Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
es Pla
Contrada fisiogràfica de Mallorca, entre la badia d’Alcúdia i el puig de Randa, i entre el Raiguer i la serra de Llevant.
Compresa dins la Mallorca Septentrional i l’Oriental, inclou l’angle sud-est de la Mallorca Occidental fins a l’horta de Palma És una plana de materials miocènics amb fragments eocènics i quaternaris La vegetació d’alzinar i màquia de garric i olivella ha desaparegut, en bona part desplaçada pels conreus 70% del territori cereals i, modernament, l’ametller És important el regadiu al voltant de sa Pobla La població, amb tendència a la minva, és més densa al NW, si bé les ciutats de Manacor i Felanitx són vora el límit llevantí Els nuclis perifèrics Palma, Manacor, Inca atreuen els…
Pina
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó, accidentat al seu sector septentrional per la serra de Montalgrau, prolongació nord-occidental de la serra d’Espina (puig de Santa Bàrbara de Pina, 1 405 m alt.).
Al sector meridional s’aixeca la serra de Cerdanya 1 185 m Una gran part del territori el 73% és de muntanya improductiva hi ha grans extensions de pinedes, principalment a la muntanya de Santa Bàrbara, que cobreixen més de 300 ha L’agricultura de secà, principalment cereals, ocupa unes 570 ha, mentre l’horta unes 2 ha El poble 161 h agl 2006 1 039 m alt és situat en una vall al SW del puig de Santa Bàrbara L’església parroquial la Transfiguració, que data del s XV, és als afores del poble, en una elevació Formà part de la baronia de Xèrica A la mort de Ferran d’Aragó, duc de…
palmerar d’Elx
Massa forestal constituïda per un conjunt d’horts de palmeres datileres protegits des del 1986 per la Llei de Tutela del Palmerar d’Elx.
Amb més de 200000 exemplars d’espècies subtropicals i mediterrànies i 5074193 m 2 d’extensió, és el palmerar més extens i més septentrional d’Europa Es divideix en el palmerar dispers, format per les plantacions de les zones d’horta elxanes 358,5 ha que encara acompleixen les funcions agronòmiques de conducció de l’aigua de reg que el van originar fa mil anys, i el palmerar urbà, que envolta l’antiga ciutat islàmica 148,9 ha La història del palmerar està indissolublement unida a la història de la ciutat, a la seva economia, cultura, festes, folklore i manifestacions religioses…
pla de Xàtiva
Sector nord-oriental de la Costera, al voltant de la confluència dels rius Cànyoles i d’Albaida.
Les aigües d’aquests dos rius i les de cabaloses fonts, a més dels nombrosos pous, han fet sorgir als sectors més baixos d’aquesta depressió i en la veïna costera de Ranes la notable horta de Xàtiva , a través de les séquies de la Vila, de la Murta, del Puig, de Benifurt, de Messes, de la Llosa, de Ranes i de la Torre d’En Llorís la superfície regada és d’unes 2 700 ha Desapareguda la morera al s XIX, el taronger és el conreu essencial, i també les hortalisses i, en la zona més profunda, l’arròs Els costers, abancalats, són aprofitats per a…
Josep Pinazo i Martínez
Pintura
Pintor, fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench.
Format a l’estudi del seu pare i a l’Acadèmia de Sant Carles de València Guanyà menció honorífica a la Exposición Nacional del 1895 i diversos premis a València i Barcelona A l’Exposition Universelle de París obtingué medalla de plata, i el seu Floreal li valgué la d’or a Madrid 1895 Altres obres importants seves són Manola, Natura morta, Tipus de l’Horta, Florista valenciana totes al Museu de Belles Arts de València i el retrat de la seva família Nosaltres Hispanic Society de Nova York El seu estil es caracteritza pel color fastuós i la sensibilitat elegant, aplicats a…
Algirós
Districte de la ciutat de València.
Pren el nom de la sèquia del mateix nom que regava les terres on ara hi ha aquesta part de la ciutat Limita al nord amb el terme municipal d’Alboraia, a l’est amb el disctricte dels Poblats Marítims, al nord-oest amb Benimaclet, al sud-oest amb el Pla del Real i al sud amb els Camins al Grau El districte comprèn els barris de l’Illa Perduda, Ciutat Jardí, l’Amistat, la Vega Baixa i la Carrasca Aquesta zona de València, històricament coberta d’horta, es començà a poblar a partir del segle XX Hi viuen 38666 persones 2011 Dins el districte se situa el campus dels Tarongers de la…
espàrrec

Espàrrecs verds
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Turió comestible de l’esparreguera.
La varietat salvatge s’anomena espàrrec de marge o espàrrec silvestre Poden ser de color verd o blanc El color blanc s’aconsegueix colgant l’espàrrec amb terra perquè no li arribi la llum mentre creix sota terra Bé que els espàrrecs poden ésser consumits en fresc, la major part de la producció és destinada a conserva Les principals zones de producció d’espàrrecs als Països Catalans són les hortes del Riberal, aigua amunt de Perpinyà, i del baix Tec, prop d’Elna, del Baix Llobregat, amb centre a Gavà, de l’Horta, de la Costera, de l’Alacantí i del Baix Segura En conjunt, la…
malation
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida d’aplicació foliar o al sòl, actiu per ingestió i contacte.
És autoritzat en fruiters, vinya, cereals, cotó, arròs, plantes d’horta i ornamentals, pastures i àrees forestals Hom també l’aplica en tractaments de postcollita, en la desinsectació de graners i magatzems i en la desinfecció de llavors i tubercles, per a sembra i consum, de cereals i de lleguminoses Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 7 dies en general Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota…
Bacillus thuringiensis
Biologia
Agronomia
Insecticida d’origen biològic constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves d’insectes.
El Bacillus thuringiensis var Israelensis és constituït per espores i cristalls de delta-endotoxines de gran eficàcia contra larves de mosquits i inofensiu per a la resta de la fauna útil Hom l’utilitza en canals, aiguamolls i maresmes Bacillus thuringiensis var Kurstaki és constituït per espores i toxines de gran eficàcia contra larves de lepidòpters Actua per ingestió i és selectiu resulta inofensiu per a la resta de la fauna útil És autoritzat en conreus de cotó, fruiters, olivera, vinya, en algunes plantes d’horta i en àrees forestals i jardins Hom troba aquesta matèria…
Joan Antoni Celdrán Montoya
Futbol
Porter de futbol.
Format a les categories inferiors del FC Barcelona, fou cedit a l’Horta i posteriorment jugà al Comtal 1956-59, filial del Barça, que acabava d’ascendir a primera, tot i que en algunes ocasions jugà amb el primer equip Fou cedit a l’Osasuna la temporada 1960-61 i la següent retornà al Barça, on va romandre dues temporades 1961-63 com a tercer porter Després marxà a l’Elx 1963-65 i al Pontevedra 1965-70, els dos de primera divisió La temporada 1970-71 jugà amb el Sant Andreu, a segona, i després es retirà Amb el Barça fou campió de Lliga i de Copa de Fires 1960, i de Copa 1963…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
