Resultats de la cerca

Es doctorà en farmàcia 1968 i química 1970 a la Universitat Científica de Tòquio Després de dos anys a la Universitat de Yamanashi 1963-65, s’incorporà a l’Institut Kitasato, del qual fou president 1990-2008 Les seves recerques s’han centrat en la identificació de substàncies obtingudes a partir de bacteris amb l’objectiu principal d’elaborar medicaments Un dels seus descobriments principals ha estat la identificació i la seqüenciació del bacteri Streptomyces avermitilis , treballs que posteriorrment  William C Campbell  utilitzà per al desenvolupament de l’avermectina, substància essencial…

Es doctorà en bioquímica i farmacologia molecular a la Medical School de la Universitat de Harvard 1989 Feu recerca postdoctoral amb Jack Szostak i Thomas Cech a la Universitat de Colorado El 1994 s’incorporà a la Universitat de Yale fins el 2003, que passà a la Universitat de Berkeley, Califòrnia Des del 1997 porta a terme la seva recerca principalment al Howard Hughes Institute, i el 2003 s’incorporà al Lawrence Berkeley National Laboratory Entre les seves aportacions més destacades, centrades en l’enginyeria genètica, hi ha l’elucidació de l’estructura i les funcions de l’ARN i el…

Màster en humanitats 1964 i doctor en psicologia per la Universitat McGill de Mont-real el 1967, any que féu recerca postdoctoral al University College de Londres, on posteriorment ha desenvolupat la carrera científica i docent, i de la qual és catedràtic des del 1987 i director del Sainsbury Wellcome Centre for Neural Circuits and Behaviour Els seus estudis se centren en els mecanismes d'activació de les neurones de l’hipocamp que fan possible l’orientació i la memòria espacials A més d’un gran nombre d’articles, el 1978 publicà, juntament amb Lynn Nadel,  The Hippocampus as a Cognitive Map…

Estudià medicina a Burundi, i posteriorment retornà al seu país per treballar al poble de Lemera, on conegué les difícils condicions en què les dones de les zones rurals havien d’afrontar els parts Després d’una estada a Angers, on amplià estudis, el 1989 retornà a Lemera, on establí un hospital especialitzat en obstetrícia i ginecologia, que fou destruït arran del conflicte bèllic que devastà el país en 1997-2003 El 1999 fundà l’hospital de Panzi a Bukavu, inicialment dedicat a la maternitat, però que s’acabà dedicant al tractament de dones sotmeses a la violència sexual extrema, que ha…

Graduat en electrotècnia a la Universitat de Kyoto, obtingué el doctorat a la de Nagoya Posteriorment s’incorporà al sector privat, on treballà en el camp dels díodes electroluminescents  LED De nou a la Universitat de Nagoya 1981, conjuntament amb Hiroshi Amano , el 1989 obtingué el LED blau a partir de cristalls de nitrur de galli, descobriment que ha fet possible obtenir llum blanca, afegint-lo als LED vermell i verd, amb aplicacions molt diverses, com ara en illuminació, on és molt més eficient que les tradicionals bombetes i fluorescents, o en les pantalles dels telèfons mòbils, de les…

Als segles X i XI es destacà amb la creació d’una poesia d’argument heroic inspirada en la mitologia nòrdica els cants de l' Edda , atribuïts, en part a Saemund Sisfússon 1056-1133 Hom troba també les poesies dels escaldes poetes cortesans, de forma i estructura més refinada i artificiosa, que representen una època d’activitat guerrera en fou un dels més coneguts Egill Skalagrimsson segle X Les sagues, narracions en prosa dels relats tradicionals conservats oralment, figuren entre les creacions més belles d’aquesta literatura, que, amb la cristianització, restà empobrida Amb la Reforma, la…

Fill de pare jueu, el 1945 anà a Àustria amb la seva família Posteriorment tornà a Alemanya i cursà estudis a la Goethe-Universität de Frankfurt del Main, on obtingué el doctorat el 1961 Desenvolupà l'activitat acadèmica a les universitats de Frankfurt, Berkeley, Berlín i, des del 1984 fins a la jubilació, a la Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität de Bonn Les seves aportacions principals s’inscriuen en la teoria dels jocs, en el marc dels quals s’analitzen situacions en què un o més agents econòmics prenen decisions interdependents que afecten conjuntament el seu benestar Selten se…

Estudià matemàtiques a les universitats d’Edimburg 1957 i de Cambridge on es doctorà el 1963 Fou professor a Oxford 1969-95 i després a Cambridge 1995, on el 2003 fou nomenat professor emèrit President de la Royal Economic Society 1989-92 Decidit defensor dels impostos progressius, que graven amb intensitat creixent les rendes elevades, fou assessor econòmic del Partit Laborista durant les dècades de 1960 i 1970 Tanmateix, els seus estudis sobre taxació de les rendes altes en funció dels incentius el portaren a aconsellar un màxim d’imposició molt inferior als que estaven en vigor aquests…

Doctorat en filosofia a la Universitat de Budapest 1947, d’on fou professor, el 1950 s’exilià a Europa Occidental pels seus desacords amb les autoritats comunistes El 1953 es graduà en economia a la Universitat de Sydney i es traslladà als EUA el 1956 Obtingué el doctorat a la Universitat de Stanford el 1959 i fou professor de la Universitat de Califòrnia a Berkeley des del 1964 Rebé el premi Nobel d’economia el 1994, que compartí amb John F Nash i Reinhard Selten per les seves pioneres anàlisis sobre l’equilibri en la teoria de jocs no cooperatius Fou també un estudiós en el…

Jurista, fou elegit diputat pel Partit Nacional el 1972 Ocupà diversos ministeris del 1978 al 1989 Succeí Pieter Willem Botha al capdavant del partit i la presidència 1989-94 Des d’aquest càrrec inicià un desmantellament gradual del sistema de l’ apartheid i d’aproximació a l’ANC per tal d’introduir a Sud-àfrica un règim polític plenament democràtic En 1994-96 ocupà la presidència del govern d’unitat nacional subsegüent a les primeres eleccions multiracials Des del juny del 1996 fins a la seva retirada de la política activa, l’any 1997, fou el líder de l’oposició El gener del 1999 publicà la…