Situació
Aspecte lamentable que ofereix actualment aquesta església.
J. M. Masagué
Les restes de l’antiga església parroquial de Sant Genís de Plegamans són a llevant del nucli poblat de Palau de Plegamans, a l’interior del clos de la hisenda de Can Gordi o la Granja, on d’ençà de 1920 hi ha un reformatori de la protecció de menors. Actualment, depèn de la Generalitat i es coneix amb el nom de centre educatiu l’Alzina. La finca és totalment tancada amb filats, murs i portes d’alçada considerable.
Les poques restes que queden de l’església són al sector de tramuntana respecte de les instal·lacions. Dues parets formen part d’un cobert.
Mapa: L37-15(393). Situació: 31TDG321043.
Situats al punt quilomètric 6,600 de la carretera que va de Mollet del Vallès a Caldes de Montbui, dins el nucli urbà de Palau de Plegamans, és a dir, al carrer del Garraf cal pujar fins al final, just al cim de la carena del castell de Plegamans. Allà comença un camí asfaltat que va en direcció tramuntana i que en un recorregut d’un quilòmetre just se situa a la imponent porta de ferro que tanca el recinte on hi ha les restes de l’església de Sant Genis. (LlFL)
Història
De l’antiga església de Sant Genis, que s’alçava prop del castell de Plegamans, avui dia en queden escassos vestigis. Hi ha constància de la seva existència l’any 1013, en un document del cartulari de Sant Cugat del Vallès, en el qual figura “...ipso vallo de S. Genesii”. Més endavant, concretament l’any 1121, hom sap que aquest temple fou consagrat per l’arquebisbe sant Oleguer.
Aquesta església va ser destruïda l’any 1936, i llavors es bastí al capdamunt del poble de Plegamans l’actual església parroquial, també sota l’advocació de sant Genis. (RVR)
Església
De Sant Genís de Plegamans només resta en l’actualitat un mur que, segons sembla, es correspon amb el mur de migdia de l’absis o capçalera. Aquesta és de planta rectangular, segons es pot deduir de les restes que hi ha. També s’endevina encara una capella, a la part de migjorn i de planta rectangular, de la qual queda un mur, lligat amb el mur de l’absis, i els fonaments dels altres dos. La resta de l’edifici queda cobert per una catifa de gram.
El mur de la capçalera, tot i que presenta moltes modificacions encara ens mostra un aparell força regular fet de pedres de mida no gaire grossa i molt poc treballades, just el treball necessari, fet a cops de maceta, per deixar la cara que ha d’anar vista més o menys llisa. El mur que li és perpendicular i que formava part de la capella de migjorn presenta moltes modificacions de l’estructura, cosa que en fa impossible la lectura.
L’aparell del mur de l’absis sembla donar una cronologia que correspon al final del segle XI o principi del XII. (JMaM)
Pel record dels antics i per prospeccions fetes al lloc, sabem que tenia planta de creu llatina amb unes mides de 22 m de llargada per 8 m d’amplada. Dues capelles laterals, potser posteriors, formaven creuer de 4 m d’amplada i 4,5 de profunditat. L’aparell dels murs era de pedres de riera poc retocades a excepció de les cantoneres o dels angles, que eren més treballades.
La porta era a la façana meridional, força al centre de la nau, i era protegida per una espècie d’atri.
Segons fotografies i gravats antics, tenia campanar d’espadanya sobre la testera de la façana de ponent. (MTQ)
Bibliografia
- Busquets, 1970