Aquesta divisió comprèn procariotes de diferents arrels filogenètiques que es caracteritzen per l’absència de paret procariòtica típica.
Els micoplasmes
Encara que aquests microorganismes no tinguin paret rígida, són més resistents a la lisi osmòtica (és a dir, a esclatar per penetració d’aigua quan es posen en un medi més diluït que llur citoplasma) que no pas els protoplasts i esferoplasts que s’obtenen mitjançant tractament enzimàtic de bacteris amb paret. La membrana que delimita els micoplasmes és trilamel·lar, i en alguns gèneres està reforçada per la presència d’esterols, que el microorganisme no sintetitza, però absorbeix a partir del medi on viu. La morfologia dels micoplasmes és variable, i poden donar lloc a formes coccoides o filamentoses. Algunes de les espècies coccoides sols tenen 0,2 μm de diàmetre, i es considera que són les cèl·lules dotades de capacitat de divisió més petites que existeixen. En sembrar-los en medis de cultiu solidificats amb agar-agar, originen colònies que recorden l’aspecte d’un ou ferrat.
Els micoplasmes presenten formes de vida diverses. En el grup hom distingeix l’ordre dels micoplasmatals i tres famílies, a més d’uns quants gèneres no inclosos en famílies concretes.
Les micoplasmatàcies comprenen el gènere Mycoplasma, amb 51 espècies, moltes d’elles patogèniques. M. mycoides causa la pleuropneumònia bovina. M. pneumoniae causa a l’home una pneumònia atípica. Totes les espècies d’aquest gènere requereixen esterols. Ureaplasma urealyticum causa uretritis i altres afeccions a les vies urinàries.
Les acoleplasmatàcies no requereixen esterols. Algunes espècies del gènere Acholeplasma són saprofítiques i es poden isolar a partir d’aigües residuals.
La família de les espiroplasmatàcies inclou micoplasmes paràsits de plantes, de forma helicoidal i dotats de capacitat de moviment lent. Diferents Spiroplasma, l’únic gènere de la família, produeixen nanismes al moresc i als cítrics. Es transmeten d’una planta a l’altra mitjançant insectes xucladors, com els homòpters.
Els membres del gènere Thermoplasma són termoacidòfils i es troben a les piles de carbó i minerals sulfurats de les mines. Tenen certes semblances bioquímiques amb les cèl·lules superiors, ja que llur ADN està estabilitzat per histones. Els Anaeroplasma són micoplasmes estrictament anaeròbics, i s’hi troben espècies saprofítiques fermentadores que requereixen colesterol i altres que no n’han de menester. Methanoplasma és un bacteri sense paret, descobert recentment, que produeix gas metà i, per tant, des del punt de vista fisiològic, pertany al grup dels metanògens.