Resultats de la cerca

Popular autor de novelles d’intriga i d’espionatge, diverses de les seves obres han estat portades al cinema i ell mateix exercí de guionista cinematogràfic Cal esmentar-ne The Dark Frontier 1936, Journey into Fear 1940, versió cinematogràfica de Norman Foster, 1942, The Mask of Dimitrios 1939 versió cinematogràfica de Jean Negulesco, 1944, The Night-comers 1956, The Light of Day 1962 versió cinematogràfica de Jules Dassin el 1964 amb el nom de Topkapi , The Levanter 1973, Doctor Frigo 1975, The Care of Time 1981, Waiting for Orders 1991 i The Story so Far 1993 Escriví l’…

Un dels poetes imaginistes —la revista dels quals, Egoist , dirigí—, publicà diversos reculls, com Images 1915, War and Love 1918, Images of Desire 1919, A Fool i'the Forest 1925, A Dream in the Luxembourg 1930, etc Fou, però, amb les novelles Death of a Hero 1929, basada en les seves experiències de la Primera Guerra Mundial, The Colonel’s Daughter 1931 i All Men Are Enemies 1933 que assolí fama El 1939 es traslladà als EUA, on escriví sobretot biografies Wellington , 1946 Lawrence of Arabia , 1955, a més de l’autobiografia Life for Life's Sake 1940

En les seves peces teatrals plantejà els problemes de la dona africana en les societats neocolonials, com a The Dilemma of a Ghost 1965 i Anowa 1970 També és autora de les novelles Our Sister Killjoy or Reflections of a Black-Eyed Squint 1977 i Changes 1991 premi dels escriptors africans del Commonwealth els reculls de poemes Someone Talking to Sometime 1986, premi Nelson Mandela de Poesia 1987 i Birds and Other Poems 1991, i les narracions The Girl Who Can and Other Stories 1999 En 1983-84 fou ministra d’educació en el govern de Jerry Rawlings

La seva primera novella, Täbb med manifestet ‘Täbb i el Manifest’, 1943, representà una novetat radical en les descripcions del món obrer suec per la seva crítica de les opcions bàsiques del moviment obrer des d’un cristianisme luterà També hi plantejà el conflicte entre ideal i realitat i l’efecte que aquest té damunt els personatges, que reprengué en altres obres Experimentà en el camp formal, cercant el distanciament del lector Escriví, entre altres novelles, Om ‘Si’, 1946, Egen spis ‘Cuina pròpia’, 1948, Fromma mord ‘Assassinats pietosos’, 1952 i Bark och lov ‘Escorça i…

Estudià dret a Varsòvia i filosofia a París Entre el 1939 i el 1963 visqué a l’Argentina En les seves obres transforma la realitat en l’allegoria d’una certa idea de l’home en la qual aquest és concebut com un ésser imperfecte i immadur sotmès a la pressió i a la deformació per part de convencions socials, ideologies i estereotips És autor, entre altres, de les novelles Ferdydurke 1938, Trans-Atlantyk 1953, Pornografia 1960, dels drames Iwona księżniczka Burgundii ‘Ivonne, princesa dels Burgundis’, 1938 i Ślub ‘Matrimoni’, 1953, i del Diari 1953-1969 , de publicació pòstuma 1970

És autor de les novelles La pérdida del centro 1964, El escorpión 1969, La Granja del solitario 1969 i Fedra 1975 i dels assaigs Novela española actual 1967, Pintura española neofigurativa 1968, Mundo y trasmundo de las Leyendas de Bécquer 1970, Novela española de la posguerra 1971, El realismo y la novela actual 1973 i Arte hoy, arte del futuro 1976, entre altres També conreà la poesia i la crítica literària En aquesta darrera faceta tinugé una intensa activitat com a polemista al front de la redacció de La Estafeta Literaria 1960-63 i La Fiera Literaria 1995-2010

Fou comandant en cap de les tropes franceses de la Xina en 1937-38 i de les Forces Franceses Lliures de les Antilles i les Guaianes el 1943 A la fi de la guerra s’installà a la seva casa familiar de Prada, al Conflent els seus avantpassats havien posseït les fargues de Cuixà i de Rià Publicà les novelles Le chant des sirènes premiat per l’Académie Française el 1953, Journal d’une ombre premi Édouard Herriot, 1956, Contes cruels de Chine et du grand océan des îles Prix du Conte, 1960, Épopée des troupes coloniales en collaboració i Vendée créole

El 1929 fou condemnat a vint anys de presó per atracament, dels quals en complí set En aquest temps començà a escriure literatura de protesta contra el racisme El 1954 es traslladà a París, on escriví narracions policíaques ambientades en els guetos negres, especialment Harlem En aquestes novelles creà dos personatges de gran èxit els detectius negres Coffin Ed Johnson i Grave Digger Jones Posteriorment s’installà definitivament al País Valencià Entre les seves obres cal esmentar If He Hollers Let Him Go 1945, The Third Generation 1954, Run, Man, Run 1966 i l’autobiografia The…

Publicà A voz do profeta 1836, on la tensió i l’èmfasi romàntics apareixen intellectualitzats El 1850 aparegué tota la seva obra lírica Poesia Els seus contes — Lendas e narrativas 1851— i les seves novelles — O monge de Cister 1841, O Bobo 1843 i Eurico o presbítero 1844— imposaren a Portugal la novella històrica L’obra narrativa palesa un excés de documentació i una preocupació per la fidelitat històrica La seva obra d’historiador és amplíssima História de Portugal 1846-51, História da origem e estabelicimento da Inquisição em Portugal 1854-59 i Portugaliae monumenta…

A Londres treballà com a pianista en un club nocturn Posteriorment residí a Grècia, Egipte i Argentina És autor de sis llibres de poemes i de novelles d’un barroquisme exaltat, amb influències de Joyce i de Henry Miller The Black Book 1938, acusat d’escandalós al seu país, Cefalú 1947 i Alexandria Quartet , que comprèn Justine 1957, Balthazar 1958, Mountolive 1958 i Clea 1960 Tunc 1968, Nunquam 1970, Sicilian Carroussel 1977 i l' Avignon Quintet 1974-84, compost per Monsieur, Livia, Constance, Sebastian i Quinx , obra múltiple ambientada a la Provença, on barreja elements…