Resultats de la cerca

Fou la més jove de tres filles d’un pastor protestant, que visqueren isolades en la casa sacerdotal de Haworth amb el pare i un germà que morí jove, drogat i tuberculós Publicà un llibre de versos 1846 amb el pseudònim d' Acton Bell i més tard les novelles Agnes Grey 1847 i The tenant of Wildfell Hall ‘L’arrendatària de Wildfell Hall’, 1848

Treballà al National Bureau of Standards 1920, a la Carnegie Institution 1924-29 i en diferents universitats nord-americanes Minnesota, Nova York, Wisconsin, Yale El 1924 participà en el projecte Manhattan però més tard l’abandonà S'interessà per l’estudi del magnetisme terrestre i de la ionosfera, i participà en el desenvolupament de la teoria de les ressonàncies de les reaccions nuclears teoria de Breit-Wigner

El 1928 s’afilià a la joventut laborista i, més tard, en fou secretari 1934-40 Durant la Segona Guerra Mundial els alemanys l’empresonaren Vicepresident 1945-65 i president 1965-75 del partit laborista, ocupà el ministeri de finances 1951-55 i 1956-60 i el de comunicacions 1960-64 Fou primer ministre 1971-72 i 1973-76 i és autor de llibres de tema polític

Primer per compte de Webb, més tard per l’Association Botanique Française d’Exploration, per Hooker, per Boissier i, finalment, per compte propi, ajudat per Cosson en les determinacions, recorregué les illes Canàries, la península Ibèrica, les Illes Balears, Còrsega, Provença, Algèria, el Canadà i Àsia Menor recollint plantes que distribuí en forma de centúries als més importants colleccionistes i als centres botànics del seu temps

Mobilitzà per compte seu una companyia, amb la qual combaté durant 25 anys a les guerres d’Itàlia Més tard, a les ordres de Manuel Filibert de Savoia, participà en la guerra de Felip II contra Enric IV de França i el papa Pau IV Intervingué en la batalla de Saint-Quentin 1557, i morí a Namur És autor d’una Sintaxis nova etymologiae novae respondens 1583

Liberal, fundà la revista Var Verden 1923, antimarxista més tard evolucionà cap al cristianisme Escriví drames Fienden ‘L’enemic’, 1922, Den forjaettede dag ‘El dia promès’, 1926, etc Obres seves importants són En kvinnes vei ‘El camí d’una dona’, 1933, Mannen som elsket rettferdigheten ‘L’home que estimava la justícia’, 1934 i En lysets engel ‘Un àngel de llum’, 1945, contra l’ocupació nazi

El 1520 era prior del convent de Santa Caterina de València, i més tard provincial de l’orde, càrrec que renuncià Dedicà als diputats de les generalitats d’Aragó, València i Catalunya una defensa de la immunitat dels eclesiàstics, davant diversos drets, principalment el peatge, la bolla, el fogatge i el dret de la sal Tractatus in defensionem ecclesiasticae immunitatis et libertatis Roma, 1520

Fou mestre de capella de la seu d’Urgell, on substituí Joan Brudieu temporalment 1586-87 i el succeí més tard 1591-94 Anteriorment havia estat mestre de capella de Tarragona 1589-91, i hom el retroba a la seu tarragonina el 1595 procedent de la seu de Solsona És autor de motets polifònics a quatre veus Surrexit Pastor Bonus i Dum sacrum convivium

Joan II de Portugal li encarregà la continuació de les exploracions de la costa africana Vorejà 1487 la punta meridional d’Àfrica, que batejà amb el nom de Cap de les Tempestes , anomenada més tard, per Joan II, de Bona Esperança El 1497 acompanyà Vasco de Gama a l’Índia, i el 1500 anà al Brasil en una expedició, durant la qual morí en un naufragi

Fundà a Sheffield una fàbrica d’acer 1828, juntament amb GNaylor, i es dedicà a la fabricació d’utensilis diversos Ideà un sistema de prova de duresa dels acers assaig de Vickers Posteriorment 1867 transformà la fàbrica inicial en la Vicker's Sons and Co, i més tard 1888 en una gran empresa, anomenada Vickers Ltd, dedicada a la construcció d’armes, avions, vaixells i material ferroviari