Resultats de la cerca

Documentada el 1413, segurament té un origen romànic ja que el seu titular és antic És esmentada en aquest moment amb el nom de Florençola i més tard serà coneguda com Sant Romà de Françola Al segle XV era una simple capella de la parròquia de Santa Maria de Miralles, documentada des del segle XI L’any 1915 la parroquialitat del terme es traslladà a aquesta església

Des del segle XI es documenta el llinatge dels Clairà, que eren senyors del lloc i vassalls del senyor de Canet Al segle XIII consta que Clairà era de domini comtal El 1233 Nunó Sanç va atorgar una carta de privilegis als habitants del castell i la vila de Clairà, que més tard fou confirmada per Jaume I 1244 i l’infant Jaume 1262

Tractava la informació esportiva de Catalunya, amb especial dedicació als clubs de la ciutat i la comarca De periodicitat setmanal, sortia inicialment els divendres i més tard els dimecres Constava de 4 pàgines i el darrer número fou el 356, que es publicà el 31 de març de 1955 Posteriorment, el mateix diari el substituí per un altre suplement setmanal d’esports titulat Los Deportes

Fundat l’any 1982, fou inaugurat amb el nom de Budo Terrassa Originalment dedicat al taekwondo, més tard inclogué seccions de hapkido, kick-boxing i full contact Participa en competicions d’àmbit català i estatal, i alguns dels seus membres, en competicions internacionals En destaquen Jose Manuel Marín, professor sisè dan del club, i Alejandro Marín, ambdós guardonats amb una medalla al Campionat d’Europa 2011

Entrà com a president del Club Ciclista Tarragona l’any 1981 Durant el seu mandat el club presentà el projecte de velòdrom per a Tarragona, que finalment s’installà al barri de Camp Clar l’any 1983 El 1989 endegà el Critèrium Ciutat de Tarragona i dos anys més tard presentà la dimissió Fou secretari per Tarragona de la Federació Catalana de Ciclisme 1991-2001

Fou un dels fundadors de la Penya Spirit of Badalona, que més tard esdevingué el Centre Esportiu Badaloní i, des del 1939, el Club Joventut de Badalona Dirigí el primer equip de la Penya en dos períodes diferents entre el 1939 i el 1946 També exercí de directiu del club, que presidí durant els anys cinquanta, i arribà a ser el soci número u de l’entitat

Era eclesiàstic i cabiscol de la catedral de Barcelona El 1784 fou un dels tres científics que dirigiren l’enlairament del primer baló aerostàtic dels Països Catalans, sis mesos més tard del dels germans Montgolfier, a París El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions, com Ventajas y utilidades del cultivo y uso de las patatas 1787

Diputat per Zagreb 1920 i creador del moviment nacionalista Ustaša, organitzà l’assassinat del rei Alexandre I de Iugoslàvia 1934 i es refugià a la Itàlia de Mussolini Els alemanys el feren cap de l’Estat Independent de Croàcia 1941 Cedí la Dalmàcia a Itàlia En finir la guerra s’exilià a Àustria i, més tard, a l’Argentina 1948 i a Espanya 1957

Les eleccions del 7 de juny no van aconseguir variar substancialment el mapa polític del país Va tornar a guanyar el Partit Popular Socialcristià CSV, amb 26 escons, i el Partit Socialista dels Treballadors de Luxemburg LSAP, amb 13 escons Dos mesos més tard es va anunciar l'acord de coalició entre ambdós partits, i el primer ministre Jean-Claude Juncker va aconseguir de nou el càrrec

Ha passat als Moixó La baronia de Sant Mori fou dels Rocabertí, senyors del castell de Sant Mori per herència dels Vilagut En pot ésser considerat primer baró el capità Pere de Rocabertí i d'Erill Per mort de la seva neta Caterina de Rocabertí i d’Hostalric vers el 1545, passà als Cardona, que es cognomenaren Cardona-Rocabertí, i més tard als Sentmenat, marquesos de Sentmenat