La composició de la sang no experimenta de manera natural modificacions evidents en la vellesa. És cert que el teixit hematopoètic o formador de sang, situat en la medul·la òssia, és substituït progressivament per teixit gras; així, mentre que fins als 2 o 3 anys de vida el teixit hematopoètic ocupa totes les cavitats òssies, en la persona d’edat només en queda el 30% de l’original. Tanmateix, però, la medul·la òssia solament disminueix les funcions que li corresponen de manera relativa, no perquè es torni insuficient per a mantenir uns paràmetres normals sinó perquè perd part del seu potencial adaptatiu en situacions extremes.
Així, doncs, els valors sanguinis no es modifiquen en la vellesa. Per tant, per exemple, no és propi de la vellesa que es produeixi una anèmia, és a dir, una disminució en la concentració sanguínia de l’hemoglobina dels glòbuls vermells. És clar que, malauradament, l’anèmia no és infreqüent en edats avançades, però no per mecanismes naturals. Per exemple, és molt habitual que les persones d’edat, sobretot les que viuen soles, no es preocupin gaire per l’alimentació que segueixen, presentin una manca nutritiva d’elements necessaris per a la formació dels eritròcits, com ara ferro, àcid fòlic o vitamina B12. Això s’esdevé no tant quan l’alimentació global és insuficient, sinó especialment quan és desequilibrada i poc variada, cosa que, òbviament, es pot solucionar fàcilment.