Resultats de la cerca

Centre comercial i agrícola, i capital, de la Terra de Lemos té indústries, especialment de blanqueria Sorgida al segle XI en terres adquirides pels comtes al monestir de San Vicente do Pino —fundat abans del segle X—, durant centúries la seva vida girà entorn d’aquest i arribà a ésser una de les poblacions més importants de Galícia L’església del monestir fou reconstruïda al segle XVI Conserva restes de les muralles i d’un castell medievals Cal destacar el collegi del Cardenal, edifici alçat als segles XVI i XVII

Primera muller 1689 de Pere I, filla del boiar F'odor Lopukhin, s’oposà a les reformes del seu marit i fou internada al monestir de Pkrovskij, a Suzdal’ 1698, on prengué el nom d’Helena Sortí de la vida monàstica amb el propòsit de casar-se amb el seu amant Stepan Glebov, però Pere I l’empresonà al monestir d’Uspenskij al llac Ladoga i després a la fortalesa de Schlüsselburg 1718-27, i ajusticià el fill tingut de Stepan, el tsarévitx Aleix, i el germà i l’amant d’Eudòxia

El lloc de Cuberes és esmentat entre els anys 1048 i 1050, en què el comte Artau I i la seva esposa Constança donaren al monestir de Gerri el castell de Cuberes amb els seus homes i termes L’església de Santa Maria de Cuberes apareix documentada l’any 1105, com a església restituïda al monestir de Gerri pel bisbe Ot d’Urgell, possessió que és confirmada el 1164 en la butlla del papa Alexandre III Santa Maria de Cuberes ha estat identificada amb l’actual santuari de la Mare de Déu d’Espià

L’església de Castissent apareix esmentada l’any 1099, quan els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença amb el seu fill Pere, donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix les esglésies situades al terme de Castissent Aquestes devien ser la de Sant Joan de Castissent, que vers l’any 1203 consta com a pertinença de la mensa del monestir de Lavaix, i Sant Esteve de Prullans, que en sengles documents dels segles XII i XIII apareix com a sufragània de l’església de Santa Maria o Mare de Déu de Montserbós

En l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà del 983 consta que el monestir posseïa a Aguilar l’església de Sant Joan, amb delmes i primícies, cases, terres i vinyes Després no sabem res d’una església d’aquesta advocació No sabem exactament si es tracta d’una església desapareguda o si després canvià d’advocació Pensem que potser es tracta de l’anterior en aquest cas, l’edifici primerament tingué l’advocació de Sant Joan, que després canvià per la de Sant Andreu

No queda cap rastre aparent d’aquesta església, esmentada des del 982 i que encara existia al segle XVII El lloc de Bigaranes era situat al nord-oest del poble de Santa Maria, en uns terrenys avui dedicats a la vinya Era una església que depenia del monestir de Sant Pere de Rodes L’any 982 un precepte del rei Lotari confirmava a l’esmentat monestir la possessió d’un alou a Bigaranas amb l’església de Sant Andreu Als segles XI i XII, Sant Miquel de Cuixà també havia adquirit uns alous a Bigaranes

La capella de Santa Leda va ser donada, juntament amb la propera de Sant Silvestre i l’església de la Santa Creu de Cervelló, de la qual depenien, al monestir de Sant Cugat pel bisbe de Barcelona Teuderic el 904 Aquesta capella va ser confirmada a Sant Cugat per Lotari el 986, però contràriament a la de Sant Silvestre, ja no apareix en les confirmacions posteriors dels béns del monestir, de la qual cosa es dedueix que probablement no devia ser restaurada Es desconeix el lloc exacte del seu emplaçament

Entre les seves obres cal esmentar el retaule de l’església de Santa María de Medina de Rioseco, el de l’altar major de l’església de la Magdalena de Valladolid i el sepulcre del bisbe Pedro de Gasca a la mateixa església No s’ha conservat el retaule del convent de Las Descalzas Reales de Madrid ni el del monestir de Montserrat, encarregat per Felip II de Castella i fet segons un projecte de Francisco Mora a imitació del del monestir d’El Escorial, però amb una riquesa escultòrica més gran

De l’antic monestir de Sant Climent de Codinet no queden restes arquitectòniques La masia de Codinet i la capella de Sant Pere de Codinet, documentades el 1860, recordaven el lloc on s’erigí el cenobi eren situades a l’entrada del congost de Tresponts, a l’esquerra del curs del riu Segre, en el camí de la Seu d’Urgell a Organyà, abans que fossin enrunades per una riuada del Segre A partir dels estudis de J Villanueva s’havia donat l’any 803 com a data de l’origen del monestir, però les recents tasques d’investigació dutes a terme per C Baraut retarden la data de…

El poble de Lleràs, actualment desaparegut, era situat al pla de Corts L’any 1860 el topònim ja designava només una casa isolada El lloc de Lleràs apareix documentat l’any 1070, en una convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau de Gerri sobre el delme del castell de Peramea El delme dels homes de Laras era unit a aquest castell El domini del monestir de Gerri sobre el lloc de Lleràs o sobre terres situades en aquesta parròquia queda reflectit en nombrosos documents Així l’any 1104 eren els comtes Artau III i Eslonça qui donaven, per llurs ànimes, un capmàs, “ in villa que…