Resultats de la cerca
Es mostren 1054 resultats
Ferdinando Gasparo Bertoni
Música
Compositor italià.
Vida Inicià els estudis literaris i musicals a la seva ciutat natal, i els perfeccionà a Brescia amb els mestres Polaroli i Tomeoni, i posteriorment amb el pare Martini, a Bolonya Vers el 1745 es traslladà a Venècia, la seva ciutat d’adopció, i ràpidament fou reconegut com a mestre de cant i de clavecí El mateix any 1745 estrenà la primera opéra comique , La vedova accorta , mentre que l’any següent demostrà el seu talent per a l' opera seria amb l’estrena de tres obres a Venècia Il Cajetto , Orazio e Curiazio i Armida Dins del gènere, però, la seva millor composició fou Orfeo ed Euridice ,…
Visconti
Llinatge gibel·lí italià, originari de la Llombardia, els membres del qual apareixen des del segle X amb la qualitat de varvassors majors i feudataris dels arquebisbes milanesos, dels quals tingueren per dret hereditari el càrrec de vescomtes (visconti), d’on prengueren el nom.
Els Visconti establerts a Milà tenen com a genearca conegut Uberto Visconti mort abans del 1248, del qual descendeixen les línies principals del llinatge Amb el seu fill, Ottone I Visconti mort el 1295, començà la influència política del llinatge fou arquebisbe de Milà i senyor de Milà 1277-78 i 1282-95 Un altre fill, Gaspare Visconti , fou avi dels germans Gaspare Visconti tronc de la línia dels senyors de Fontaneto i Cassano Magnoso , extingida el 1693, de la branca dels comtes de Fagnano , extingida el 1514, i de la branca dels comtes de Brebbia , extingida el 1750 i Lodrisio Visconti mort…
Balasc
Veïnat
Veïnat del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), prop del poble de Benavent de la Conca, a l’antic camí d’Artesa de Segre a Tremp pel coll de Comiols.
les Esplugues
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu de les Esplugues) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat al turó de les Esplugues, al nord-est de la vila de Conques.
rosminià | rosminiana
Membre de l’Istituto della Carità, congregació religiosa fundada per A. Rosmini Serbati el 1828, aprovada per Gregori XVI el 1839 i dedicada a l’ensenyament i a la cura dels orfes.
Galliner
Antic poble
Antic poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa (a l’indret del pantà de Talarn), al peu del puig Galliner (834 m alt.).
banda
Etnologia
Individu d’un poble de llengua sudànica que habita la part central de la República Centreafricana, des del nord-est, i penetra en territori de la República Democràtica del Congo dellà l’Ubangui.
Els bandes uns 250 000 individus són de cultura paleonègrida, i conreen la melca i el moresc practiquen també la caça, i desconeixen el teixit, en lloc del qual empren encara l’escorça Habiten en cabanes còniques La família és polígina i de residència patrilocal s’agrupen en clans totèmics exogàmics patriarcals Practiquen el culte a un ésser suprem i a diverses categories d’esperits
hostal de les Moreres
Arquitectura civil
Hostal
Antic hostal del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), en el camí de Tremp al de coll de Comiols, a la dreta del riu de Conques, dins l’antic terme de Covet.
Deixà de funcionar en la dècada del 1950 En desús i enrunat, fou enderrocat al tombant del segle XX
Arcangelo Corelli
Música
Compositor i violinista italià, considerat el fundador de l’escola clàssica de violí.
Vida Fou el més jove d’una de les més antigues famílies patrícies de la Romanya L’elevat estatus social familiar contribuí favorablement al fet que Corelli gaudís d’una acurada formació musical Inicià els estudis a Faenza i Lugo i més tard es traslladà a Bolonya, on estudià violí amb destacats mestres El 1670 fou admès, a l’edat de disset anys, a l’Accademia Filarmonica Allí entrà en contacte amb l’escola bolonyesa de compositors, formada per figures de la talla de M Cazzati, GA Perti, GP Colonna, GB Vitali i G Torelli Durant aquesta època exercí d’organista a la basílica de Sant Petroni…
Giovanni Paisiello
Música
Compositor italià.
Vida Començà els estudis musicals a l’escola dels jesuïtes de Tàrent, i els continuà al Conservatorio de Sant’Onofrio, a Nàpols, entre el 1754 i el 1763 Durant els dos anys següents fou director musical del Teatro Marsigli-Rossi a Bolonya, on estrenà la seva primera òpera, Il Ciarlone , el 1764 En aquesta ciutat tingué els seus primers èxits, i, quan el 1766 tornà a Nàpols, el Teatro Nuovo li encarregà una òpera bufa, La vedova di bel genio 1766, rebuda amb un èxit notable A partir d’aquest moment la seva fama cresqué ràpidament, i al cap de pocs anys arribà a competir amb N Piccinni El 1776…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina