Resultats de la cerca
Es mostren 13670 resultats
Beniferri
Poble
Poble del municipi de València, entre Benicalap i Benimàmet, a 2,7 km del nucli urbà de la ciutat.
El seu antic terme és regat per les séquies de Montcada i de Tormos Antiga alqueria islàmica d’una gran extensió, Jaume I de Catalunya-Aragó feu sobre el seu territori més de vint donacions fins el 1242 L’església de Sant Jaume depenia de la parròquia de Burjassot Resten alguns vestigis de la creu coberta 1469 existent en aquest indret, a l’antic camí de Llíria Fou municipi independent fins el 1872 Fou vicari de Beniferri Joan Martí, un dels iniciadors de l’aixecament contra Napoleó a València 1808
Benavent de la Conca

Vista parcial de Benavent de la Conca (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’extrem SE de la conca de Tremp, a la capçalera de la vall del riu de Conques, tributari de la Noguera Pallaresa.
Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual, a 2 km del nucli urbà, travessa la important collada de Comiols, de 1102 m d’altitud El castell de Benavent és documentat el 1055 entre els termes del castell de Biscarri Al segle XIV el lloc ja era integrat a la baronia d’Orcau Dins l’antic terme hi ha el poble de Biscarri , la caseria de Gramenet i la masia i antic hostal de Balasc Des del 1970 forma part del municipi d’Isona i Conca Dellà
les Escaldes i Engordany
les Escaldes i Engordany
© Gertjan R.
Parròquia
Parròquia d’Andorra, creada el 1978 a partir del quart homònim de la parròquia d’Andorra la Vella.
Sense uns límits ben definits pel que fa a l’ampli de l’antic terme, resta ben delimitada en canvi al sector urbà i forma un continu urbà amb les poblacions d’Andorra la Vella, les Escaldes i Engordany La parròquia comprèn, a més de les poblacions titulars, els barris més pròxims al N i el NE de l’antiga parròquia d’Andorra la Vella, que ja depenien de l’antic quart creat el 1935, i que són els Vilars d’Engordany, Engolasters, el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d'Entremesaigües
caoba
Botànica
Tecnologia
Gènere de grans arbres perennifolis, de la família de les meliàcies, de 12 a 15 m d’alt, de fusta dura, de color bru vermellós, amb fulles pinnades, coriàcies i lluents, flors petites, blanquinoses, agrupades en panícules i fruits en càpsula llenyosa, que viuen a les selves plujoses d’Amèrica tropical.
Dues espècies tenen importància comercial S mahogani , la caoba americana , o de Cuba , o antillana , la més apreciada, explotada des d’antic a les Antilles i a Florida, i S macrophylla , que creix des del Yucatán fins a la part nord del Brasil i el Perú Ambdues s’han estès per tota l’Amèrica tropical, Índies Occidentals, etc La fusta de caoba, de fibra corbada, gra homogeni, dura i densa, però fàcil de treballar i susceptible d’un immillorable poliment, gaudeix des d’antic de la màxima estima en ebenisteria
Sant Ponç (Sant Boi de Lluçanès)
Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, del qual s’independitzà aviat, quedant dins el terme de Sant Boi de Lluçanès, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi Les primeres notícies de l’existència de la capella es troben a partir de l’any 1077 El 1358 es confirma la seva vinculació a la parròquia de Sant Boi, però després aviat desapareix de la documentació De la capella no queda cap rastre, si bé al seu emplaçament hi ha ara el mas Santponç, que conserva encara el nom antic
Santa Margarida del Rauric (Rajadell)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Guardiola, al lloc del Rauric No degué passar mai de capella rural L’església apareix esmentada diverses vegades, el 1282, el 1284 i el 1285 com a Santa Margarida de Guardiola Efectivament, l’antic terme de la ciutat de Manresa passava entre Sant Salvador de Vallformosa i Santa Margarida del Rauric, quedant aquest lloc en terme del castell de Guardiola, encara que avui sigui terme de Rajadell L’edifici d’aquesta església ha desaparegut gairebé del tot, però no sembla que conservés cap element romànic
Serradui
Serradui
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), al NE del terme.
És situat a la ribera de l’Isàvena el riu travessa el terme de N a S pel sector occidental Hi ha la capella de Sant Llorenç del Pont Fins el 1980, que el terme de Serradui fou annexat al municipi d'Isàvena, aquest nucli fou un barri, anomenat el Pont de Serradui per la seva proximitat al pont que comunicava el municipi amb la riba dreta de l'Isàvena, on es concentrava la major part de la població del poble i cap municipal de Serradui, actualment conegut amb el nom del Barri L'antic terme de Serradui és accidentat també pels vessants de la serra del Cis tossal del Cis, 1759 m alt…
Tredòs
Tredòs
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.348 m alt.) del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a la dreta de la Garona de Ruda, aigua avall del seu aiguabarreig amb l’Aiguamòg.
El pont d’Era Capèla, de pedra, l’uneix a l’altra banda del riu, on hi ha un petit veïnat La seva església parroquial de Sant Esteve fou substituïda per la de Cap d’Aran, romànica, antic santuari, que es troba enlairada al N de la població Fou municipi independent fins el 1952, que fou unit al de Salardú Avui forma una entitat local menor amb junta administrativa pròpia L’antic terme comprenia el pla de Beret, on hi ha l’estació d’esports d’hivern de Vaquèira A migdia del nucli es troba l’establiment termal dels Banhs de Tredòs, d’aigües sulfuroses i sòdiques, a 30°C…
Bassegoda
Poble
Poble del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), situat al vessant occidental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la riera de Borró.
El territori és molt muntanyós, i hi destaca el santuari de la Mare de Déu del Mont És poblat de boscs de pins, roures i alzines, de distribució molt irregular, i al vessant nord del puig de Bassegoda resten alguns rodals de faigs Les pistes de muntanya el comuniquen amb els pobles de la vall de la Muga D’hàbitat molt escàs i escampat, una bona part del territori circumdant fou possessió dels monjos establerts a Sant Aniol d’Aguja al segle IX El decret de divisió territorial del 1936 adscrigué Bassegoda a la comarca de la Garrotxa Fins el 1969 fou municipi independent, i en formaren part els…
Caudiel
Caudiel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb l’Alt Millars.
És accidentat al nord pels contraforts de les serres d’Espadà i d’Espina coll d’Arenillas, 1 155 m Aquesta part muntanyosa té extenses pinedes, amb més de 1 300 ha de bosc explotat A la part més baixa del terme, inclosa dins la depressió del Palància, s’estenen les terres de conreu Hi predomina l’agricultura de secà 1 120 ha, destinada als cereals, la vinya i l’olivera el regadiu hortalisses ocupa unes 300 ha al voltant del poble, i aprofita aigua de fonts Les activitats industrials depenen de l’agricultura La vila 675 h agl 2006 632 m alt, a la vora del barranc de Salt, és formada per un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina