Resultats de la cerca
Es mostren 8059 resultats
Emili Lluch i Arnal
Historiografia catalana
Mestre i arqueòleg.
Feu descobriments arqueològics d’interès a la comarca del Camp de Túria i collaborà amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València i amb el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, publicà Compendio de historia del antiguo reino de Valencia 1953 i deixà inèdita una voluminosa obra sobre El Señorío y Baronía de Náquera , amb la qual guanyà 1941 el premi de la Diputació de València en els Jocs Florals de Lo Rat-Penat Hi descriu l’evolució històrica de Nàquera des de la prehistòria fins a la…
Castell de Sant Guim de la Plana
Art romànic
Aquest castell té una història molt desconeguda i confosa per la seva homonímia amb un altre castell segarrenc situat al sector de la comarca que va pertànyer al comtat de Manresa És molt probable que el primer esment del castell es trobi en el testament sacramental d’Ermengarda de l’any 1065, en el qual es féu donació al seu fill Ponç de tots els drets sobre el castell de Sancti Guilelmi i la dominicatura pertanyent a l’esmentat castell, de tal manera que aquest donés cada any a Santa Maria de la Seu d’Urgell, mentre visqués, dos mancusos per la lluminària A la segona meitat del…
Santa Maria de Seròs
Art romànic
Es tracta de l’església parroquial del poble de Seròs, al sector sud-oest de la comarca La primera menció del lloc data del període andalusí Seròs fou un dels castells musulmans cedits per Ibn Hilgl de Lleida al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, l’any 1120 Com en el cas d’Aitona, Seròs constituí una de les al james sarraïnes més importants de la regió i la comunitat cristiana hi fou sempre minoritària fins a l’expulsió dels moriscs l’any 1610 Des d’un començament, però, aquesta petita comunitat cristiana s’aplegà entorn de la seva església parroquial La seva primera …
Balasc d’Alagó
Història
Noble aragonès, majordom del casal de Barcelona.
Es mantingué fidel a Jaume I durant els anys turbulents de la seva infantesa i adolescència La seva actuació destacà en l’episodi de Pero Ahonés i en la revolta de l’infant Ferran Coneixedor del regne de València, pel fet d’haver-hi viscut exiliat, fou dels qui aconsellaren d’emprendre'n la reconquesta Aconseguí, amb mitjans propis, una de les primeres conquestes, la de Morella 1232, que s’avingué a lliurar a Jaume I, el qual la hi retornà en feu vitalici A la mateixa comarca fundà Vilafranca del Maestrat i Albocàsser i atorgà nombroses cartes de població Participà al setge de…
Joan Francesc Cruella i Puig
Pintura
Pintor.
Visqué gairebé sempre a Morella El 1827 fou capità d’un batalló que foragità els malcontents de la Tinença de Benifassà Format a l’Acadèmia de Sant Carles, esdevingué acadèmic de Belles Arts a València Pintà moltes obres per a esglésies de la comarca, entre les quals es conserven l' Assumpció , el Sant Felip Neri i la decoració de la capella de la comunió, de l’arxiprestal de Morella, diverses obres al fresc i al tremp a Forcall, Sorita, Cinctorres, Herbers, Xiva de Morella, i l’admirable mural d’Herbesset El Museu de Belles Arts de València en conserva alguns quadres històrics,…
Torneig de Bàsquet de Sant Julià de Vilatorta

Partit del Torneig de Bàsquet de Sant Julià de Vilatorta del 2013
ASSOCIACIÓ DE BÀSQUET DE SANT JULIÀ DE VILATORTA
Basquetbol
Competició de basquetbol disputada anualment a Osona des del 1985.
Organitzat per l’Associació de Bàsquet Sant Julià de Vilatorta, en la primera edició participaren quatre equips masculins i dos de femenins D’aleshores ençà, el torneig no ha parat de créixer fins a convertir-se en el més gran d’Europa quant a participació Té lloc entre el final d’agost i el principi de setembre L’edició amb més participació fou la del 2010, amb 242 equips i més de 600 partits disputats, i la presència d’equips arribats de la Lliga universitària dels EUA NCAA El 2014 la competició estava dividida en trenta categories en funció del sexe, l’edat i el nivell dels jugadors, i es…
Sant Feliu Sasserra
Sant Feliu Sasserra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Lluçanès, a la vall mitjana de la riera de Relat.
Situació i presentació Limita al NE amb Oristà, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i Avinyó Bages i a l’W amb Santa Maria de Merlès Berguedà Té dins el seu territori l’enclavament de Comesòlibes al S del poble, del municipi osonenc d’Oristà, i el petit enclavament de la Balma al NE, a la riera de Basí, del municipi de Prats de Lluçanès El territori té com a eix principal la riera de Relat, a la qual desguassen les de Vilaclara i de Pedrós, i s’allarga vers el SE en un apèndix entre els termes d’Oristà i de Santa Maria d’Oló, fins a tocar de la Riera Gavarresa El terme únicament comprèn el…
El Baix Camp
Situació i presentació El Baix Camp és una comarca purament administrativa es va definir el 1936 en fer-se la divisió territorial de Catalunya que va estructurar el Camp de Tarragona vegeu l’Alt Camp en tres comarques La seva capital, Reus, n’és i n’ha estat des de molts segles enrere la capital econòmica Al segle XVII ja s’establien relacions comercials amb el Matarranya El 1865, segons l’informe de Josep Simó, Reus tenia tractes comercials amb més de setanta pobles que integraven la comarca econòmica En l’enquesta feta el 1931 per la Ponència, les parts extremes de la zona d’influència se…
Sant Jaume dels Domenys
Sant Jaume dels Domenys
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès situat a la zona nord-oriental de la comarca.
Situació i presentació Accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Montmell, el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca Els seus límits són al N, les Quatre Fites, el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del Montmell a l’E, la divisòria amb Castellví de la Marca de l’Alt Penedès passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb Castellet i la Gornal també de l’Alt Penedès coincideix, en part, amb la riera de Marmellar Al SE el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb l’Arboç, al S…
Josep Segura i Barreda
Historiografia catalana
Historiador i sacerdot.
Vida i obra Persona amb una arrelada cultura clerical i d’adscripció política carlina, fou contrari a tot el que significà el nou règim liberal durant la primera guerra, fugí de la comarca i es refugià a Cadis, abans de tornar a València i Tortosa per concloure la seva formació sacerdotal i ser ordenat el 1838, en el bàndol carlí La publicació, el 1868, de la seva monumental obra Morella y sus aldeas Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas , en 3 volums reed facs per l’Associació d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina