Resultats de la cerca
Es mostren 16516 resultats
Club Esportiu Penedès
Atletisme
Club d’atletisme de Vilafranca del Penedès.
Fundat el 1976 a càrrec de Jordi Cendra Aguiló, nasqué com a secció d’atletisme del Club Natació Vilafranca Fou constituït oficialment l’any 1984 Va viure la seva màxima esplendor amb la participació en la segona divisió de la Lliga Catalana femenina l’any 1977 L’equip masculí debutà a la quarta categoria i aconseguí l’ascens a la tercera divisió catalana al maig del 1986, on es mantingué dues temporades més Durant els anys noranta cessà l’activitat Fou refundat el 2005 amb el suport del Patronat Municipal d’Esports, recuperant atletes del Penedès que competien en altres clubs…
Josep Carbonell Rodès
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de velocitat.
Desenvolupà tota la seva carrera al CN Barcelona, excepte el tram final, que vinculà al CA Vic Entrenà en diferents etapes a la URSS i a Itàlia Fou doble campió d’Espanya 1975, 1981 i tres vegades de Catalunya 1980, 1981, 1988 en 100 m També fou campió català 1977 en 4 × 100 m, prova en què aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis 1975 En pista coberta, fou campió d’Espanya 1975, 1979, 1980, 1981 i de Catalunya 1980 en 60 m, prova que disputà en set Campionats d’Europa 1975-78, 1980-82 Va batre els rècords d’Espanya i de Catalunya de 50 m en pista coberta i de 100…
Joan Antoni Celdrán Montoya
Futbol
Porter de futbol.
Format a les categories inferiors del FC Barcelona, fou cedit a l’Horta i posteriorment jugà al Comtal 1956-59, filial del Barça, que acabava d’ascendir a primera, tot i que en algunes ocasions jugà amb el primer equip Fou cedit a l’Osasuna la temporada 1960-61 i la següent retornà al Barça, on va romandre dues temporades 1961-63 com a tercer porter Després marxà a l’Elx 1963-65 i al Pontevedra 1965-70, els dos de primera divisió La temporada 1970-71 jugà amb el Sant Andreu, a segona, i després es retirà Amb el Barça fou campió de Lliga i de Copa de Fires 1960, i de Copa 1963…
Alessio Boileau i Bernasconi
Música
Editor musical italià instal·lat a Barcelona.
S’inicià com a aprenent amb Ricordi, de Milà, i posteriorment passà a treballar com a impressor a la casa Marcello Capra de Torí El 1904 ingressà a la firma Vidal, Limona i Boceta de Barcelona, on va romandre fins el 1906, any en què comprà els tallers d’aquesta casa Establert a Barcelona fundà, amb altres socis, Iberia Musical El 1928 l’empresa absorbí petites editorials dedicades a la impressió de música i es creà l’Editorial Boileau Aquesta casa es dedicà a la publicació tant de música de repertori com d’altres músiques, si bé acabà imprimint gairebé de manera exclusiva música per a altres…
Jaume Huch i Guixer
Literatura catalana
Fotografia
Fotògraf i poeta.
Als catorze anys començà a treballar a la impremta Torra Manresa, i posteriorment ho feu a Barcelona, a la revista illustrada La Hormiga de Oro L’any 1904, s’establí de nou a Berga i fundà la impremta i la casa de fotografia Huch Com a fotògraf 1905-55 és considerat un dels pioners en algunes tècniques fotogràfiques perquè va ser un dels primers a emprar la fotografia elèctrica Es dedicà a la fotografia paisatgística, el reportatge i el retrat, i en destaquen les imatges fetes amb una càmera de fusta entre el 1910 i el 1930 També escriví poemes, un dels quals es publicà a l'…
Partido Comunista de España (internacional)
Partit polític
Fundat el 1975 en canviar de nom el Partido Comunista de España (Internacional) línea-proletaria.
D’ideologia marxista leninista i contrari a la reforma política democràtica, durant els primers anys de la Transició es caracteritzà pel fet de promoure violentes manifestacions al centre de Barcelona on va morir el militant Gustau Muñoz, mentre propugnava la independència d’Euskadi, Catalunya, Galícia, Balears i Canàries Al juny de 1979 una escissió fundà Resistència Catalana d’Alliberament Nacional La seva activitat durant els anys vuitanta se centrà a donar suport a moviments revolucionaris exteriors, com Sendero Luminoso o Euskadi Ta Askatasuna El 1990 esdevingué Partido…
Izquierda Solidaria
Partit polític
Partit registrat al febrer de 1993 a Santa Coloma de Gramenet per Félix Pérez Romera i Eduardo José Baroja amb l’objectiu de defensar la llibertat i la solidaritat.
Fou impulsat pel nucli fundacional de l’Asociación por la Tolerancia y Contra la Discriminación Aquesta entitat creada el 1992 també a Santa Coloma considerava que a Catalunya tenia lloc una “limpieza lingüística y cultural” dels castellanoparlants i calia defensar els seus drets Tot i que a l’octubre de 1995 alguns dels integrants plantejaren canviar-li el nom d’ISO pel de Partido por la Tolerancia Lingüística, hom ajornà la decisió i es congelà l’actuació del partit En aquest sentit cal destacar que al mateix febrer de 1993 fou inscrit, també a Santa Coloma, el partit Izquierda por la…
Malta 2018
Estat
La ciutat de la Valetta va ser la capital cultural europea 2018, i entre altres actes es van celebrar el Carnaval febrer, el Festival Verd maig, la Fashion Week maig-juny, el Festival de Cinema juny, el Festival Internacional d’Art juny-juliol, el Festival Mediterrani de Literatura agost, el Festival de Jazz juliol, la Nit Blanca 6 octubre i el Festival del Llibre novembre Aquestes activitats van distreure, relativament, dels esdeveniments polítics i socials del país, com el debat sobre el rescat dels immigrants en aigües de la Mediterrània central –en què les autoritats de l’…
Namíbia 2011
Estat
El Govern va anunciar que el país es convertirà en exportador de petroli a partir del 2015 Amb unes reserves estimades en 11000 milions de barrils, es podria convertir en un dels principals productors de petroli del continent, al costat d’Angola, Nigèria i Líbia El petroli, les extraccions del qual requereixen poca mà d’obra, permetrà diversificar una economia dependent de les exportacions d’urani i diamants Els darrers anys, el Govern, en mans de l’Organització dels Pobles de l’Àfrica del Sud-Oest SWAPO des de la independència, ha afavorit el desenvolupament del turisme, la…
orde de Sant Lluís
Militar
Orde reial i militar francès instituït per Lluís XIV el 1693 per recompensar els mèrits militars.
N'era el distintiu una creu de vuit puntes d’or, perfilada d’esmalt blanc, cantonada de flors de lis d’or i carregada al centre amb un escut ovalat de gules que, per un costat, té una imatge de sant Lluís portant una corona de llorer en una mà i una d’espines a l’altra amb la divisa, dins una bordura d’atzur, Ludovicus Magnus Instituit 1693 en lletres d’or, i per l’altre costat, una espasa nua d’or passada dins una corona de llorer amb la divisa, dins una bordura d’atzur, Bellicae Virtutis Praemium , en lletres d’or Va penjada d’una cinta roja Fou suprimit el 1792, i, restablert…