Resultats de la cerca

El seu fill i segon comte, Pedro Fernández de Cabrera-Bobadilla y de la Cueva, fou nomenat tresorer general del Consell d’Aragó per Felip II de Castella, càrrec que es mantingué un quant temps vinculat als comtes de Chinchón El seu fill i tercer comte fou Diego Fernández de Cabrera-Bobadilla y de Mendoza mort el 1608, tresorer general del consell d’Aragó El succeí el seu fill i quart comte Luis-Jerónimo Fernández de Cabrera-Bobadilla y Pacheco mort el 1647, tresorer general del Consell d’Aragó i virrei del Perú La seva primera muller, Ana de Osorio, fou la introductora a Europa…

Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós Tot i la seva condició clerical era diaca i de monjo no es captingué amb la deguda moderació així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic l’alou…

Aquest castell, que fou del domini dels comtes de Barcelona-Osona i que tingué com a castlans els mateixos que el castell de Clarà, tenia al seu càrrec la defensa d’un terme no gaire gran i molt muntanyós, però era totalment independent del de Moià, al qual municipi és unit actualment El terme antic de Rodors havia de comprendre el sector nord-occidental del terme actual de Moià fins als límits amb el de l’Estany El castell apareix documentat molt aviat, car les seves notícies es remunten al 929 i es repeteixen el 931 i el 932 Sobre el seu domini sabem que el 1105 era en mans de…

Al cim del Montpetít, al nord-est de Sant Martí de Toralles, hi ha les ruïnes d’una construcció Francesc Monsalvatje esmentava que hi havia les restes d’un antic edifici, del qual encara es conservava la cisterna Segons aquest autor, d’acord amb la tradició popular, era un convent de monges ell, però, creia que era un petit castell que depenia dels comtes de Besalú i que hom pot identificar amb el Castellar de la Muntanya Pere Català i Roca, en canvi, més aviat l’identifica amb el castell de Toralles, documentat al segle XI “ castrum de Toraies ”, en un plet que hi hagué contra…

El “ locum lonquera ” és esmentat en la Gesta comitum barcinonensium vers l’any 1285 El 1688 la Jonquera, amb Canadal, Agullana i Darnius, formava una batllia dels comtes de Peralada No hi ha notícies documentals de l’església de Santa Maria fins el 22 de març de 1413, que el bisbe Ramon Descastellar havia atorgat indulgències als qui contribuïssin a restaurar l’església de Santa Maria de “ Jonqueria” , sufragània de la parròquia d’Agullana L’any 1569 consta ja com a parròquia independent Actualment l’església de Santa Maria de la Jonquera és en la seva major part obra del segle…

El primer esment concret de la vila de Cassibrós data de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, a la qual els habitants de la població havien d’ajudar amb mig modi de blat a l’any De jurisdicció del lloc, antigament dels comtes de Pallars, va ser a la fi de les senyories dels ducs de Medinaceli, com a hereus dels ducs de Cardona En la visita dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona a les esglésies parroquials del deganat de Cardós, l’any 1314, hi consta l’església de Sant Andreu de Calcibrós Tanmateix, a la fi del segle XV o…

Al llarg del segle XII, en diversos documents datats els anys 1117, 1173, 1197 i 1198, el castell i el lloc o la vall de Mont-ros apareix com a possessió dels comtes de Pallars Sobirà Cal esperar, tanmateix, al principi del segle XIV per a tenir referències de l’església parroquial del terme En el recorregut realitzat pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp, figura l’església de Santa Maria de Mont-ros, que en el llibre de la dècima del 1391 consta dins del deganat de Cabdella Vers l’any 1526, la rectoria de…

És l’antiga església del Castelló Jussà, el qual, juntament amb el Castelló Sobirà, figura en els falsos de Gerri dels anys 930 i 953 amb la denominació de ipsos castellonos Aquesta designació es repeteix en un document totalment fiable del 1086 pel qual el comte Ermengol IV d’Urgell dóna als comtes de Pallars Jussà Ramon V i Valença la vila de Llimiana, amb els seus castells, i en particular els Castellons En una butlla del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri figura un Sant Miquel de Casis , que IM Puig identifica amb Sant Miquel del Castelló Jussà o de la Vall…

L’antic poble de Castellviny es troba enclavat al cap de l’anomenat penyal de Castellviny 1000 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, damunt del poble la Bastida de Sort i equidistant dels nuclis de Pujalt i Olp Si fem cas de la toponímia, en aquest indret hi podria haver el castell d’Enviny, encara que la distància entre Enviny i Castellviny és considerable Vers el 970 es documenta la villa Imbicinio que segurament correspon a l’actual llogaret d’Enviny, i el castell és esmentat per primera vegada l’any 1081 com el terme on es localitza un capmàs que el comte Artau I donà al…

Aquesta església és la parròquia del poble de Linyola, situat al sector nord del Pla d’Urgell, una zona que ha estat tradicionalment del bisbat d’Urgell El lloc de Linyola fou conquerit pels comtes d’Urgell al final del segle XI El 1122 el comte Ermengol VI cedí els seus delmes de Linyola a la canònica de Santa Maria de Solsona En la butlla del 1151 atorgada pel papa Eugeni III a l’esmentada canònica, l’església de Linyola apareix entre les seves possessions La vinculació de Linyola a Santa Maria de Solsona comportà conflictes amb la canònica de Santa Maria d’Almatà de Balaguer i…