Resultats de la cerca

Per extensió, fora de l’àmbit alemany, s’utilitza el mateix terme per a cançons que compleixen les mateixes característiques però que no es basen en textos alemanys Eventualment, l’acompanyament pot anar a càrrec d’altres instruments, com la guitarra, el quartet de corda -o alguna altra formació cambrística- o l’orquestra, i el nombre de parts vocals pot ampliar-se a dues o més, fins i tot a un cor lied coral Els textos utilitzats són de procedències molt diverses, però els poetes més freqüents són JW Goethe, H Heine, F Rückert, E Mörike o J von Eichendorff, entre d’altres Tot i els…

La forma del poema simfònic és totalment lliure pel que fa a la quantitat de moviments i estructura interna, però sol centrar-se a l’entorn d’un tema principal un personatge Till Eulenspiegel, de Strauss, un lloc Il vecchio castello , o Quadres d’una exposició , de Musorgskij, i fins i tot una obra literària o pictòrica FLiszt fou el creador del gènere derivat de la música programàtica amb Ce qu'on entend sur la montagne 1848 s’han destacat també Musorgskij Una nit a la muntanya pelada , Rimskij-Korsakov Antar , BSmetana Má Vlast , César Franck Le chasseur maudit , 1882 i, sobretot,…

La primera part de l’oració, feta amb dues frases de l’evangeli de sant Lluc, es difongué a partir del s XI, i al s XVI hom hi afegí una deprecació Santa Maria Pius V la inclogué al Breviari Romà el 1568 L’avemaria com a antífona del repertori musical gregorià, ambrosià i hispànic, sobre el text bíblic, en llatí, fou utilitzada com a cantus firmus en motets i en misses polifòniques als ss XIV, XV i XVI En els laudi italians del s XV hi ha el text sencer actual, així com en les composicions de Josquin Des Prés o de Tomás Luis de Victoria El text de l’Ave Maria ha estat freqüentment musicat…

Deixeble de Kosuke Komatsu, parallelament estudià literatura francesa a la Universitat de Keio Feu els primers passos en el món de la música com a pianista, i com a compositor s’immergí de ple en el neoclassicisme La composició del seu Preludi en Re Major per a piano 1934 despertà l’atenció d’A Čerepnin, que li obrí la possibilitat de publicar l’obra Guanyador del premi Weingartner 1937, és considerat un dels compositors més importants de la música contemporània japonesa Entre el 1956 i el 1960 fou president de la secció japonesa de la Societat Internacional de Música…

Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’edat mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que molt sovint…

Estudià cant a la seva ciutat natal amb Erika Müller i el 1943 debutà a Coblença, on aviat fou contractada per a l’estrena de Das Christ-Elflein ‘El Crist de Nadal’, de H Pfitzner Desenvolupà gairebé tota la seva carrera a la Staatsoper d’Hamburg, on romangué entre el 1946 i el 1973, interpretant una gran part del repertori de compositors com WA Mozart, G Verdi i G Puccini i d’autors del segle XX Intervingué en els festivals d’Edimburg, Glyndebourne i Salzburg, entre d’altres, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Aparegué als escenaris operístics de Viena i Munic, i…

De formació jazzística i influït per Dizzy Gillespie i Charlie Parker, s’especialitzà en cançons de melodia agradable que esdevenien èxits ràpidament Fou un típic autor del so brill building dels anys seixanta, que agrupava compositors de melodies similars per als ídols dels adolescents El 1957 Marty Robbins popularitzà per primer cop una cançó seva, The Story of my Life Des d’aleshores, i amb Hal David, compongué per a artistes com Shirelles, Carpenters, Neil Diamond, Roberta Flack i, sobretot, Dione Warwick L’any 1969 obtingué dos Oscar per la cançó Raindrops Keep Fallin’ on…

Fundada el 1958 pel violinista i director d’orquestra Neville Marriner , pren el seu nom de l’església londinenca on començà la seva activitat concertística Centrada inicialment en el barroc Bach, Händel, Purcell, Vivaldi, etc i el classicisme Mozart, Haydn, amb el temps amplià el repertori, que abasta fins a la música contemporània, i són diversos els compositors actuals, especialment britànics William Walton, Richard Bennett o Maxwell Davies que li han dedicat composicions Neville Marriner en fou director musical fins el 2011, que fou succeït per Joshua Bell N’han estat també…

De família benestant, visqué de jove la ruïna física i material dels seus descrita a La cançó de la meva germana, 1937 La casa morta , 1962 etc Membre del partit comunista, sofrí llargs períodes de presó i deportació sota els règims feixistes del seu país La seva obra, molt extensa més de 60 títols, que abracen la producció realitzada del 1934 al 1977, obre camí al realisme líric en contra de la poesia hermètica i palesa uns sentiments vius d’humanitarisme, de preocupació per totes les situacions de repressió i d’injustícia i un amor fidel pel seu país i pels seus homes La poesia popular i la…

Monjo olivetà, fou fundador de l’Accademia dei Floridi de Bolonya 1615, a la qual succeí l’Accademia dei Filomusi 1662 Continuador d’Orazio Vecchi en la producció del madrigal dramàtic, és original en contrasts ambientals de moments delicats i seriosos amb altres d’humor com el contrapunt d’un gos, una puput, un gat i un mussol, sobre un baix que imita el gregorià, al Festino nella sera del giovedì grasso, 1606 La Pazzia senile 1598 i La prudenza giovenile 1607, entre d’altres, formen part d’aquesta producció seva Fou un dels primers a usar el baix xifrat, indicacions de piano i forte, i la…