Resultats de la cerca

Estudià a Kosmonos i a Jicín, a l’escola dels jesuïtes El trasllat de la família a Prússia, l’any 1742, li permeté ingressar a l’orquestra de la cort El 1750 fou nomenat mestre de capella del duc Frederic III de Saxònia-Gotha, al servei del qual restà fins el 1778, després que li fos concedit, el 1770, el títol de kapelldirector Durant la primera època a la cort de Gotha compongué nombroses cantates i música instrumental, i fou tant sols a partir del 1765 que es dedicà a l’òpera, gènere que li proporcionà fama i reconeixement Després de l’estrena de la seva única òpera italiana…

De nen fou escolà de cor a Sant Nicolau de Praga 1718-20 i a la Hofkapelle de Dresden, Saxònia 1720-23 El 1723 tornà a Praga i ingressà al seminari per acabar els estudis Quan el canvi de veu el va apartar del cant, es dedicà al perfeccionament del violí Després de passar alguns anys a Viena i Varsòvia, el 1733 anà a Ruppin Brandenburg, on fou contractat per Frederic II de Prússia, al servei del qual restà fins a la seva mort En aquesta ciutat estudià composició amb els germans Graun, un dels quals succeí com a konzertmeister el 1771 El fet que no aprengués a tocar un instrument…

Fou iniciat en la música pel seu pare, Christian Friedrich Rolle, director musical de la ciutat de Magdeburg Johann Heinrich fou organista a Magdeburg i el 1742 anà a Berlín per formar part de l’orquestra de la cort prussiana de Frederic II el Gran, primer com a violinista i després com a violista El 1747 decidí retornar a Magdeburg per treballar-hi novament com a organista i, el 1751, en morir el seu pare, ocupà el lloc de director musical Compongué un gran nombre d’oratoris de contingut bíblic, com Tod Abels 1769 i Abraham auf Moria 1776, que mostren la influència que exerciren…

Rebé les primeres classes de música del seu pare En 1685-86 estudià composició i contrapunt amb GC Wecker a Nuremberg El 1686 fou nomenat organista de cambra a la cort de Gotha i el 1694 succeí al mestre de capella WM Mylius Aconseguí un notable prestigi com a professor i tingué entre els seus deixebles el duc Frederic II de Saxònia També fou admirat com a instrumentista de teclat Mantingué excellents relacions amb les corts veïnes d’Ansbach-Bayreuth, Schwarzburg-Rudolstadt i Saxònia-Weissenfels, on treballà puntualment i els inventaris de les quals recullen algunes de les seves…

Estudià a Bolonya amb GA Perti i GB Martini, i en 1752-53 entrà en la companyia teatral dels germans Pietro i Angelo Mingotti com a compositor i director, i viatjà a les principals ciutats d’Europa Des del 1755 visqué a Estocolm, on Frederic el Gran l’anomenà director de l’òpera italiana i de la música de la cort, càrrec que mantingué fins el 1771 Durant els anys següents decidí compondre òperes segons el model de la tragédie-lyrique establert per CW Gluck, en francès i també en suec, raó per la qual és considerat un dels fundadors del teatre musical a Suècia El 1773 s’inaugurà l’Òpera…

Situada sobre els vessants del Monte Luco, és un centre agrícola, amb algunes indústries tèxtils i alimentàries Des del 1958 s’hi celebra el Festival dei Due Mondi de música i arts escèniques, fundat per GC Menotti Antiga ciutat umbra, esdevingué la colònia llatina de Spoletium 241 aC Bisbat des del segle III Fou capital d’un ducat longobard 517-1230 que comprenia tota la part muntanyosa de la Itàlia central Destruïda per Frederic Barba-roja 1155 i reconstruïda per Innocenci III, fou consignada 1198 al cardenal Gregorio Crescenzi Domini de l’Església 1230, després de moltes…

La capital és Schwyz 13 100 h est 1993 S'estén entre el sector oriental del llac dels Quatre Cantons i el de Zuric, a la zona dels Prealps de Glaris, amb altituds que solament al SE superen els 2 000 m La població 130,5 h/km 2 1994 és de llengua germànica i en gran majoria 92% catòlica La seva riquesa bàsica és la ramaderia bovina, raça ben coneguda que porta el seu nom També té importància el turisme Comunitat lliure de pagesos a l’edat mitjana amb Landsgemeinde o assemblea comunal sota els senyors d’Habsburg, el 1240 li fou atorgada carta de franquesa per Frederic II El 1291…

Arrelada en la idea cluniacenca de llibertat de l’Església enfront del poder polític, la reforma fou iniciada pel papa Lleó IX 1048, fou continuada per Nicolau II, que obtingué que el papa fos elegit només pels cardenals, sense intromissió de l’emperador 1059, i fou coronada per Gregori VII, de qui rep el nom, juntament amb Frederic de Lorena, Humbert de Moyenmontier i Pere Damià En els sínodes romans del 1074 i el 1075 i, sobretot, en els Dictatus papae , Gregori VII exposà el pla reformador, per a l’acompliment del qual féu servir els legats, que anullaren l’autoritat dels…

Les primeres notícies documentals de l’existència del Centre són del 1899, poc després, doncs, de la fi de la presencia colonial espanyola a l’illa de Cuba Una de les seves primeres activitats fou l’organització d’un cor, que interpretava peces de JA Clavé i Morera Un dels primers actes oficials fou el missatge d’adhesió de Sitges —a Cuba fou nombrosíssima la colònia sitgetana—, on es propugnava que el Centre seria el punt de reunió de tots els catalans de Santiago, per tal de “propagar el programa del catalanisme” mesos més tard, aquest missatge d’adhesió era enviat a la Unió Catalanista de…

Hermann Vischer el Vell — Nuremberg 1488 és autor de fonts baptismals Wittemberg i de relleus per a monuments funeraris El seu fill, Peter Vischer el Vell Nuremberg 1460 — 1529, el succeí al capdavant del taller i realitzà, entre altres, el sepulcre de l’arquebisbe Ernest de Saxònia 1495, les figures dels reis Teodoric i Artur per a la tomba de Maximilià 1513 a l’església dels Franciscans Innsbruk i el reliquiari de Sant Sebald 1508-1519, la seva obra mestra, en la qual collaboraren els seus fills Hermann Vischer el Jove Nuremberg ~1486 — 1517, fill de l’anterior, fou el principal…