Resultats de la cerca

Estudià cinema i fou ajudant de direcció de Jacques Rivette El 1969 debutà amb el film experimental Paulina s’en va Després de dedicar-se al teatre durant cinc anys, obtingué un reconeixement de la crítica amb els films Souvenirs d’en France 1975, Les soeurs Brontë 1979, Hôtel des Amériques 1981, Le lieu du crime 1986 i J'embrasse pas 1991 La pellícula Les roseaux sauvages 1994 fou candidata a l’Oscar al millor film estranger Posteriorment, ha realitzat Terre brûlée 1995, Les voleurs 1996, Alice et Martin 1998, Terminus des anges 2000, Les égarés 2003 i Les temps qui changent…

Juntament amb Vertov, Eisenstein i Dovženko, impulsà el desenvolupament del cinema Per la concepció del muntatge i de la composició escènica és un dels definidors d’un veritable llenguatge cinematogràfic La seva recerca es reflecteix en la trilogia Mat’ ‘La mare’, 1926, Konec Sankt Petersburga ‘La fi de Sant Petersburg’, 1927 i Potomok Gingis Khana ‘L’hereu de Genguis Kan’, 1928, on es plantejava la presa de consciència necessària al comunisme Altres films seus són Dezertir ‘El desertor’, 1933 i Vozvraščenije Vasilija Bortnikova ‘El retorn de Vasili Bortnikov’, 1953 També escriví…

Format a l’escola d’arts aplicades de París, treballà amb l’editor d’art i galerista Robert Delpire, que el familiaritzà amb el món de la fotografia S’adherí amb Eduardo Arroyo i altres artistes al corrent de la figuració narrativa, radicalment oposada a l’abstracció Després de destruir la seva producció anterior al 1962, conreà una pintura realista, amb coloracions fosques i ambients opressius de motius sovint motius catastròfics, que segons ell volien evocar la violència quotidiana Realitzà també films experimentals EX- 1968, Brighton Belle 1974, La Voleuse 1984 i  Le moindre…

Abandonà els estudis de dret pel teatre debutà a Barcelona amb la companyia d’Enric Borràs Inicià una carrera cinematogràfica brillant amb La llamada del mar 1944, Misión blanca de Jde Orduña, 1945 i, sobretot, Locura de amor 1948 Abandonà pràcticament el teatre i anà a Cuba i a Mèxic, país on residí habitualment Posteriorment destacà en films com Deseada 1950, La hermana San Sulpicio de Lluís Lúcia, 1953, Boy of the Dolphin 1957 amb Sofia Loren i Alan Ladd, Abismos de pasión , de Buñuel, La venganza 1958, de Bardem i d’altres També actuà en televisió

El 1969 entrà a treballar d’ajudant de direcció als estudis Saw Brothers de Hong Kong, i des del 1973 dirigí pellícules de diversos gèneres fins que a partir de Ying huang book sik ‘Un demà millor’, 1986 començà a adquirir un prestigi com a autor de films d’acció tan violents com estilitzats Pellícules com Die xue shuang xiong ‘L’assassí’, 1990 feren que la indústria de Hollywood es fixés en ell Marxà als Estats Units a rodar Hard Target 1993 Allà ha realitzat Broken Arrow 1996, Face/Off 1997, Mission Impossible II 2000, Windtalkers 2002 i Paycheck 2003

Inicià les seves activitats a París l’any 1953 El seu tipus de cançó destaca per una gran qualitat poètica, musical i interpretativa, i traspua un to crític i irònic Demain l’on se marie, La Valse à mille temps, Les Bonbons, Ne me quitte pas, Le plat pays, Amsterdam, Les bourgeois, Les Flamandes Des de l’any 1968 deixà d’actuar en públic com a cantant També havia actuat al cinema L’homme de la Manche de Dale Wasserman Les risques du métier d’André Cayatte, i dirigí dos films Franz 1971 i Far West 1972

Format musicalment al Conservatori de Varsòvia, treballà com a pianista i compositor a Varsòvia, Berlín, Viena, Londres i París, fins que el 1940 s’establí a Hollywood contractat pels estudis MGM Compongué algunes cançons que esdevingueren populars, a més de bandes sonores per a pellícules Algunes de les seves mi-llors partitures per a films les compongué durant els anys seixanta Entre aquestes destaquen les de les pellícules Mutiny on the Bounty Lewis Milestone 1962 i Lord Jim Richard Brooks 1965 La seva música és arrelada en les tradicions del Romanticisme europeu tardà i…

Format a l’Escola de Cinematografia de Miami, la seva obra gira entorn de les vicissituds de la comunitat afroamericana Els protagonistes dels seus films sovint han de fer front a marginacions superposades S’inicià amb els curts My Josephine 2003 i Little Brown Boy 2003, i el 2008 estrenà el seu primer llargmetratge Medicine for Melancholy , al qual seguiren dos curts més, Tall Enough 2009 i Chlorophyl 2011 L’any 2017, amb Moonlight 2016 aconseguí l’Oscar a la millor pellícula, film que obtingué també l’Oscar al millor actor de repartiment i al millor guió adaptat, del qual fou…

De família jueva, el 1936 fou escollida miss Hongria, i el 1941 emigrà als Estats Units El 1952 debutà en el cinema com a secundària en el film  Lovely to Look At , de Mervyn LeRoy El mateix any protagonitzà el paper més rellevant de la seva carrera al costat de José Ferrer a Moulin Rouge , dirigida per John Huston Bé que actuà en una vintena llarga de films més, la seva notorietat recaigué sobretot en la seva moguda vida privada, sacsejada per alguns escàndols i per nou casaments amb els corresponents divorcis o anullacions llevat del darrer

A partir del 1928 liderà formacions a teatres de Chicago i Nova York i el 1931 enregistrà el seu gran èxit Minnie the Moocher Amb la seva orquestra tocà per Europa, aparegué en diversos films, com ara Stormy Weather Andrew L Stone 1943, i feu un gran nombre d’enregistraments, amb moltes composicions pròpies, fins que el 1948 la dissolgué Després, Calloway s’especialitzà en el paper de Sportin’ Life a l’òpera Porgy and Bess , de G Gershwin En la seva orquestra iniciaren la carrera destacats músics, entre els quals Ben Webster i Dizzy Gillespie