Resultats de la cerca
Es mostren 1178 resultats
populisme
Nom amb el qual hom designa un tipus d’ideologia i de pràctica de moviments i partits polítics sorgits en diversos països entre el darrer quart del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
El terme és imprecís, atesa la vaguetat del concepte de “poble”, en el qual es fonamenta i del qual prové el seu acusat nacionalisme, amb el qual ha eludit diferències de classe o de minories etniconacionals Adreçat a grups socials amplis perjudicats per la industrialització i sovint encapçalat per líders carismàtics, la seva retòrica radical no sempre s’ha correspost amb la pràctica política Inicialment tingué, com és el cas del Populist Party nord-americà 1892 i del populisme rus una orientació agrària els anys trenta del segle XX arrelà especialment a l’Amèrica Llatina, en estats on a una…
vodevil
Música
Catalanització del terme francès vaudeville, que designa una cançó o poema francès de caràcter satíric dels segles XVII i XVIII i, per extensió, les comèdies musicals i els espectacles de varietats dels segles XIX i XX.
El terme fou el resultat de la corrupció i confusió de dues expressions vau de vire , una cançó popular normanda de caràcter satíric del segle XV, i voix de ville , una cançó refinada del segle XVI de caràcter líric o amatori La paraula vaudeville , d’ús comú a partir del final del segle XVI, feu gradualment referència al llarg del segle següent a cançons per a ballar i beure que, emprant melodies preexistents, satiritzaven els esdeveniments polítics o cortesans Al final del XVII i principi del XVIII foren introduïdes al teatre amb gran èxit i donaren lloc a les anomenades comédies en…
advaita
Hinduisme
Mot (‘no dualisme’) que designa una doctrina que sosté que només el Principi últim (Brahmā) és integral, complet i ‘‘no escindit’’, que només ell existeix realment, mentre que tots els altres fenòmens són il·lusoris o efímers.
L' advaita s’oposa fonamentalment al dualisme dvaita per tal com nega l’existència de l’ànima universal Paramātman , de la qual participa la individual, com a distinta de Brahmā Aquest monisme radical, definit principalment per Śankara, ha sofert diverses qualificacions i atenuacions en l’ensenyament de Rāmānuja, Madhva, Nimbārka, Vallabha i Chaitanya
orang-laut
Etnologia
Nom genèric que designa els individus d’un grup de pobles protoindonesis que habiten a les costes de la Birmània meridional i a les illes veïnes, a la península de Malaca i a la Sumatra oriental.
Viuen exclusivament de la pesca Parlen dialectes malais
Guinea-Bissau

Vista des del Landsat de la costa de Guinea-Bissau, amb les illes Bissagos
© ESA
Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat amb el Senegal al N, amb Guinea a l’E i S i amb l’oceà Atlàntic a l’W, formen també part de l’estat l’arxipèlag de les Bijagós i algunes altres illes, situades a pocs quilòmetres del continent; la capital és Bissau.
La geografia De relleu poc acusat, consta d’una ampla plana litoral d’uns 50 km d’amplada, retallada pels estuaris dels rius Geba i Corubal, i vorejada d’illes d’un altiplà interior i de baixos altiplans de 300 m d’alçada a l’extrem SE El clima és tropical, càlid i humit, amb 1600 mm anuals de precipitacions i 26°C de temperatura mitjana La hidrografia es caracteritza pels estuaris, pels quals la mar penetra a l’interior del país, i la marea, que penetra fins a 100 km de la costa, permet la navegació fins a Bafatá i Binta La vegetació és principalment de sabana amb galeries de selva a la vora…
fe fiducial
Cristianisme
Expressió que designa la peculiar comprensió reformada, segons la qual la fe que justifica (justificació) equival a la ferma confiança del cor en el perdó diví, atorgat en Crist, malgrat la permanència del pecat en l’home.
L’anàlisi luterana de l’acte de fe, que el presenta com a compost de coneixença notitia , assentiment lliure assensus i confiança fiducia , subordina els dos primers components a aquest darrer, tot subratllant alhora el caràcter passiu de la fe i la seva referència existencial a la salvació individual, en contraposició, respectivament, al doble accent en l’aspecte actiu de l’acte de creure i en el caràcter dogmàtic veritats revelades de la fe eclesial, propi del catolicisme fe
cançó
Música
Nom amb què, sovint i per simplificar, hom designa moviments musicals -més o menys semblants pel que fa a les seves ambiciones estètiques o, fins i tot, ètiques-, com ara la Nova Cançó o la chanson francesa.
ready-made
Art
Expressió amb què hom designa un objecte quotidià, allunyat del seu context habitual, en què tenia una utilitat pràctica, i inserit en el mecanisme de l’art, com a fruit de l’elecció voluntària de l’artista.
Vindria a ésser un objecte qualsevol fet art El primer a fer-ne fou MDuchamp, el qual no ho considerava com quelcom d’estètic, sinó provocatiu, com a mecanisme de xoc El primer ready-made conegut és Bicycle Wheel 1913 i consisteix en la juxtaposició d’una roda de bicicleta i un tamboret, però el primer exposat fou Font 1915, que no era altra cosa que un urinari Aquest gest de lliure elecció per part de l’artista inaugura possibilitats immenses dins l’art contemporani instaura una nova actitud enfront de la realitat, de l’art i de la vida, i posa en crisi el paper tradicional de l’artista com…
òpera còmica
Música
Nom amb què hom designa un tipus d’òpera de música més lleugera i el text de la qual, majoritàriament o totalment cantat, és de to més intranscendent, popular o còmic que els de l’òpera seriosa.
Sorgí al s XVIII al costat d’aquesta i destinada a un públic més senzill La forma més pròpiament italiana de l’òpera còmica és l'òpera bufa A França l' opéra-comique s’originà en farses musicals i vodevils ChSFavart n'impulsà la transformació en un tipus d’òpera lleugera amb diàlegs parlats i números cantats, distinció conservada per tots els autors del s XIX, fins al punt que Carmen , de Bizet, tècnicament és una opéra-comique tot i el seu argument tràgic pel fet de tenir una part parlada A Alemanya també aparegué un tipus d’òpera còmica el singspiel a Anglaterra no rebé cap denominació…
configuració
Matemàtiques
Terme de gran abast que designa tots aquells objectes matemàtics que consisteixen, bàsicament, en un conjunt finit d’elements i en una família de parts del conjunt, ambdós satisfent unes certes condicions de regularitat algèbriques o topològiques.
Són configuracions objectes tan distints com les variacions, les combinacions o les permutacions d’un conjunt d’elements, o com les diferents disposicions de paquets de mides desiguals en l’interior d’una maleta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina