Resultats de la cerca
Es mostren 4660 resultats
El que cal saber del preservatiu o condom
El preservatiu o condom és una mena de funda de plàstic que es colloca sobre el penis erecte adaptant-s’hi perfectament, de manera que en produir-se l’ejaculació l’esperma alliberat queda retingut al seu interior Per tal que no es deteriorin, els preservatius s’han de guardar en un lloc fresc i sec, ja que la calor i la humitat els poden alterar, i no s’han de dur gaire temps a la butxaca No s’han d’utilitzar preservatius fabricats més de dos anys abans, o que depassin la data de caducitat indicada en la capsa El preservatiu s’ha de collocar quan el penis està erecte, sense deixar bosses d’…
La sang en la vellesa
La composició de la sang no experimenta de manera natural modificacions evidents en la vellesa És cert que el teixit hematopoètic o formador de sang, situat en la medulla òssia, és substituït progressivament per teixit gras així, mentre que fins als 2 o 3 anys de vida el teixit hematopoètic ocupa totes les cavitats òssies, en la persona d’edat només en queda el 30% de l’original Tanmateix, però, la medulla òssia solament disminueix les funcions que li corresponen de manera relativa, no perquè es torni insuficient per a mantenir uns paràmetres normals sinó perquè perd part del seu potencial…
okt´oekhos
Música
Sistema musical de vuit tons o modes, quatre d’anomenats autèntics i quatre de plagals, propi de les diverses litúrgies orientals.
Segons aquests vuit tons es troben agrupats els textos poètics dels oficis i de la missa dels diumenges durant l’any, començant després de la Pentecosta fins a la propera Quaresma Durant aquest temps, els diumenges es van succeint d’acord amb el to adient en petits cicles de vuit setmanes corresponents als vuit tons Sobre la base de textos anteriors, aquest recull organitzat segons els vuit modes es constituí entorn dels segles VII-VIII Apareix en l’antiga litúrgia de Jerusalem, com queda testimoniat en l’antic Iadgari o himnari georgià, i també en la litúrgia armènia, bizantina, siríaca, etc…
Joaquim Casas i Carbó
Literatura catalana
Assagista, poeta, traductor i editor.
El 1889 conegué Pompeu Fabra, i el 1890, tots dos, des de la revista L’Avenç , impulsaren una campanya lingüística en pro del català com a llengua moderna i de cultura També hi publicà articles de tema polític i traduccions S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial de L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoi, Sacher-Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Signà amb Pompeu Fabra la traducció del drama Espectres d’Ibsen 1894 Collaborà sovint en la revista “Catalònia” 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà…
Ramon Aixemeno Mostajo

Ramon Aixemeno Mostajo (al davant)
CN Garraf
Vela
Regatista i professor de vela.
S’inicià en classe optimist al Club Nàutic d’Arenys de Mar Quedà en sisena posició al Campionat d’Europa de classe optimist 1989 i primer en la Copa d’Espanya d’optimist 1990 Posteriorment començà a competir en classe 420 i europa Fou campió de Catalunya i de la Copa d’Espanya en classe 420, juntament amb Albert Vallès 1993, i campió d’Espanya 1994 en la mateixa classe Es proclamà campió de Catalunya per equips en classe europa 1994, 1995 juntament amb Francesc Basacoma, Maria Martínez i Xavier Soler, i el 1997 aconseguí el mateix títol amb Francesc Basacoma, Xavier Soler i Àlex Roig Obtingué…
Santa Justa i Santa Rufina de Lliçà de Munt
Art romànic
Situació Antiga parròquia recentment restaurada dins un petit oasi de verdor enmig del feiner Vallès C Barbany-M R García L’edificació de l’antiga parròquia queda a l’extrem nord del terme municipal tocant al de Granollers, en un pla a l’esquerra de la riera de Tenes Mapa L37-15393 Situació 31TDG383087 S’hi va des de la carretera de Caldes de Montbui a Granollers Passat el pont sobre la riera de Tenes i prop del quilòmetre 8 es troba el trencall a mà esquerra vers tramuntana d’una pista on s’ha de deixar el cotxe a uns 100 m, perquè el pas està barrat per una cadena, i continuar uns 100 m més…
Miquel Picanyol
Cristianisme
Religiós escolapi, cal·lígraf i formador, de nom Joan Picanyol.
Biografia Començà el noviciat a l’Escola Pia d’Oliana el primer de juliol de 1703 i professà a l’orde el 2 juliol de 1704 Estudià a la Universitat d’Osca i fou ordenat de sacerdot el 21 de setembre de 1709 a Barcelona En esclatar la guerra de Successió els escolapis sards marxaren a la seva terra i a Catalunya només quedà un reduït grup de catalans amb algun aragonès que assumiren la continuïtat de l’Escola Pia El pare Miquel fou un dels religiosos fonamentals d’aleshores esdevingué rector de Castellbò 1711-12 i de Moià 1712-24, mentre ensenyava filosofia, teologia, llatí o…
Jaume Viada
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, llatinista i organitzador escolar.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia a Sabadell on vestí la sotana el 23 d’octubre de 1833 i hi professà el 13 de novembre de 1835 Quedà a Sabadell per a iniciar la carrera eclesiàstica Tingué de professors el pare Salvador Cadevall per a la filosofia 1835-1839 i el pare Tomàs Clapés per a la teologia 1839-1842, estudis que alternava donant classes a l’escola Les lleis desamortitzadores i d’exclaustració de 1835 no el desanimaren sinó que s’entregà a l’estudi i a l’ensenyament començant per la classe de llatí El 1840 fou ordenat de sacerdot Després de la restauració de l’orde el 1845, fou cridat…
Sant Muç de Cànoves (Cànoves i Samalús)
Art romànic
Situació Absis de l’església sobrealçat i ofegat per construccions tardanes M Anglada Vista de l’església des del sector de ponent M Anglada El petit nucli antic on és emplaçada l’església parroquial de Sant Muç queda al costat de la riera de Cànoves i prop del quilòmetre 41 de la carretera de la Garriga a Llinars del Vallès, a 346 m d’altitud sobre el nivell de la mar Mapa 37-14364 Situació 31TDG464162 El trencall es troba al quilòmetre 41 de l’esmentada carretera, que cal agafar a l’esquerra, vers el nord El recorregut fins a trobar l’església és d’uns 200 m escassos MAB Història El lloc de…
Sant Genís de Plegamans (Palau-solità i Plegamans)
Art romànic
Situació Aspecte lamentable que ofereix actualment aquesta església J M Masagué Les restes de l’antiga església parroquial de Sant Genís de Plegamans són a llevant del nucli poblat de Palau de Plegamans, a l’interior del clos de la hisenda de Can Gordi o la Granja, on d’ençà de 1920 hi ha un reformatori de la protecció de menors Actualment, depèn de la Generalitat i es coneix amb el nom de centre educatiu l’Alzina La finca és totalment tancada amb filats, murs i portes d’alçada considerable Les poques restes que queden de l’església són al sector de tramuntana respecte de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina