Resultats de la cerca

La capital és Barquisimeto Limita al N amb Falcón, a l’E amb Yaracuy, al SE amb Cojedes, al S amb Portuguesa i Trujillo i a l’W amb Zulia El relleu és muntanyós serres del Carib al N i els contraforts andins de la Sierra de Mérida al S El clima és tropical El riu principal és el Tocuyo L’àrea que reuneix més població és la de l’entorn de la capital, que concentra més d’un 50% del total de l’estat, gràcies a la forta industrialització És un estat agrícola i ramader, primer productor de blat de moro del país La indústria principal és l’alimentària sucrera i lletera i la de la fusta…

Situat a la capçalera de la riera de Llimós afluent, per l’esquerra, de la riera de Merlès, al sector nord-occidental del terme vall de Matamala , que presideix la serra de Matamala el Padró, 1366 m alt, d’una extensió de 9 km d’E a W, des de Sant Esteve de Vallespirans riera de Vilardell fins a Viladonja riera de Merlès, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar L’església parroquial Santa Maria fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la…

D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de…

En la seva forma extrema, el difusionisme pressuposa l’existència d’uns pocs centres difusors de cultura i s’oposa, per tant, a la idea del parallelisme cultural , que sosté que les diferents cultures haurien arribat a produir uns resultats semblants, bé que de forma independent El difusionisme es desenvolupà a principi de segle a Europa els seus defensors més destacats foren els anglesos GE Smith i WJ Perry i els alemanys W Schmidt i F Graebner, i als EUA C Wissler Conceptes relacionats amb el difusionisme són els d'àrea cultural i cercle cultural Actualment hom admet l’…

És una barreja de cançó tradicional francesa del s XVIII i música folklòrica dels S dels EUA que s’originà a les àrees pantanoses de l’W de Nova Orleans, on exiliats francesos provinents d’Acàdia Canadà establiren les seves colònies Allí cuidaren zelosament la seva cultura fins que es veié inevitablement influïda per l’anglòfona Tingué el seu màxim desenvolupament durant els anys trenta del segle XX i els seus instruments més emblemàtics són l’acordió introduït el 1920 i el violí L’idioma en què s’interpreten les cançons és una parla dialectal que inclou elements del francès i de…

Realitzà els estudis a la Universitat de Washington i a la Harvard University Els seus treballs d’investigació, portats a terme a la multinacional Burroughs Wellcome des del 1942 i, des del 1945, realitzats juntament amb G B Elion, s’han centrat en l’estudi del metabolisme dels àcids nucleics i, especialment, en el coneixement de les diferències existents entre el metabolisme de les cèllules normals i el de les cèllules canceroses Els resultats dels treballs van fer possible el descobriment i la síntesi de substàncies com ara els antitumorals 6-mercaptopurina i tioguanina, immunosupressors…

El 1955 ingressà a l’escola de ballet del teatre Kirov, de Leningrad i n'esdevingué primer ballarí de la companyia El 1961 s’exilià de l’URSS i adoptà la nacionalitat britànica 1962, i posteriorment l’austríaca 1982 El 1962 ingressà en el Royal Ballet of London i, en parella amb Margot Fonteyn, actuà per tot el món D’entre les seves produccions destaquen El llac dels cignes 1964 Lucifer 1975, coreografiada per M Graham i Manfred 1977 Protagonitzà alguns films, com Romeo and Juliet , basat en l’obra de Prokof'ev 1967, Don Quixote , en la de W Henze 1973 i Valentino 1977, de K…

Conreà diversos gèneres la narració Z kraju milczenia ‘Des del país del silenci’, 1946 les novelles Dni klęski ‘Dies de derrota’, 1952 i Skąpani w ogniu ‘Banyats en foc’, 1961, testimonis de la lluita contra l’ocupació nazi, que proven la gosadia patriòtica de l’autor i el ritme dinàmic del seu estil Una estada a Àsia aportà a la seva temàtica motius exòtics i fantàstics i una visió sensual de la realitat Wędrówki z moim guru ‘Aventures amb el meu guru’, 1960, Nieśmiały narzeczony ‘Un nuvi tímid’, 1964 i Szczęściarz ‘Un amb sort’, 1967 Kamienne tablice ‘Taules de pedra’, 1966 és…

Estudià física a la Universitat de Yale i posteriorment es doctorà en bioquímica a la de Harvard Inicià la seva carrera professional a la Universitat de Stanford 1978, d'on passà a la Princeton 1988 i, posteriorment, al departament de bioquímica cellular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center 1991 Des del 2003 és professor de fisiologia a la Universitat de Columbia Nova York, on també presideix el Centre de Biologia Química Ha estudiat els mecanismes de transmissió de les vesícules cellulars, que regulen un gran nombre de funcions fisiològiques Per aquesta contribució, el 2013 li fou…

Substituí la Comissió Especial de les Nacions Unides UNSCOM, United Nations Special Commission creada el 1991 després de la guerra del Golf Pèrsic amb les mateixes funcions sobre el règim de Saddam Ḥusayn Sota la presidència de Hans Blix i Demetrius Perricos i en estreta collaboració amb l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, la UNMOVIC tingué relacions conflictives amb el govern nord-americà de George W Bush, el qual desestimà els informes que desmentien la presència d’aquest tipus d’armes a l’Iraq, i que el març del 2003 ordenà l’operació que enderrocà Ḥusayn i ocupà l’…