Resultats de la cerca

Després de la revolució del 1868 s’adherí al partit democràtic i intentà l’aixecament a Alacant El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905

Fill de Manuel de Llupià i de Ballaró A la cort del 1702 Felip IV de Catalunya-Aragó el féu marquès El 1705, per la seva poca energia a obtenir els juraments preceptius de les vegueries, principalment la de Vic —pràcticament insubmisa—, el lloctinent general Fernández de Velasco el confià a Manresa Malgrat això, durant la guerra de Successió es posà al costat de Felip V i fugí del Principat

Fundat el 1983, nasqué com a equip escolar de l’Escola Sant Nicolau Formà un equip sènior i durant la primera dècada del segle XXI jugà a primera divisió catalana La temporada 2008-09 ascendí a la Lliga EBA en adquirir els drets del Club Bàsquet Olesa Posteriorment es vinculà amb el Bàsquet Manresa i aconseguí la cessió de diversos jugadors Disposa d’uns vint-i-cinc equips en categories inferiors

Defensava el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans i pretenia d’establir una societat més justa i solidària Secretari general Jaume Oliveras Maristany A Sant Pere de Ribes han obtingut l’alcaldia en diverses ocasions Unitat Municipal-9 , així com a Arbúcies CUP d’Arbúcies, i han presentat llistes municipals a Alcanar, Argentona, Banyoles, Manresa, Masnou, Premià de Mar, Salt, Valls, Vilafranca del Penedès i Vilassar de Dalt

Mestre major del claustre de la seu de Vic 1324-37, del qual, segons sembla, projectà i construí la galeria nord i una part de les de ponent i de llevant juntament amb les capelles de Sant Cristòfol i Sant Lluc i de Sant Jaume Fou succeït per Bartomeu i Ladernosa Collaborà amb Berenguer de Montagut a Santa Maria del Mar de Barcelona 1329 i a la collegiata de Manresa

Tinent general de les tropes filipistes que actuaren a Catalunya durant la guerra de Successió Fou responsable de la repressió de Manresa de l’agost del 1713 Fou el primer corregidor de Catalunya, i, per tant, el seu nomenament fou també el primer títol oficial de Catalunya expedit en castellà Durant el seu exercici tingué problemes de jurisdicció i d’atribució de funcions amb l’arquebisbat de Tarragona abril del 1717

Jugà com a pivot a divisió d’honor amb el Futbol Club Barcelona 1995, 1996, 1997 i el Futbol Sala Martorell 1998 Posteriorment jugà a divisió de plata amb el Futbol Sala Montcada i el Futbol Sala Olesa, i acabà formant part d’equips que competien en divisions inferiors d’àmbit estatal, com el Gavà Futbol Sala, el Sant Vicenç Club Futbol Sala o el Manresa Futbol Sala

Es formà a l’ADEPAF de Figueres, amb el qual assolí l’ascens a primera divisió 1984 i jugà fins el 1989 Posteriorment passà al Caixa Tarragona, Donostia i Bàsquet Manresa Joviat, a la màxima categoria Ja a les files del CB Castellet, una lesió l’obligà a retirar-se i passà a fer d’entrenadora del mateix equip una altra temporada Fou internacional per Espanya en categories inferiors

Actuava de defensa esquerra i jugà al Futbol Club Barcelona Disputà 128 partits i guanyà una Lliga 1945, una Copa 1942 i una Copa d’Or 1945 Prèviament havia jugat amb el Rayo Vallecano, el Nacional de Madrid i el Cartagena Participà una vegada amb la selecció catalana Com a entrenador, dirigí, entre d’altres, el Club Gimnàstic de Tarragona, el Manresa, l’Europa, el Badalona i el Sant Andreu

El 1960, Eduard Ku-charski l’incorporà al CB Aismalibar de Montcada i Reixac Posteriorment jugà pel Picadero JC 1962-63, el FC Barcelona 1963-64 i 1966-67, el Real Madrid 1964-66, el Joventut de Badalona 1967-68, el CD Mataró 1968-70, el Manresa 1970-73 i el RCD Espanyol 1973-74 Jugà 68 partits amb la selecció espanyola, i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960