Resultats de la cerca

Estudià a la seva ciutat natal i després ho feu a Londres Des del seu casament amb la soprano Joan Sutherland , es dedicà de manera pràcticament exclusiva a l’òpera, recuperant partitures inèdites del repertori belcantista especialment Donizetti i Bellini, a les quals restituí les seves formes originals Actuà als teatres més importants del món, i de manera gairebé exlusiva al Covent Garden de Londres, on debutà el 1964 Malgrat haver dirigit també obres de Mozart o Verdi, li ha estat especialment reconeguda la seva tasca pel que fa al repertori del primer Romanticisme italià Ha realitzat…

Deixeble d’E Toldrà, de Lluís Millet i d’E Morera premi extraordinari de composició de l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1950 Autor de Suite mediterrània 1951, del ballet Romance de la fragua, estrenat a París 1952, d’un Concert per a violí i orquestra en si menor 1958, de la suite per a cor mixt i orquestra Una nit de Nadal 1960, etc Premi Itàlia de la RAI 1962 amb La tarde, la noche y el amanecer per a veus i orquestra També és autor de Mediterrània-3 1976, De la terra, del mar Cant a Barcelona sobre un poema de M Costa i Llobera 1980, per a…

Estudià composició amb A Roussel i V d’Indy, i direcció amb Ch Münch i R Désormière, al Conservatori de París Durant la Segona Guerra Mundial passà dos anys al camp de concentració alemany Stalag IX, on compongué diverses obres de caràcter religiós, entre les quals Absolve domine , per a cor d’homes i orquestra 1940, Musique d’exil ou Stalag IX , per a orquestra de jazz 1941, i Psalm 136 Chant des captifs , per a recitant, solistes, cor i orquestra 1942 Després d’ésser alliberat, inicià una carrera de director que el dugué de l’Orquestra de…

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera i posteriorment fou deixeble de Cristòfor Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge basat en un sistema modal Compositor molt productiu, les seves primeres obres, influïdes per Debussy i Falla, mostren una clara inclinació per la música de cambra o per a instruments solistes Alguns dels exemples més reeixits d’aquesta etapa són la Suite per a orquestra de corda 1950, dues sonates per a…

Estudià violí al Conservatori de Viena i el 1956 ingressà en l’Orquestra Filharmònica de la mateixa ciutat, en la qual fou violí solista Dos anys més tard fundà el Weller Quartet 1958-69 A partir del 1966 començà a estudiar direcció d’orquestra amb Karl Böhm i Horst Stein El 1968 debutà com a director amb l’Orquestra Filharmònica de Viena i poc després començà a dirigir a l’Òpera de Viena El 1973 actuà al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Londres a la capital britànica El 1988, també a Londres, dirigí la primera interpretació de la…

Es formà al Conservatori de París, on fou alumne de Michel Debost, Jean-Pierre Rampal i Christian Lard i on es diplomà amb primers premis en flauta i música de cambra Des del 1991 és flauta solista de l’Orquestra de París, lloc que havia ocupat anteriorment a l’Orquestra du Capitole de Tolosa Ha estat convidat a tocar com a solista amb formacions com la Guildhall Strings Ensemble, l’Orquestra de Cambra Ferenc Liszt de Budapest i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha collaborat amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i l’…

Es formà al Conservatori de Música de París, on es diplomà l’any 1963 Començà la seva carrera a l’Orquestra de l’Òpera de Lilla i posteriorment a París, primer a l’Orquestra de l’Òpera Còmica i posteriorment a l’Orquestra de l’Òpera de París Fundà l’Ensemble Rameau amb Martin Roche clave i Franky Daniel violoncel Amb ells es dedica a la interpretació d’obres del repertori barroc amb criteris històrics Del 1976 al 1983 fou violí solista de la Nova Orquestra Filharmònica de Radio-France i posteriorment de l’Orquestra de l’Òpera de…

Fou alumne dels conservatoris de Lilla i París, on es formà amb G Bouillon i J Calvet Es diplomà al Conservatori de París amb primers premis en violí i música de cambra El 1960 fou guardonat en el Concurs Internacional Paganini de Gènova Primer violí de l’Ensemble Instrumental de France 1968-83, de l’Orquestra de l’Òpera de París 1962-74 i de l’Orquestra de París 1975-77, ha fet una carrera important com a solista, director i pedagog En tant que concertista, ha actuat com a convidat en festivals europeus tan prestigiosos com els de Salzburg, Ais de Provença, Spoleto…

Inicià els seus estudis al Conservatori Manuel de Falla de Buenos Aires amb María Esther Moro, i després els perfeccionà amb Edward Witsenburg al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam Fou solista en concerts oferts a Amèrica del Sud i Europa Espanya, França i Holanda Posteriorment actuà amb l’Orquestra de cambra del Teatre Lliure, l’Orquestra Simfònica d’Euskadi, la National Arts Centre d’Ottawa Canadà i la Ciutat de Granada Ha realitzat una important tasca docent amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i amb la Jove Orquestra Simfònica de…

Quan era encara una criatura, es traslladà a Anglaterra, on fou deixeble de Lev Schorr i de Myra Hess Debutà com a pianista el 1961 a Londres i llavors començà una important carrera com a concertista, i també com a director, amb actuacions als festivals d’Edimburg, Salzburg, Harrogate i Sant Sebastià A Anglaterra ha dirigit l’Orquestra Simfònica de Birmingham, la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra de Cambra d’Europa També ha estat al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles 1990 al Hollywood Bowl i cada estiu actua al Festival d’Aspen…