Resultats de la cerca
Es mostren 4462 resultats
Jesús Tharrats i Vidal
Física
Físic i matemàtic.
Fill de poeta Josep Tharrats Estudià a Barcelona i Madrid i amplià estudis a Ginebra, París i Copenhaguen, on treballà amb L de Broglie i Niels Bohr Fou catedràtic a Salamanca 1954 i Barcelona 1956-59 Participà en diversos congressos internacionals sobre física teòrica i nuclear, branques en què s’especialitzà Fou un dels fundadors de la Junta d’Energia Nuclear Obtingué els premis Leonardo Torres Quevedo 1951 i Juan de la Cierva 1953 El 1961 s’installà a Veneçuela fou professor a la Universitat de Zulia i a la Universitat Central de Veneçuela El 1966 es traslladà a Puerto Rico, on exercí de…
Història del teatre català
Literatura catalana
Estudi de Francesc Curet publicat el 1967.
Desenvolupament enciclopèdic Descriu les diverses etapes de la història del teatre català des de l’edat mitjana fins al principi de la dècada del 1960 Parteix de la concepció del teatre com a espectacle i ordena els continguts d’acord amb un criteri cronològic, dins del qual estableix subdivisions temàtiques dedicades als agents teatrals Seguint els esquemes de la historiografia tradicional, delimita tres etapes la medieval, la decadent i la renaixent, i, amb un estil proper a la crònica, adopta un enfocament assagístic i divulgatiu Amplia les incursions que el mateix autor feu a…
Juli Leal i Duart
Literatura catalana
Dramaturg, director teatral i traductor.
Llicenciat en filologia moderna i doctor en filologia francesa per la Universitat de València, és professor d’aquesta universitat Es va iniciar com a actor en el teatre independent i dirigí el grup Carnestoltes A més, ha traduït molts textos dramàtics i ha dirigit nombrosos muntatges d’obres de teatre per a l’escena —Shakespeare, Molière, Goldoni, Ibsen, Txékhov, T Williams o Rodolf Sirera— i per a la televisió Com a dramaturg, ha publicat les obres Memòries de la coentor 1977, Totus Tous, comèdia familiar inundada 1982 1998 i Juan Lorenzo Palmireno ensaya la “Fabella Aenaria” con sus alumnos…
Jaume Bachs i Roses
Música
Cantant d’òpera, conegut artísticament com Angelo Angioletti.
Amb una veu magnífica segons les referències contemporànies, a divuit anys debutà com a baríton al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb l’òpera Lucia di Lammermoor de Gaetano Donizetti Després d’alguns anys cantant com a baríton, el director Joan Goula li indicà que per la gran extensió de la seva veu podia emprar des de la tessitura de tenor a la de baix Amplià la seva formació a París i, amb el pseudònim d’ Angelo Angioletti , tingué molts d’èxits als teatres d’òpera europeus i americans debutà al Teatro alla Scala el 1904 amb Tannhäuser Compongué una òpera en un acte, Aurèlia , que fou…
Cucut
El cucut Cuculus canorus és un ocell bosquetà de cant característic, paràsit, a l’època de cria, de diverses espècies de moixons, els nius dels quals desposseeix de la posta legítima, tot dipositant-hi els ous propis i deixant la covada i l’alimentació de la nierada als pares espoliats L’exemplar illustrat, procedent del Vallès Occidental, mostra els trets morfològics d’un individu adult cos afuat, cua llarga, color general gris, i abdomen blanc amb bandes travesseres grises les potes, poc visibles a la imatge, són grogues Oriol Alamany Cuculus canorus Àmpliament estès per tot el…
Maria Oliveras i Collellmir

Maria Oliveras i Collellmir
Medicina
Metgessa anestesiòloga.
Llicenciada en medicina el 1938 per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou una de les poques metgesses de la seva generació Els darrers mesos de la Guerra Civil treballà a l’Hospital Militar de Vallcarca Instaurat el franquisme, les noves autoritats no li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no obtingué el títol fins el 1941 Després de treballar a l’Institut Neurològic Municipal, fou ajudant del neurocirurgià Adolfo Ley a l’Hospital Clínic 1944 com a especialista en anestèsia El 1947, en una estada a Oxford i Londres, amplià estudis en aquesta disciplina i del 1948 al 1963 fou…
meditació

Persona meditant
Damien Bouchard - Fotolia.com
Religió
Psicologia
Aplicació de la ment a la consideració atenta d’un mateix, d’alguna cosa relacionada i compresa amb la pròpia existència en general i, en particular, a la conducta a seguir segons el sentit que hom li vulgui donar o d’algun aspecte de la convicció personal religiosa i de les seves exigències.
En la meditació, les facultats psíquiques afectives hi participen tant com les intellectuals, i àdhuc hom hi afegeix la participació activa de tot el cos postura, silenci, etc L’accentuació de la pròpia experiència o d’un contingut determinat, diferent d’aquesta experiència, com a objecte primordial de la meditació pot justificar la diferència entre un tipus de meditació oriental i un altre d’occidental En ambdós casos, tanmateix, les formes concretes de meditació han variat segons les diverses èpoques històriques o culturals Objecte important de l’estudi de la psicologia de la religió, la…
serra Cavallera
el Ripollès La serra Cavallera des de Campelles
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Ripollès, de 1894 m d’altitud (puig del pla de les Pasteres), al límit de la zona axial (vall de Camprodon) amb els Prepirineus (baix Ripollès).
Correspon a un sinclinori devonià bolcat damunt el Carbonífer i tallat per décrochements posteriors als plecs, els quals han desplaçat la línia de crestes cap al nord, pel coll de Pal, en relació amb la serra del puig d’Estela, amb la qual enllaça a ponent, i l’han desviada cap al NE, vers Camprodon, on acaba damunt el Ter Es destaca el relleu per l’erosió diferencial, atenuant les escarpes amb lloms suaus coberts de prades i planes residuals Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera Des del 1993, és inclosa…
sa Marina
Sector costaner de migjorn de Mallorca comprès entre es Pla, el massís de Randa i les serres de Llevant fins a la punta de n’Amer, exclosa la península d’Artà i exceptuant el salobrar de Campos.
Forma una plataforma estructural vindoboniana, horitzontal al sector de Llucmajor on la plataforma pot assolir 13,5 km d’amplària i inclinada a la mar des de la serra de Llevant ses Salines de Santanyí, Santanyí, Felanitx, Manacor, on rarament assoleix 4 km Hom ha considerat que cal excloure'n les terres on s’han superposat, dominants, els sediments i les dunes del Quaternari En aquest sentit, l’horta de Campos s’interposa entre sa Marina de Llucmajor i sa Marina de Llevant Històricament, però, sa Marina era molt més àmplia un document del 1348 hi situa, a més dels municipis…
germandat
Història
Cadascuna de les federacions de municipis establertes a Castella i a Lleó, inicialment amb caràcter temporal, amb finalitats d’interès general, sobretot el manteniment de l’ordre i la seguretat, i contra els abusos senyorials.
Les germandats aparegueren a la darreria del s XII, però no adquiriren importància fins als ss XIV i XV, com a conseqüència de les guerres civils que afebliren el poder públic, especialment l’administració de justícia a Castella Aleshores esdevingueren estables i foren impulsades per la monarquia Les més famoses foren la de Toledo, formada 1300 per a perseguir bandolers, als quals aplicava una justícia sumaríssima, la de Segòvia, impulsada i reglamentada per Enric IV de Castella 1473, que n'amplià la competència, i la del Cantàbric, la mes important i d’abast més considerable, constituïda a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina