Resultats de la cerca
Es mostren 20985 resultats
Sant Antoni de Benaixeve
Municipi
Municipi del Camp de Túria, al límit amb els de Bétera (Camp de Túria) i Paterna (Horta del Nord).
És format pels habitants de Benaixeve Serrans, vinguts a causa de la inundació de llurs terres per les aigües del pantà de Benaixeve, després del 1950 El 1997 se segregà del municipi de Paterna, del qual era un barri El 2006 la població era de 4702 h Llur parla és barrejada de català i castellà
Càrcer
Priorat
Antic priorat ( Santa Maria de Càrcer ) del monestir d’Amer, en un turó, a 2 km de la mar, a l’Estartit, dins del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
És esmentat ja el 844 rebé el nom de Sant Pere 889 o de Sant Pere i Santa Maria 1187 de Càrcer , bé que popularment era conegut com a Santa Maria de la Mar Al començament del s XV era quasi derruït actualment és una ermita coneguda amb el nom de Santa Maria dels Masos
lapidació
Història del dret
Forma d’execució de la pena capital practicada per diversos pobles i en diverses etapes de la seva història.
Entre els antics hebreus, la pena era acomplerta fora de la ciutat, i els testimonis del fet delictiu eren obligats a tirar la primera pedra Aquest sistema perdurà en algunes societats primitives, durant l’edat mitjana, i encara avui és vigent en alguns codis penals musulmans Sovint era utilitzat contra les dones condemnades per adulteri
nèctar
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, beguda que prenien els déus i que els donava la immortalitat.
A l’època més antiga no es féu diferència entre el nèctar i l'ambrosia, però a partir d’Hesíode ja fou feta la distinció el nèctar era generalment considerat com a beguda, i l’ambrosia, com a aliment A l’època tardana hom cregué que el nèctar era l’hidromel o la mel
orde de la Corretja
Història
Orde, dit també empresa o divisa, fundat per Martí I de Catalunya-Aragó el 1397.
Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones en foren titulars Ferrer d’Abella 1397, Jaume de Prades 1400 i Pere de Torrelles 1408, i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl 1397, i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova 1399
garbellador | garbelladora
Oficis manuals
Persona que garbella, especialment el blat.
Des de l’edat mitjana era un ofici municipal o públic A Barcelona i a València depenien directament de la batllia general La seva aparició com a gremi sembla ésser tardana El 1666 es formà el de Barcelona, que era dividit en dos bàndols Els de Girona eren units, el 1696, amb el de forners
data consular
Dret romà
Data que esmenta els noms dels cònsols romans governants.
Aquests cònsols canviaven cada any amb l’ajut de les llistes oficials hom pot precisar l’any de l’era cristiana corresponent Si no hi havia elecció de cònsol, l’any era esmentat després del darrer consolat L’últim any datat amb aquesta fórmula fou el 565, vint-i-quatrè després del consolat de Basili
Partido Comunista Proletario
Partit polític
Partit constituït a l’estiu de 1970 a Barcelona per les restes del Partido Comunista Revolucionario.
Era organitzat en “milicias”, que duien a terme accions violentes a les universitats contra els “lacayos de la oligarquía de las Universidades Cátedros, profesores, sociales, bedeles, policías, reformistas y revisionistas” La seva consigna era “palo al lacayo” Al febrer de 1971 una part dels seus membres fou detinguda El partit fou dissolt al març següent
jutge de taula
Dret
Història del dret català
Jutge encarregat dels processos d’inquisició que es podien seguir als altres jutges i als veguers, governadors, batlles, oficials i altres funcionaris en l’exercici de llurs funcions.
En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula , havia infringit les Constitucions de Catalunya Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici en principi la inquisició no…
Palau Reial de Palamós
Art romànic
Abans de l’any 1290, s’havia construït a Palamós un palau, situat al Pedró, a la part més alta del turó on hi ha actualment el poble En aquesta data, segons Josep Pella i Forgas, el rei donà permís a Guillem Baster perquè pogués fer obres i millores en aquest palau, que havia de servir com a habitatge del monarca quan fos en aquest lloc L’any 1327, el rei Jaume II anomenà aquest edifici com a “ hospitium sive palatium nostri loci de Palamors” En aquesta època, el palau reial palatium regium era tingut pel rei per Guillem Bru de Girona L’any 1327, era en mans de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina