Resultats de la cerca
Es mostren 3668 resultats
Françoise Madeleine Hardy
Música
Cantant i compositora francesa.
La seva cançó Tous les garçons et les filles 1962, amb la qual guanyà un disc d’or 1963 al seu primer àlbum del mateix nom, la projectà a la fama Convertida en una celebritat i referent del pop francès, actuà amb altres cantants francesos de renom, feu de model, actuà en algunes pellícules Une balle au coeur , 1965 What’s New Pussycat , 1966 i competí, entre d’altres, als festivals d’Eurovisió 1963 i de San Remo 1966 Cantà i enregistrà també en anglès i en alemany Altres discs seus són Le premier bonheur du jour 1963, Mon amie la rose 1964, L’amitié 1965, Ma jeunesse fout le camp 1967,…
cinema francès
Cinematografia
Cinema desenvolupat a l’Estat francès.
Amb les primeres projeccions dels gemans Lumière al Salon Indien del Grand Café 1895 nasqué el cinema a França a la cambra documentalista dels Lumière i de llurs imitadors seguí la fantasia desbordant de Georges Méliès Si el capdavanter de la indústria cinematogràfica Charles Pathé donà a conèixer Ferdinand Zecca amb el seu realisme truculent, el seu competidor Léon Gaumont difongué l’obra de Louis Feuillade i tota una producció de films seriats d’un gran èxit popular, alhora que el film d’art , teatralitzat i limitat, restava marginat Parallelament sorgí un cinema còmic francès, la màxima…
La Comèdia humana
Literatura francesa
Títol que el 1842 ideà Honoré de Balzac per al conjunt de les seves novel·les, agrupades en vuit grans divisions temàtiques: Scènes de la vie privée (Le Colonel Chabert, Le Père Goriot, etc.), Scènes de la vie de province (Le Lys dans la vallée, Eugénie Grandet, etc.), Scènes de la vie parisienne (La cousine Bette, Le cousin Pons, etc.), Scènes de la vie politique, Scènes de la vie militaire, Scènes de la vie de campagne, Études philosophiques (Louis Lambert, Séraphita, etc.) i Études analytiques.
Quant a la localització geogràfica, amb poques excepcions, són obres d’ambient francès dins aquestes excepcions hi ha dos episodis de dues novelles situats en terres catalanes Les Marana , a Tarragona, i La duchesse de Langeais , a Mallorca L’època és gairebé sempre la contemporània una cinquantena se situen als anys de la Restauració 1815-30, vint-i-tres durant la Monarquia de Juliol 1830-48 i sis o set en temps de la Revolució, el Consolat i l’Imperi 1789-1815 El cens dels personatges és molt considerable 2500 d’identificables i uns 1500 d’anònims No sempre els noms més populars de La…
Édouard Glissant
Literatura francesa
Escriptor francès.
De jove entrà en contacte amb Aimé Césaire , que l’influí profundament L’any 1946 anà a París becat, on féu estudis d’etnologia al Musée de l’Homme i cursà filosofia a la Sorbona, d’on obtingué el doctorat el 1980 Proper a l’anticolonialisme de Frantz Fanon , el 1961 creà a la capital francesa l’independentista Front Antillanoguianès Com a resultat, Charles De Gaulle li impedí el retorn al seu país Posteriorment evolucionà cap a posicions autonomistes i el 1965 li fou permès retornar a la Martinica, on fundà el Centre d’Estudis Martiniquesos Del 1982 al 1988 fou director del Correu de la…
Juliette Binoche

Juliette Binoche
© Berlinale
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Els seus primers èxits, Rendez-vous 1985, d’A Techiné, i The Unbearable Lightness of Being 1987, de Ph Kaufmann, li donaren una gran projecció internacional Actriu d’una gran sensibilitat, també ha interpretat, entre d’altres, els films Wuthering Heights P Kosminsky, 1992, Trois couleurs bleu K Kieślowski, 1993, guardonat amb un César i amb el premi Sant Jordi, Le hussard sur le toit JP Rappeneau, 1995, The English Patient A Minghella, 1996, Oscar a la millor actriu secundària i Os de Plata al Festival de Berlín, Alice et Martin A Téchiné, 1998, Les enfants du siècle D Kurys, 1999, La veuve…
Robert Cambert
Música
Compositor, organista i clavecinista francès.
Vida Format amb Jacques Champion de Chambonnières, fou organista de l’església de Saint Honoré de París i músic de cambra 1662-65 de la reina mare Anna d’Àustria, vídua de Lluís XIII de França Destacà, però, com a compositor d’òpera, gènere que pogué introduir al seu país gràcies a l’afecció particular del cardenal Giulio Raimondo Mazzarino Així, des de l’any 1657 collaborà amb el poeta Pierre Perrin i presentà diferents obres sobre textos francesos La pastorale i Ariane ou Le mariage de Bacchus —composta a instàncies del cardenal—, totes dues del 1659 La música d’aquestes dues…
,
Joseph-Louis Lagrange
Música
Matemàtic francès d’origen italià.
Estudià els problemes mecànics inherents a la generació i propagació del so Treballà primer a la cort de Frederic el Gran de Prússia i, a partir del 1787, a la de Lluís XVI de França i visqué al Louvre Després de la Revolució Francesa feu classes a l’Escola Normal i a l’Escola Politècnica de París Entre les seves obres destaquen Mécanique analytique 1788, Traité de la résolution des équations numériques 1798 i Leçons sur le calcul des fonctions 1799 La seva obra representa la continuació dels estudis fets per altres matemàtics, com B Taylor, JB le Rond D’Alembert, o J Bernoulli
Miguel Almereyda

Miguel Almereyda
Història
Periodisme
Política
Pseudònim del periodista i militant anarquista Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés.
De família catalana –el seu avi havia estat veguer d’Andorra–, a 17 anys s’installà a França Actiu militant anarcosindicalista, fou empresonat diverses vegades Collaborà a Le Libertaire i el 1906, amb Eugène Merle, fundà La Guerre Sociale El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia El 1913 inicià Le Bonnet Rouge , que, transformat en diari, fou el principal òrgan del pacifisme francès durant la Primera Guerra Mundial Acusat de conspirar amb Joseph Caillaux en favor d’una pau negociada, fou detingut i al cap de…
Charles Garnier
Arquitectura
Arquitecte francès.
El 1860 fou arquitecte de la vila de París i féu el projecte de l’Opéra 1861-75 En aquest edifici dissenyà tots els elements decoratius, a excepció de la pintura i l’escultura Amb aquesta obra, prototip de l’eclecticisme, hom volia instaurar un estil arquitectònic nacional, típic del Segon Imperi, en contraposició amb el racionalisme medievalista propugnat per Viollet-le-Duc Unes altres obres seves són les sales de joc i de concerts del Casino de Montecarlo 1878, el casino i el balneari de Vittel i l’observatori de Niça Escriví À travers les arts 1869, Étude sur le…
Maties Delcor
Història
Orientalista.
Prevere, estudià a la Sorbona, a l’École des Hautes Études, a Heidelberg i fou pensionat a l’escola d’arqueologia de Jerusalem Des del 1958 fou catedràtic d’hebreu i de llengües semítiques a la Universitat Catòlica de Tolosa Dedicat a l’estudi dels manuscrits de la mar Morta, publicà Le livre de Daniel que ha traduït al català, Le Deutero-Zacharie, Les hymnes de Qumran, Les petits prophètes, en collaboració amb A Peissler Participà en el moviment Nostra Terra i és autor dels assaigs sobre Les verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història i en l’art…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina