Resultats de la cerca
Es mostren 3089 resultats
Josep Corts i Huguet
Historiografia
Historiador.
Farmacèutic d’ofici Estudià filosofia a Lleida Intervingué en moltes qüestions derivades de la fundació de la Universitat a Cervera Fou regidor perpetu 1719-47 i capità d’infanteria de Cervera És autor d' Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera 1723, obra continuada per ell mateix fins el 1740, encara inèdita, en la qual defensà l’actitud filipista d’un sector de la població de la ciutat durant la guerra de Successió els diversos càrrecs municipals que exercí li permeteren d’anotar sovint els registres de l’arxiu i d’afegir-hi relacions i memòries complementàries Deixà inèdita una…
H̱ayrān
Historiografia
Historiador àrab.
De família originària de Sevilla, fou un hàbil polític i ocupà càrrecs importants en diverses corts nord-africanes i andalusines, fins que, després d’ésser empresonat per Tamerlà a Síria, es refugià al Caire, on fou gran cadi fins a la mort És autor d’una història universal, al-'Ibār , que encapçalà amb un monumental pròleg Muqaddima , conegut per Prolegòmens , que constitueix la primera anàlisi científica de les estructures econòmiques, socials i polítiques que condicionen la història Ultra sociòleg i filòsof, és considerat sovint com el creador de la història científica utilitzà amb…
François-Pierre-Guillaume Guizot

François-Pierre-Guillaume Guizot
© Fototeca.cat
Historiografia
Política
Polític i historiador francès.
Ocupà alts càrrecs dels ministeris de l’interior i de justícia 1814-20, des d’on secundà el moderantisme de Decazes Durant el regnat de Carles X de França encapçalà un sector de l’oposició parlamentària Contribuí a l’entronització de Lluís Felip d’Orleans, el qual el nomenà ministre de l’interior 1830, d’educació 1823 i d’afers estrangers 1840 i cap del govern 1847 Evolucionà progressivament cap a posicions conservadores i sostingué la repressió contra els republicans Oberta l’onada revolucionària de febrer del 1848, i caiguts el govern i la monarquia de Lluís Felip d’Orleans, es consagrà a…
John Dee
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom anglès.
Visità, com a professor, les universitats de Lovaina, Brusselles i París 1547-50 Conreà l’alquímia i l’astrologia, alhora que defensà l’ús de la cabalística pràctica Durant els regnats d’Eduard VII i Isabel I exercí els càrrecs de metge i astròleg de la cort Impulsor del renaixement matemàtic a Anglaterra, en el pròleg a la traducció anglesa dels Elements d’Euclides feta per Henry Billingsley manifestà la necessitat de l’ús de la matemàtica dins les ciències aplicades Collaborà en els treballs d’adaptació del calendari gregorià a Anglaterra A més d’importantíssims treballs en el camp de les…
Josep M. Coll i Soler
Literatura catalana
Historiador i assagista.
Estudià humanitats, filosofia i teologia Exercí de professor i ocupà diversos càrrecs en l’orde dominicà Visqué a Xile al Convent de Concepción 1927-33 Fou membre corresponent de la RABLB S’interessà per la història de l’orde dels dominicans a Catalunya i publicàestudis de tema literari medieval També collabo-rà, entre d’altres, a les revistes “La Paraula Cristiana”, “Anales del Instituto de Estudios Gerundenses”, “Ilerda”, “Ausa” i “Analecta Sacra Tarraconensia” En aquesta darrera en destaquen els treballs “Quién es el autor del Saltiri catalán en prosa” 1947, “Algunas referencias inéditas…
Eduard Portela Marín

Eduard Portela Marín (a la dreta)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Entrenador i directiu de basquetbol.
Debutà com a entrenador a la Penya Esportiva Montserrat, i dirigí el Collblanc, la Unió Esportiva Montgat 1932-64, el Futbol Club Barcelona 1964-67 i el Centre Parroquial Sant Josep 1969-73 Posteriorment inicià una etapa com a director tècnic del FC Barcelona fins el 1981, amb un interval el 1979 que el portà de nou a la banqueta i en el qual aconseguí la Copa del Rei Fou un dels fundadors de l’Associació de Clubs de Basquetbol, en la qual exercí els càrrecs de gerent i president, i de la Unió de Lligues Europees de Bàsquet, que presideix des del 1998 L’any 2007 fou reconegut com a Històric…
Maria Rosa Guillamet González-Agüero
Gimnàstica
Directiva de gimnàstica artística.
L’any 1974 començà a fer d’entrenadora, el 1981 fou triada presidenta del comitè de jutges i, posteriorment, fou presidenta del comitè tècnic de la federació espanyola i aconseguí la categoria de jutge internacional A l’abril del 1988 guanyà les eleccions a la presidència de la federació catalana i el 1996 fou reelegida, però el 1998 dimití La seva trajectòria la portà també a la vicepresidència de la federació internacional i de la federació espanyola Així mateix, fou membre de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport, des d’on impulsà la presència de les dones en els càrrecs directius…
Carles Granicher Bosson
Natació
Waterpolo
Nedador i jugador de waterpolo.
Pioner de la natació catalana i collaborador directe de Bernat Picornell, l’any 1907 fou un dels cofundadors del Club Natació Barcelona Tingué el carnet de soci número 2 S’integrà als seus primers equips de waterpolo i el 12 de juliol de 1908 jugà el primer partit oficial de la història d’aquest esport a Espanya El 1912 formà part de l’equip dels “Blaus”, que guanyà el que es considera el primer Campionat d’Espanya de waterpolo Formà part de la junta directiva del club, assumint els càrrecs de comptador 1910 i tresorer 1910-13 A títol pòstum rebé la medalla extraordinària al mèrit esportiu de…
Manuel Bretón de los Herreros
Literatura
Escriptor castellà.
El 1812 s’allistà a l’exèrcit antinapoleònic i participà en la campanya de Catalunya Acadèmic de la llengua des del 1837, ocupà successius càrrecs oficials director de la Gaceta 1843 i de la Biblioteca Nacional 1847, etc Poeta, crític teatral i autor d’articles de costums, excellí sobretot en les comèdies costumistes de tradició moratiniana Marcela o cuál de las tres 1831, La redacción de un periódico 1836, Muérete y verás 1837, El pelo de la dehesa 1840, etc reflectí els tipus i el llenguatge de la petita burgesia madrilenya, sempre en un to liberal però moralista, populista però…
La repressió del magisteri
Hissada de banderes a l’Albergue del Sindicato Español de Maestros, CPérez de Rozas, Mallorca, 1-9-1947 AF/AHC A la zona nacional , la Guerra Civil comportà la fi de les reformes educatives i l’inici d’una política tendent a desmuntar els canvis realitzats durant el quinquenni anterior No tan sols es va tornar a l’escola més tradicional, impregnada d’integrisme catòlic i espanyolisme exaltat, sinó que es va engegar un procés de depuració del magisteri que pretenia deixar fora de l’ensenyament tots aquells que d’una manera o una altra havien fet costat a la República i que, per tant, no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina