Resultats de la cerca
Es mostren 2672 resultats
Vila-seca
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), situada a la riba esquerra del Ter, entre Torelló i la colònia Fabra i Coats o Borgonyà.
Rebé el nom d’un antic mas La fàbrica de filatures de cotó, Almeda, Alemany i Companyia SL, s’originà el 1932 per la fusió de dues fàbriques, la de Frederic Marcet i Francesc Sindreu i la de Ferran i Pere Almeda i Successors de Rafael Puget, creades entorn del 1880 L’incendi d’una fàbrica el 1931 fou causa de la fusió El 1972 tenia 12 000 pues i 180 obrers, el 80% dels quals residien a la colònia, i la resta, als pobles veïns La colònia, on habitaven 245 persones 1981, es creà el 1880, i el 1883 s’hi erigí una església, dedicada a la Sagrada Família Té dispensari i escola
Glòria Picazo i Calvo
Art
Historiadora i crítica d’art.
Llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona, ha estat comissària de diverses exposiciones, entre les quals destaquen Casino Barcelona, Perpinyà, Montpeller, 1983, Bèstia Barcelona, 1984, Intramurs Brusselles, 1988, la Biennal d’Arts Plàstiques de Barcelona 1989-91, Emergences París, 1991, Literatures submergides , mostra itinerant 1991-92, Orientalismes, una aproximació contemporània 1998 i Fragments 2001, presentada al Museu de la Universitat d’Alacant, on es mostren les fotografies que posseeix la collecció Rafael Tous amb més de 500 imatges Collabora en la premsa Avui…
Lluís de Flandes
Història
Lul·lista caputxí d’origen flamenc.
Exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre els quals el de provincial de València Proselitista de la doctrina de Ramon Llull, el 1737 pronuncià un famós panegíric d’aquest a la catedral de la ciutat de Mallorca, i el 1740 publicà un Tratado y resumen del caos luliano i un Tratado teológico del sistema luliano 1740 Traduí al castellà el Fèlix 1750 de Ramon Llull En les polèmiques lullianes suscitades per Feijoo en les seves Cartas eruditas 1742, inicià dos caputxins, Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca, a escriure una Apología de Lulio , i ell mateix intentà de refutar…
Joana d’Aragó i de Cardona
Història
Filla de Ferran d’Aragó, duc de Montalto, i de Castellana de Cardona.
Fou una de les dames més lloades pels cercles literaris italians del segle XVI i fou retratada per Rafael 1518 El 1521 es casà a Roma de forma fastuosa amb Ascanio Colonna Se separà del marit el 1535 i es retirà al castell d’Ischia, fet que tingué una gran ressonància en el món cortesà de l’època Estigué relacionada, juntament amb la seva cunyada Vittoria Colonna, amb el cercle de la princesa Constanza d’Avalos i mantingué contacte amb el cercle d’espiritualisme creat a Nàpols per Juan de Valdés Ignasi de Loiola intervingué, infructuosament, pregat per Ascanio Colonna, perquè…
Josep Montserrat i Boada
Música
Organista i compositor.
Estudià a l’Escolania de Montserrat entre el 1830 i el 1835, on fou deixeble de Benet Brell, Rafael Palau i Jacint Boada Des del 1840 fins al 1856 exercí com a organista a l’església de Sant Fèlix de Sabadell El 1852 fou ordenat de capellà Actuà a Santa Maria del Mar, de Barcelona, a la catedral de Girona i a la de Vic Organista a la catedral de Vic a partir del 1857, compongué música religiosa per a les celebracions litúrgiques de la seu vigatana deixà obres religioses com un Te Deum per a orquestra, orgue i cor, i una missa pastoral Autor, a més, de l’oda simfònica La armoniosa
,
Casa de Misericòrdia de Barcelona
Institució de beneficència destinada a acollir noies, dependent de la ciutat i del bisbat de Barcelona.
Fou fundada el 1581 per l’eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l’edifici anomenat Casa dels Àngels des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia 1600, orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell actualment, de les filles de la caritat Des del 1684 acollí només noies els homes i els nois passaren al collegi episcopal de Sant Rafael El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l’intent de…
teatre romà de Cartagena

Teatre romà de Cartagena
santiago lopez-pastor (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Teatre romà de grans dimensions, construït a l’antiga ciutat de Cartago Nova (Cartagena, Múrcia).
Es tracta d’un dels més grans i més ricament decorats de la península Ibèrica Construït al final del segle I aC, fou excavat quasi totalment a la roca mare Tenia capacitat per a 6000 espectadors i es mantingué en ús fins el segle III dC, en què fou construït un mercat al damunt, reutilitzant una part dels materials arquitectònics Posteriorment, l’edifici fou abandonat i quedà amagat, de manera que se'n perdé el record Quan fou descobert, el 1998, no quedava cap constància de la seva existència La seva restauració, conclosa el 2008, anà acompanyada de la construcció del Museo del Teatro Romano…
Antonio Ortiz
Arquitectura
Arquitecte andalús.
Estudià a l’ETSA de Madrid i Sevilla, i parallelament treballà al despatx de Rafael Moneo Des del 1971 collabora amb Antonio Cruz Sevilla 1947 Entre les seves primeres obres destaquen els projectes d’habitatges a Sevilla La versatilitat dels seus plantejaments pragmàtics el dugué a abordar projectes com ara l’estació de Santa Justa a Sevilla 1988-91, el conjunt d’habitatges Tharsis 1988-92 i l’estació d’autobusos 1990-94, a Huelva, la seu de la Diputació Provincial a Sevilla 1991-95, l’estadi de la ciutat esportiva de la comunitat de Madrid 1989-94, l’Estadi Olímpic de Sevilla…
Benet de Llança i d’Esquivel
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera Llicenciat en dret fou, pel seu matrimoni 1849 amb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la Diputació de Barcelona En collaboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas 1850, així com altres drames que no publicà Mantingué una llarga i significativa correspondència 1846-65 amb Francesc Pi i Margall, conservada,…
Sant Joan de Corniola (Camarasa)
Art romànic
Degué ser una capella per al culte dels habitants de la quadra de Corniola, dependent de l’església parroquial de Figuerola, i com aquesta, del monestir de Santa Maria de Meià Del lloc de Corniola, no se’n sap res fins l’any 1588, que el prior de Santa Maria de Meià, Rafael de Sampsó, prengué disposicions sobre la quadra de Corniola Encara que l’església és un edifici d’origen romànic, no se’n coneix cap dada fins a mitjan segle XVII, que Roig i Jalpí esmenta l’església de “ San luan Apostol, y Evangelista, en la quadra de Corniola ” No se sap quan deixà de tenir culte i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina