Resultats de la cerca
Es mostren 1522 resultats
Josep Lluís Seguí i Rico
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra S’inicià en la literatura el 1970 amb una exposició de poesia visual i amb la publicació del poemari Cossos/espai 1976 Aquests inicis poètics continuaren amb Teoria de l’immortal 1981 i Història en ella 1982 Participà, també, en el Teatre Independent i és autor d’ Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, en collaboració amb J Gandia i Les opinions d’un illús 1985 Dedicat bàsicament a la narrativa, el 1977 fou finalista del Premi Andròmina amb la novella Espai d’un ritual 1978 El 1979 publicà Diari de bordell , el recull de contes Fulls de recanvi segon premi de contes…
,
tendur
Gastronomia
Forn d’argila en forma de gerra, tradicionalment enterrat, que s’escalfa amb carbó vegetal i es destina a coure-hi aliments, originari del nord de l’Índia i el Pakistan.
Actualment, també es fabrica amb altres materials i, en comptes d’enterrar-lo, se sol aïllar dins d’un altre recipient, generalment metàllic, perquè conservi l’escalfor
llana de roca
Agronomia
Material inorgànic obtingut a partir de la mescla de dolerita (60%), roca calcària (20%) i carbó (20%), fosa a 1 600°C. És molt inert i hom l’empra com a substrat..
Les formes comercials tenen una gran gamma d’aplicacions, una de les quals és la d’aïllant tèrmic o acústic En agricultura, la seva utilització començà a Dinamarca el 1969 i després fou introduïda a Holanda, primer a poc a poc, però cap al 1980 la seva utilització fou massiva En un primer moment es feu servir en sistemes hidropònics oberts Es presenta en forma granulada, de densitat aparent baixa, i ofereix la possibilitat d’una gran aireig per al conreu malgrat això, és poc reutilitzable Té un gran poder de retenció de l’aigua a tensions baixes i, a més, l’aigua retinguda s’incrementa…
desenquitranament
Química
Acció i efecte de desenquitranar, que hom duu a terme mitjançant un rentatge, per adsorció amb carbó de coc o bé per separació centrífuga o electrolítica de les partícules de quitrà.
carbazole

Carbazole
Química
Compost heterocíclic que conté tres anells condensats; hom el troba en l’oli d’antracè procedent de la destil·lació seca del carbó; sintèticament és preparat per ciclació de l’orto-aminobifenil.
Per irradiació ultraviolada presenta una forta fluorescència i fosforescència És insoluble en aigua i lleugerament soluble en èter Té el punt de fusió a 245ºC i el d’ebullició a 355ºC És emprat industrialment com a primera matèria per a l’obtenció de colorants, explosius, insecticides, antioxidants, cautxú, també com a desodorant, i en l’obtenció de detergents En anàlisi química, hom l’empra com a reactiu per a identificar la lignina, els hidrats de carboni i el formaldehid
Estimada Marta
Literatura catalana
Llibre de poemes de Miquel Martí i Pol, publicat el 1978.
Desenvolupament enciclopèdic En aquest llibre Martí i Pol fa palès un canvi de rumb en la seva actitud vital i, en conseqüència, en la poesia, tal com manifesta en el pròleg que hi inclou, del tot illuminador un nou rumb respecte al període anterior, confirmat per l’afirmació rotunda de la vida, del goig i del plaer, i l’aportació de la poesia a aquest nou esclat Estructurat en tres seccions amb entitat pròpia, però amb una intenció unitària, la primera, “Set poemes d’aniversari”, fixa la distància temporal —set anys— respecte a l’inici de la malaltia, que permet d’objectivar-ne els efectes i…
mar del Nord

Vista de la mar del Nord des de la costa holandesa
© NBTC
Mar
Mar de l’oceà Atlàntic, entre la Gran Bretanya i el continent europeu.
D’una extensió aproximada de 580 000 km 2 , comunica amb l’oceà Atlàntic, al N, entre les illes Shetland i la costa de Noruega, i, al SW, per l’estret de Calais i la Mànega A l’E entra en contacte amb la mar Bàltica pels estrets de Skagerrak i Kattegat L’emplaçament actual de la mar és degut a una transgressió recent De fet, ocupa el centre d’una veritable conca de sedimentació Durant el Carbonífer es formaren les capes de carbó de les conques d’Anglaterra i Alemanya, mentre que els rics dipòsits petroliers de la plataforma continental britànica i noruega, en particular, daten del Cretaci i…
Texas
Estat del S dels EUA, limitat al N per l’estat d’Oklahoma, a l’E pels de Louisiana i Arkansas i pel golf de Mèxic, al S per la República de Mèxic i a l’W per l’estat de Nou Mèxic.
La capital és Austin Després d’Alaska, és l’estat nord-americà més extens La plana costanera és formada per terrenys secundaris i terciaris Cap a l’interior s’estén una plana constituïda per terrenys més antics, que es va aixecant cap al NW, fins a convertir-se en un gran i desèrtic altiplà de 1 000 m d’altitud, que va fins al límit amb l’estat d’Oklahoma Cap a l’extrem oest comprèn una part de les muntanyes meridionals de les Rocalloses Hidrogràficament, els rius Río Bravo, San Antonio-Guadalupe, Colorado, Brazos i Salve són tributaris directes del golf de Mèxic el Red i l’Arkansas ho són a…
monòxid de carboni
Química
Gas incolor, tòxic, descobert per Josep Priestley (1772) i estudiat per Humphry Davy (1808).
És el producte resultant de l’oxidació incompleta del carboni per l’oxigen és el constituent combustible de diferents mescles gasoses industrials i el reductor gasós més emprat en metallúrgia És preparat industrialment per combustió del carbó amb aire en defecte En el laboratori és obtingut pur per deshidratació de l’àcid fòrmic aquesta reacció no es reversible a la temperatura ordinària, la qual cosa el monòxid de carboni no pot ésser considerat com un anhídrid fòrmic, sinó que ho ha d’ésser com un òxid neutre L’estructura molecular és encara discutida, però hom accepta la següent , que…
fòssil
fòssil de monocotiledònia Sabal major procedent de jaciments oligocens de Tàrrega
© Fototeca.cat
Paleontologia
Dit de l’organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.
Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc Una altra forma és per la producció d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina