Resultats de la cerca
Es mostren 1150 resultats
L’Exposició Internacional de Barcelona del 1929
Amb dotze anys de retard Pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, projectat per l’arquitecte L Mies van der Rohe ECSA Si l’Exposició Universal de Barcelona es va convocar, es desconvocà i es tornà a convocar, de manera que tot van ser presses a la darrera hora, l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 es va obrir dotze anys més tard del moment en què s’havia previst i la seva convocatòria va estar condicionada una vegada més per la política i els esdeveniments internacionals Es pot assegurar que en 150 anys –entre el 1800 i el 1950– no hi hagué cap…
Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord
Política
Militar
Organisme creat pel tractat militar de defensa el 4 d’abril de 1949 per tal d’oposar-se al bloc militar encapçalat per la Unió Soviètica.
Objectius i membres Fou creada amb l’objectiu de contrarestar l’expansionisme de la Unió Soviètica arran de la partició d’Europa en zones d’influència, que comportà el sorgiment d’estats satèllit d’aquesta superpotència a l’Europa central i oriental En el seu origen, doncs, constitueix una organització de caràcter defensiu collectiu La seu és a Brusselles i les llengües de treball són el francès i l’anglès A partir dels dotze membres fundadors, l’organització ha passat a trenta-un membres fins el 2023 i ha anat augmentant el seu radi d’acció, alhora que els seus objectius s’han anat…
Fèlix Amat de Palou i Pont

Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Història
Literatura catalana
Filòsof, teòleg, historiador de l’Església i lexicògraf.
Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…
, ,
Sant Miquel de Roca (Crespià)
Art romànic
Situació Entrada a l’església troglodítica al cim de la cinglera A Bramon El santuari de Sant Miquel de Roca és situat dins d’una balma o cova a la part alta del cingle de Roca de Castellar, a uns 170 m sobre el curs del Fluvià, que és als peus del rocam La cavitat natural va ésser modificada i ampliada artificialment Així, es tancà amb una edificació al seu davant, que incorpora la cova al seu interior, i amb el temps es convertí en un lloc de culte semirupestre Els murs de la construcció que tanquen la cova es veuen sospesos vora el cim de la paret rocosa de l’espadat, gairebé vertical Mapa…
Frederic Mompou i Dencausse

Frederic Mompou i Dencause
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Vida La seva biografia no és pròdiga en esdeveniments espectaculars, com s’adiu amb una personalitat humana tan sensible i rica en vivències interiors i al mateix temps tan discreta a l’hora d’exterioritzar-les Nasqué al barri barceloní del Poble-sec, fill de pare català i de mare d’origen francès, en un ambient familiar que no era aliè a l’interès musical La receptivitat vers l’entorn sonor que l’acompanyà en la infantesa les ressonàncies de les campanes de la foneria de la família materna desvetllà les seves inclinacions musicals Començà els estudis de piano al Conservatori del Liceu, amb…
,
Vallmoll
Vista de Vallmoll amb les ruïnes del castell i l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els municipis del Rourell i la Masó W, separats pel Francolí, Valls W i N, Puigpelat i Nulles E, dins l’Alt Camp, i amb els de la Secuita i els Garidells S, al Tarragonès Es troba al sector meridional del terme, al límit amb el Tarragonès, estès a l’esquerra del Francolí frontera occidental del terme, vers el qual corren les aigües del torrent de Vallmoll o de la Fonollosa, el qual, en travessar el seu territori, s’encaixa en el sòl fins a assolir les capes aqüíferes i convertir-se en rierol La vila de Vallmoll, cap de municipi, i l’urbanització Vallmoll…
Vilanant
El Carrer Major de Vilanant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, a l’esquerra del riu Manol.
Situació i presentació El municipi de Vilanant, d’una extensió de 16,88 km 2 , és a ponent de la ciutat de Figueres, al sector accidentat per les serres, de no gaire elevació, que formen els darrers contraforts pirinencs la serra de l’Illa 252 m, a septentrió, al límit amb els municipis de Cistella, Terrades i Llers, i la serra de Coll de Jou 179 m a ponent, divisòria amb Cistella És drenat, a l’extrem meridional, pel Manol, en part límit amb Navata, i al NE pel Rissec, el seu afluent La part meridional del terme, entre ambdós rius, és la menys accidentada, i hom hi pot dedicar al conreu…
Castellar del Riu

Aspecte del pi de les tres branques a Castellar del Riu (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Solsonès, que s’estén pels vessants meridionals dels rasos de Peguera.
Situació i presentació Les aigües es divideixen entre les que van a la conca de l’aigua d’Ora rieres dels Porxos i de Campllong i aigua de la Corba, al sector presidit per la parròquia de Castellar, i les que van a la conca del Llobregat capçalera del Riu Demetge, al sector presidit per la parròquia d’Espinalbet L’altitud disminueix de N a S, des de les elevacions de rasos de Peguera 2056 m a les Collades, 1989 m a la roca d’Auró, 1847 m al Cogulló d’Estela fins al pla de Campllong el coll de la Creu de Campllong assenyala la divisòria d’aigües esmentada i les primeres elevacions de la serra…
Sant Adjutori o Santa Maria de Gausac (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Dues vistes de l’extrem d’aquesta petita església rodona, incomprensiblement malmesa i abandonada J M Masagué L’ermita circular de Sant Adjutori, antigament Santa Maria de Gausac, és situada dins del parc de Collserola, al vessant nord de la serra i al sud-est del nucli antic de Sant Cugat És a la vall de Gausac i a la dreta del torrent de Sant Medir, dins el bosc Hom l’anomena també Santa Maria del Bosc, pel fet que s’hi venerava la Mare de Déu del Bosc Mapa 36-16420 Situació 31TDF261895 Un itinerari, el més fàcil i menys perdedor per arribar-hi, comença a la masia restaurant de Can…
la Pobla de Cérvoles
la Pobla de Cérvoles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Cérvoles, de 61,92 km 2 d’extensió, es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, a la part més alta i accidentada de la plataforma garriguenca, als vessants septentrionals de la serra de la Llena Limita amb els termes garriguencs del Vilosell i l’Albi a l’E i NE, Cervià de les Garrigues al N i NW, Juncosa a l’W, i amb el d’Ulldemolins Priorat al SW i S i Vilanova de Prades Conca de Barberà al SE La Pobla de Cérvoles és l’únic nucli de població del terme que no té censada població…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina