Resultats de la cerca
Es mostren 1550 resultats
agafa-sants
Alimentació
Truita de farina sense ou que se servia tallada a segments per acompanyar la carn o el peix, o sense acompanyament en dies de dejuni.
Era una menja habitual a l’Empordà
enganxa-roques
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels gobiesòcids, d’uns 10 cm de llargària, desproveït d’escates i amb el cap deprimit.
Amb les aletes ventrals, transformades en una ventosa, s’agafen a les roques Té els narius sobre petites protuberàncies dèrmiques És un habitant típic de la zona de marea a les costes rocalloses, on hom el troba al damunt i al dessota de les pedres S'alimenta sobretot de petits crustacis Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània
carpaccio
Alimentació
Plat fred preparat amb filets de carn o de peix tallats molt fins, crus, amanit amb oli d’oliva, suc de llimona i altres ingredients.
cop
Pesca
Part de la majoria dels arts d’encerclament i d’arrossegament i en general dels arts que no mallen peix, on resta concentrada la captura.
És constituït per xarxa de malla cega, de cànem o un altre material
banyut
Banyut
Roberto Pillon (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix perciforme del grup de les bavoses, de la família dels blènnids, d’uns 15 cm de llargada, de tons bruns, amb tentacles superciliars plumiformes.
Els banyuts viuen entre algues i prats de posidònies, als fons costaners de l’Atlàntic i de la Mediterrània
gall
Gall
Erik Schlogl (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix actinopterigi de l’ordre dels zeïformes, de la família dels zeids, amb el cos alt i comprimit i el cap enorme i amb punxes.
L’aleta dorsal té els primers radis molt llargs i lliures i els altres units i curts, i la caudal és arrodonida Té una gran taca negra al centre de cadascun dels costats La boca és molt grossa i protàctil Habita al fons de sorra i llim de la plataforma continental de la Mediterrània i de l’Atlàntic i és comú a les costes dels Països Catalans, on és força apreciat per la seva carn
rèmol
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels escoftàlmids, amb 73-83 radis a l’aleta dorsal i 56-62 a l’anal.
Té el perfil molt asimètric, el cos quasi circular, la base de les aletes molt estreta i els ulls al cantó esquerre la pell és nua i el cos jaspiat de blanc i negre a l’alçada de la cua, per sobre de la línia lateral, té una taca negra Viu a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord És comestible
castanyoleta
Castanyoleta
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix perciforme marí de la família dels pomacèntrids, freqüent en petits grups o en moles nombroses entre les roques de les zones litorals i coral·lina.
La coloració de l’adult, que fa uns 12 cm, tira a marró o a blau negrós, sobre un fons daurat i amb una vora caudal blanca la cua és escotada, i les aletes pectorals, grans L’alimentació és plactòfoga la fecundació és externa, hi ha delimitació de territoris i els peixos tenen cura dels ous Típic de l’Atlàntic oriental des de Portugal fins a Guinea i de la Mediterrània, és conegut també per estudiant , somera , moret , tuta , soldat
àmia
Ictiologia
Peix d’aigua dolça de l’ordre dels amiïformes, d’uns 60 cm de llargada, considerat de transició entre els peixos cartilaginosos i els ossis.
S'alimenta sobretot de peixos i amfibis i pot sobreviure un temps en el fang fora de l’aigua, respirant amb la bufeta natatòria És considerat un fòssil vivent, i és propi de les aigües tranquilles d’Amèrica del Nord
Les característiques morfològiques dels peixos
El concepte de «peix» La gran diversitat de peixos que existeix, l’enorme quantitat d’individus que en formen les poblacions, la multitud de diferents tipus biològics i d’adaptacions ecològiques que poden presentar, són qüestions notables i encara força desconegudes En alguns ambients marins, com ara l’escull corallí, viuen moltes espècies d’osteïctis i condrictis la fotografia, feta a la mar Roja, mostra un aspecte d’aquesta formació tropical, i permet d’observar la presència de representants de les famílies de perciformes que hi són més característiques, com els làbrids i els quetodòntids,…