Resultats de la cerca
Es mostren 11347 resultats
pubilla
Filla única o gran d’una casa.
hoste | hostessa
Persona allotjada gratuïtament en casa d’altri.
seca
Numismàtica i sigil·lografia
Casa o taller on és encunyada moneda.
En un principi, i per remarcar probablement el caràcter sagrat que hom donava a la moneda, els tallers monetaris eren agregats als temples, com ara l’Herèon de Samos, el Tesèon d’Atenes o el temple de Juno a Roma A l’època medieval, inicialment, la fabricació de la moneda era generalment contractada a particulars per part dels comtes, i les seques poden ésser considerades tallers privats sotmesos a control per mitjà de funcionaris oficials Els reis de Catalunya-Aragó tingueren al Principat una seca reial, la de Barcelona, que funcionà des del 1208 A mitjan s XIII fou creada la de València…
Artau de Foces i de Cabrera
Història
Castlà de Cabrera i de Voltregà, dit també Artau de Cabrera
, senyor de la Bastida de l’Infern, de la vall d’Osor, de la vall de Sau i de la casa del Soler.
Era fill del noble aragonès Martín Rodrigo de Foces i de Sibilla de Cabrera Fou armat cavaller pel rei Pere III 1343, que el tenia sota la seva tutela i protecció, i projectà de casar-lo 1341 amb Maria d’Arborea, filla del jutge Hug III, vers el 1351, però el casà amb Esclarmunda de Mallorca, neboda de Jaume III Fou conseller i camarlenc de la reina Elionor i, ja vidu, fou casat pel rei amb Sibilla de Fortià 1371, dama de la reina Hereu de la seva besàvia Sibilla de Saga , el 1352 vengué les seves possessions al vescomte Bernat II de Cabrera
Segueró

Porta de l’entrada a la casa-torre situada a la façana oriental del castell de Segueró
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Beuda (Garrotxa), al peu dels vessants sud-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont, al sector oriental del terme, a la capçalera de la riera de Segueró (afluent per l’esquerra del Fluvià, aigua avall de Dosquers).
És centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, que fou després fortificada s XV, i modificada a l’interior conserva una notable imatge d’alabastre policromada, gòtica, i un retaule del s XVI de Pere Mates El lloc és esmentat el 1011 Bernat Tallaferro el cedí a l’efímer bisbat de Besalú Dins l’antic terme hi ha la important masia del Noguer de Segueró
Pavellons de la Finca Güell

Aspecte exterior dels pavellons de la Finca Güell
© Maria Rosa Ferré
Conjunt arquitectònic de dos edificis, la casa del porter i les cavallerisses, construïts per Antoni Gaudí entre el 1884 i el 1887, dins la Finca Güell, a l’actual avinguda de Pedralbes de Barcelona.
La casa del porter està distribuïda en tres cossos coronats amb cúpules, que tenen funció de ventiladors i xemeneies, cobertes de trencadís Les cavallerisses són un espai rectangular, subdividit mitjançant arcs parabòlics transversals de maó, i es cobreixen amb una cúpula hiperboloidal coronada per un templet Una gran porta de ferro forjat que representa un drac alat, originalment policromat, uneix els dos pavellons En aquest conjunt Gaudí combinà l’estètica àrab amb l’art japonès, i per primera vegada utilitzà la tècnica del trencadís ceràmic per a recobrir parets El 1956 la…
Joan de Borbó i de Battenberg
Història
Política
Infant d’Espanya (1913-33), príncep de Girona, Astúries i Viana (1933-41), comte de Barcelona i cap de la casa i família reial d’Espanya.
Fill del rei Alfons XIII, en ésser proclamada la Segona República hagué d’exiliar-se El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans el príncep d’Astúries, Alfons, i l’infant Jaume, es convertí en l’hereu de la corona Continuà a Anglaterra els seus estudis de marí, i estudià història i ciències polítiques a Florència El 1935 es casà, a Roma, amb la princesa Maria de la Mercè de les Dues Sicílies El 1940 el seu pare abdicà en ell la corona en un document que fou fet públic el 1941 El 1942 es traslladà a Lausana —on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó— i el 1946 a Estoril El 1945,…
monestir de Montalegre
Convent
Antic convent de monges augustinianes (Santa Maria de Montalegre) de la ciutat de Barcelona, situat a l’angle N de la posterior Casa de Caritat (al carrer que hom anomenà de la Mare de Déu de Montalegre).
Les monges s’hi installaren el 1362, provinents del convent de Tiana que ocupà després la Conreria i perdurà fins el 1593, que fou extingit pel papa Climent VIII, el qual donà les cases i rendes del convent al bisbe Joan Dimas de Loris per establir-hi el seminari tridentí de Barcelona, que fou conegut pel seminari de Montalegre El seminari perdurà fins a mitjan s XVIII, que es traslladà al collegi de Betlem dels jesuïtes Al seu lloc es traslladà el 1802 la Casa de Caritat de Barcelona, que l’ocupà fins el 1957 Modernament la seva església ha estat confiada a l’Opus Dei
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina