Resultats de la cerca

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1967, s’especialitzà a l’ Hospital Clínic de Barcelona i a les universitats d’Edimburg i Liverpool El 1972 es traslladà als EUA, on treballà, durant deu anys, a la Clínica Mayo de Rochester Minnesota El 1991 ingressà com a professor a la Universitat de Harvard, a l’Escola Mèdica de Harvard Boston, i fou nomenat director de la unitat cardíaca del Massachusetts General Hospital Des del 1994 dirigeix l’Institut Cardiovascular del Mount Sinai Medical Center de Nova York Dins de la seva especialitat, han destacat els seus treballs sobre les malalties…

Graduat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de sociologia de la mateixa universitat emèrit des del 2016, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada 1982,…

Es titulà arquitecte a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki el 1966 Tot i que ha projectat nombroses arquitectures com la reforma de la Casa de Cultura de Rovaniemi 1984-86 i 2009-10, el Museu del Banc de Finlàndia 2002-03 o el centre comercial Kamppi a Hèlsinki 2003-06, la seva contribució a l’arquitectura internacionalment més reconeguda és la seva obra teòrica, sovint considerada una de les més destacades aportacions al pensament fenomenològic des de la professió arquitectònica El seu llibre The Eyes Of The Skin Architecture And The Senses ha tingut una destacada influència…

Es llicencià en dret el 1970 a la Universitat de València, on es doctorà el 1973 i exercí la docència en 1970-84 En fou degana de la Facultat de Dret en 1985-87 El 1987 fou nomenada directora general de Cultura de la Generalitat Valenciana, el 1988 directora de l’Institut Valencià d'Art Modern IVAM i el 1990 directora general de l’Institut Valencià d’Arts Escèniques Renuncià aquests càrrecs en ser nomenada ministra de Cultura del govern espanyol 1993-96 Afiliada al PSPV-PSOE , fou escollida diputada al Congrés en les legislatures 1996-2000, 2000-04 i 2004-08, i…

Llicenciat en filosofia i lletres història, feu estudis a l’Escola Massana de la qual és professor i a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona Es donà a conèixer com a humorista gràfic a El Papus i Por favor , i ha collaborat en altres revistes i diaris S’ha dedicat també al disseny gràfic i ha fet diversos cartells Com a illustrador de llibres infantils i juvenils, els seus dibuixos, d’un grafisme sintètic, actualitzen la tradició catalana d’illustració d’Apa o Opisso Entre les seves obres destaquen Les onades 1987, Pim, pam, pum poma 1989, Simón el dragón 1991, Poesies de…

Fou el centre d’una interessant cultura precolombina 400-1400, a la qual pertanyen una sèrie de troballes arqueològiques figuretes de terra cuita que representen homes i dones en escenes de la vida quotidiana, aparegudes en tombes obertes en terrenys rocallosos

N'hi ha algun grup en territori soviètic, a la conca de l’Amur Originàriament els manxús eren un poble caçador i guerrer A partir del s XVIII s’integrà a la cultura xinesa la darrera dinastia imperial fou manxú

Fou autor de molts articles científics i tècnics sobre cultura popular i autor d’exposicions sobre jocs tradicionals i bitlles Va ser un dels promotors de la recuperació del joc de bitlles durant la dècada de 1990 a la Catalunya meridional

D’ideari higienista, proclamava el conreu de l’exercici físic i de la cultura de l’intellecte com a valors enfortidors de la joventut i dels veritables sportmen Era escrita en català i fou dirigida per Josep Maria Mañé i Antich

Representant d’un Romanticisme nòrdic vinculat a una visió nacional de la cultura popular i hostil a les actituds naturalistes i racionalistes Escriví, entre altres obres, Ungt Folk ‘Gent jove’ 1893, Flaggermusvinger ‘Ales de voliac’, 1895 i Herman Ek 1923