març del 2011 Descobert com a posseïdor de comptes milionaris a Suïssa, el gener del 2013 el diari El País publicà unes presumptes anotacions a mà suposadament del mateix Bárcenas que revelarien una doble comptabilitat del PP, en la qual figuraven pagaments a alts càrrecs del partit,…
Bernat de Boixadors
Història
Governador de Sardenya.
Possiblement fill de Berenguer de Boixadors mort el 1311 i de la seva muller Blanca Fou alcaid de Bunyol lloc que obtingué després en feu honorat, majordom de l’infant Alfons, que ell acompanyà a la conquesta de Sardenya i a qui prestà el cavall durant la batalla de Lucocisterna Fou enviat com a ambaixador al jutge d’Arborea, i després a Pisa per tal de ratificar el tractat entre catalans i pisans, i a la cort pontifícia per tal de pagar el cens pel regne de Sardenya Nomenat almirall i reformador, prengué part en el setge de Càller pels catalans de Bonaire, i ell mateix obtingué…
Mare de Déu del Roser de Corçà, abans Santa Maria (Àger)
Art romànic
Església parroquial de Corçà, poble situat a uns 5 km a ponent de la vila d’Àger La parròquia de Corçà, dedicada primitivament a santa Maria, estigué sotmesa a Sant Pere d’Àger des del segle XI fins al segle XIX La primera referència del lloc de Corçà apareix en l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 En l’acta d’investidura de Guillem Ramon, jutge ausonenc, com a abat de l’abadia d’Àger, del 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren, a més de la dominicatura del castell de Corçà i altres drets, la quarta part de la parròquia de Corçà i l’església…
Celestí Pujol i Camps
Historiografia catalana
Historiador, advocat i numismàtic.
Fou jutge municipal a Girona, diputat provincial pel districte de la Bisbal d’Empordà 1874-75 i un dels fundadors de l’Associació Literària i de la Revista de Gerona Després exercí la carrera d’advocat a Madrid El 1886 ingressà com a membre numerari en la Real Academia de la Historia També fou membre de la societat francesa de numismàtica i arqueologia, secretari particular del ministre d’Ultramar, Víctor Balaguer, i secretari del consell general d’Instrucció Pública Les seves aportacions en el camp historiogràfic se centraren en la numismàtica i en l’estudi de la revolució del…
L’aire d’un crim
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-88; ficció de 120 min., dirigida per Antonio Isasi-Isasmendi Lasa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Isasi Barcelona ARGUMENT El aire de un crimen 1980, de Juan Benet GUIÓ Gabriel Castro, AIsasi-Isasmendi, Jorge Rodríguez Alamo FOTOGRAFIA Joan Gelpí Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Ramiro Gómez, Josep Maria Espada decorador MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA Francisco Aguarod, Luis Fatás INTERPRETACIÓ Francisco Rabal el coronel, Maribel Verdú La Chiqui , Fernando Rey Fayón, Chema Mazo el capità Medina, Ramoncín, Miguel Rellán dr Sebastián, María José Moreno La Tacón , Germán Cobos Amaro, Ovidi Montllor, Terele Pávez, Rafaela Aparicio, Agustín…
Maximilian Schell
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral suís d'origen austríac.
Germà de l’actriu Maria Schell , els seus inicis professionals estigueren dedicats al teatre, en el qual sobresortí com a actor shakespearià S’inicià en el cinema amb Kinder, Mutter und ein General ‘Fills, mare i un general’, 1955, de László Benedek Des del seu debut en The Young Lions 1958, d’Edward Dmytryk, es convertí en un dels actors europeus més sollicitats de Hollywood, feina que compaginà amb una carrera d’èxit a Europa com a actor i director cinematogràfic, televisiu i teatral De la seva abundosa filmografia cal destacar Judgement at Nuremberg 1961, de Stanley Kramer, film pel qual…
Jorge Rafael Videla

Jorge Rafael Videla
Militar
Militar argentí.
Oficial d’infanteria a 19 anys, fou director de l’escola militar 1960-62 Ascendit a general 1973 i a comandant en cap de l’exèrcit 1975, derrocà María Estela Martínez de Perón 1976 i assumí, com a cap de la junta militar, la presidència de la república Instaurà una dictadura i dissolgué el parlament, els partits i els sindicats obrers, i inicià una duríssima repressió contra els opositors El 1978 deixà el càrrec de comandant en cap de l’exèrcit, i el 1981 fou rellevat del de president de la república pel general Roberto Eduardo Viola Restaurada la democràcia a l’Argentina, fou jutjat 1984-85…
Ramon de Torroja
Història
Noble.
Sembla que era fill de Ramon de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV El 1153 fou tramès com a ostatge a Gènova fins que els genovesos rebessin els 16 000 morabatins amb què s’estimà l’ajut prestat per aquests al comte de Barcelona en la conquesta de Tortosa El 1162 fou un dels testimonis del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV, i el 1195 pactà amb el monestir de Poblet unes transaccions sobre l’Espluga i Vimbodí, que més tard foren causa de molts litigis Era casat amb Gaia de Bas El 1181 féu un primer viatge a Sardenya amb la seva muller per defensar, juntament amb el seu…
Elionor de Sicília
Segell d'Elionor de Sicília
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó, filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia i tercera muller (1349) de Pere III el Cerimoniós, proposada per aquest als catalans de Sicília en requerir ells l’ajuda del rei en llur lluita contra els nobles sicilians.
Tot i que aquests imposaren per condició la renúncia d’Elionor a tots els seus eventuals drets a la corona siciliana, la reina no deixà d’interessar-s’hi, car es considerà sempre successora dels seus germans, en el cas que morissin sense fills, i no abandonà la idea d’una possible unió de Sicília als territoris patrimonials de la corona catalanoaragonesa procurà de casar les germanes més joves, Blanca i Beatriu, i també el seu germà, Lluís I de Sicília, amb Constança, filla gran del seu marit i a la mort d’aquell, la casà amb el nou rei, el seu germà més jove, Frederic III de Sicília, del…
manlleuta de pres
Dret processal
Formalitat per la qual un jutge o un tribunal posa en llibertat provisional un pres sotmès a procés, mitjançant fermança.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
