Resultats de la cerca
Es mostren 3694 resultats
Pere de Castella
Història
Infant de Castella.
Fill de Sanç IV i de María de Molina Es casà amb Maria 1311, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó En morir el seu germà Ferran IV 1312, maldà per ésser regent d’Alfons XI, càrrec que hagué de compartir amb la seva mare i l’infant Joan concòrdia de Palazuelos, 1314 Morí lluitant contra els musulmans
Maria Lluïsa Ferranda de Borbó
Història
Infanta d’Espanya i duquessa de Montpensier.
Filla segona del rei Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies, fou casada 1846 amb Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, gran comanador d’Aragó a l’orde de Calatrava, fill del rei Lluís Felip I de França El 1868 fou expulsada, amb el seu marit, pel fet de conspirar contra la seva germana, Isabel II
Margarida d’Àustria

Margarida d'Àustria (1605), per Juan Pantoja da la Cruz
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Reina de Catalunya-Aragó, de Castella-Lleó i de Portugal.
Arxiduquessa d’Àustria, fou filla de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, fill de l’emperador Ferran I Fou casada —per procuració 1598 a Ferrara, davant el papa Climent VIII, i en persona 1599 a València— amb el rei Felip III de Castella Es dedicà a obres religioses i fundà nous convents i el collegi de jesuïtes de Salamanca
Francisco Javier Mina
Història
Guerriller, dit Mina el Jove
.
Nebot de Francisco Espoz y Mina A Saragossa, on estudiava, participà en l’alçament antifrancès del 1808 En contacte amb les autoritats de Lleida, lluità a l’alt Aragó Capturat per Suchet, fou dut presoner a França Alliberat 1814, lluità contra Ferran VII d’Espanya i fugí a Mèxic, on s’uní als independentistes Capturat pels espanyols, fou afusellat
Editorial Alcides
Editorial
Editorial de Barcelona (1961-64), fundada per Pere Puig i Quintana, que també la dirigí.
Francesc d’Assís Ripoll en fou el president i promotor Publicà, entre d’altres, Un segle de vida catalana 1814-1930 , obra collectiva dirigida per Ferran Soldevila, el Llibre de l’any 1962 i 1963, els almanacs Els llibres de tothom 1962, 1963, 1964 i 1965, dirigits per Joan Oliver, i la collecció Biografies populars 18 volums
Antoni de Bardaixí
Història del dret
Legista, regent de la cancelleria reial (1479).
Descendent de jueus conversos, fou acusat de judaïtzant 1486 Doctor en drets civil i canònic, Bardaixí es defensà bé i recorregué a la Santa Seu El papa excomunicà l’inquisidor 1487 Tanmateix, preferí d’escapar-se cap a França Posteriorment s’establí al regne de Nàpols, on serví alhora els reis de Nàpols i Ferran II de Catalunya-Aragó
Castells i edificacions militars de l’Alta Ribagorça Occidental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i altres edificacions militars de l’AltaRibagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Benasc Castell de Benasc Castell Ferran Bissaürri Castell de Gavàs Castell de Veri Castillo de Sos Castell de Castillo de Sos Les Paüls Castell de les Paüls Castell d’Espés Saünc Castell de Saünc Sessué Castell de Sos
Pragmàtica Sanció
Història
Resolució presa per les Corts espanyoles (1789), seguint una proposta de Campomanes, per la qual hom no feia distinció de sexes en la successió al tron i derogava la llei sàlica.
Carles IV no arribà a publicar-la, però ho feu Ferran VII 1830, quan Maria Cristina esperava la futura Isabel II Això provocà el plet successori d’on nasqué el carlisme Després dels fets de La Granja , Isabel II accedí al tron 1833 —sota la regència de la seva mare—, cosa que menà a la primera guerra Carlina
Serafino de’ Ciminelli
Literatura italiana
Poeta italià, conegut amb el nom de Serafino Aquilano.
Estigué al servei del cardenal Ascanio Sforza i del rei Ferran II de Catalunya-Aragó, i passà més tard a les corts d’Urbino, Milà i Màntua La seva producció comprèn estrambots, èglogues i representacions teatrals, en les quals participava És considerat com el millor representant de la poesia cortesana de la segona meitat del segle XV
Antoine Rotten
Història
Militar
Militar suís.
Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina