Resultats de la cerca
Es mostren 16189 resultats
Maurice Denis
Pintura
Teòric de l’art i pintor francès.
Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne Musée National d’Art Moderne, París Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà 1919, amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura abstracta, en…
Emili Darder i Cànaves
Emili Darder i Cànaves
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Llicenciat en medicina a Barcelona el 1915, féu el doctorat en anàlisis clíniques a Madrid El 1927 es féu càrrec de la secció d’epidemiologia de l’Institut d’Higiene de les Balears Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca 1924 i de la de Barcelona 1933 Membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca, la presidí del 1925 al 1931 S'integrà dins Acció Republicana de Mallorca, i després de la creació d’Esquerra Republicana de Balears abril del 1934 formà part del seu consell regional Fou regidor del primer ajuntament republicà i patrocinà el projecte general…
comte d’El Asalto
Història
Militar
Nom amb què és conegut Francisco González y de Bassecourt, militar castellà d’origen flamenc, marquès de Gringy.
Lluità a l’Havana contra els anglesos al costat del seu germà Vicente, que hi morí, motiu pel qual fou creat comte d’El Asalto per Carles III d’Espanya 1763 Passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president 1776 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Fou capità general de Catalunya 1778-84 i 1784-89 es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l’anomenat carrer Nou de la Rambla, d’una amplada excepcional, dit del comte d’El Asalto en honor seu Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu, incendiat 1787, que hom…
Xavier Sanglas Camps
Automobilisme
Enginyer i pilot d’automobilisme.
Fundador de la marca de motocicletes Sanglas amb el seu germà Martí, el 1942 obrí els tallers de Barcelona i es dedicà a la construcció de motocicletes de gran cilindrada fins el 1981, la primera de les quals fou la Sanglas 350 1945 El 1955 creà el Club Sanglas, que participà en tota mena de curses, es feu soci del Reial Automòbil Club de Catalunya RACC i s’incorporà com a pilot a l’Escuderia Barcelona Participà en diverses curses automobilistíques, entre les quals hi ha el Ralli de Montecarlo com a copilot d’Antonio Roqué 1956 Guanyà el primer Campionat d’Espanya de rallis 1956…
Jordi Safont
Construcció i obres públiques
Mestre major de la seu de Lleida.
Hi feu el sepulcre de Berenguer Gallart 1448-52, amb figures realistes i fullatges escarolats
síliqua
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada des de l’època de Constantí el Gran; fou batuda, també, per alguns pobles bàrbars, fins al segle VI, i pels bizantins.
Inicialment equivalia a 1/24 del solidus L’efímer emperador romà Màxim Tirà en féu batre a Barcelona
Francesc Boher
Escultura
Pintura
Escultor i pintor, autodidacte.
Treballà a Puigcerdà, Barcelona i Perpinyà Féu el Retaule dels sants Abdó i Senén , a Arles
Francesc Xavier Nogués i Casas
Cobla, oli de Xavier Nogués
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, gravador i pintor.
Estudià comerç, sense vocació, i entrà a l’acadèmia Martínez Altés ~1886-89, on conegué Isidre Nonell Fou aprenent en un magatzem mentre assistia als cursos nocturns de l’acadèmia Borrell Vers el 1896 visità Madrid, on l’impressionà fortament Goya, cosa que el decidí a dedicar-se a l’art i a freqüentar més assíduament l’acadèmia Borrell, on entrà en contacte amb el grup d’ El Rovell de l’Ou Amb text de Josep Lleonart, publicà l’ Auca de l’Aplec de Sant Medir , que imprimí el seu amic Ramon Riera ~1899 Obtingué un accèssit al concurs de cartells, pel carnestoltes de Vilanova, celebrat a Els…
goticisme
Literatura
Mitologia
Moviment literari romàntic suec, el qual, a través d’Iduna, òrgan de la Gotiska Förbundet (‘Lliga gòtica’), propugnava una revifalla del sentiment nacional nòrdic, entroncant-lo amb la primitiva mitologia indígena considerada paral·lela a la clàssica.
S'hi destacaren Geijer, Afzelius que feu un valuós recull de les balades populars tradicionals i altres
Heinrich August Wrisberg
Metge i anatomista alemany.
Professor a Göttingen, féu nombroses descripcions anatòmiques nervi de Wrisberg, lligament de Wrisberg, corpuscles de Wrisberg, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina