Resultats de la cerca
Es mostren 766 resultats
Kubitzer Bodden
Badia
Sector marítim entre el sector occidental de l’illa de Rügen i el sector costaner del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental (Alemanya).
Der Bodden
Badia
Sector marítim entre el sector oriental de l’illa de Rügen i el sector costaner del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental (Alemanya).
Kleist
Antiga família noble de la Pomerània, esmentada des del 1175, diversos membres de la qual s’han destacat del s XVIII ençà.
Cal esmentar-ne Ewald Jürgen von Kleist ~1700-1748, físic, que descobrí l’ampolla de Leiden 1745, Ewald Christian von Kleist 1715-1759, autor del poema Der Frühling 1749, el berlinès Friedrich, comte de Kleist von Nollendorf 1762-1823, mariscal, que decidí la batalla de Kulm 1813, Heinrich von Kleist i Ewald von Kleist 1881-1954, mariscal, que lluità a Stalingrad durant la Segona Guerra Mundial
Greifswalder Bodden
Badia
Sector marítim entre l’illa de Rügen i el sector costaner del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental (Alemanya), obert a la mar Bàltica.
Grosser Jasmünder Bodden
Badia
Sector marítim entre la península de Jasmund i la part central de l’illa de Rügen, al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental (Alemanya).
lulú
Mastologia
Nom donat a diverses races de gossos de companyia petits que, com el pomerània i el pequinès, són de pèl llarg i formes massisses.
Els Miquelets. 1640-1814
La història dels cossos armats de soldats voluntaris catalans anomenats Miquelets és un bon exemple, a Europa, del pas de la guerra antiga —intradinàstica, mercenària, sense cap nació al darrere i feta de breus episodis puntuals— a la guerra moderna La guerra moderna és una guerra entre estats, del poble nació en armes i, en general, de llarga durada Els Miquelets segles XVII-XVIII àmbit de les operacions bèlliques Aquest pas es començà a fer, a Europa i segons S Kott i S Michonneau, des del 1648 La forma de “guerra moderna” es consolidà a partir del 1793, amb la Revolució Francesa i l’…
Usedom
Świnoujście
© Oficina de Turisme de Polònia
Illa
Illa de la mar Bàltica, al golf de Pomerània, entre la badia de Szczecin i la Bàltica, separada de la terra ferma per la desembocadura del Peene.
Té 445 km 2 Des del 1945 és dividida entre la República Democràtica Alemanya, República Federal Alemanya després de la reunificació i Polònia, la qual en posseeix 90,8 km 2 El centre principal és Swinoujście, avantport de Szczecin És zona d’estiueig
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
invasions bàrbares
Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…