Resultats de la cerca

Nomenada 1701 cambrera major de Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, primera esposa de Felip V d’Espanya, fou la principal representant del partit francès a la cort espanyola Després dels tractats d’Utrecht-Rastadt 1713-14 la seva influència restà debilitada, especialment en morir la reina Desterrada per la nova muller del rei, Isabel de Parma, el 1716 deixà les activitats polítiques i es retirà a Roma

Muller de Šamši-Adad V , exercí la regència 809-806 aC durant la minoria del seu fill Adad-nirari III 809-782 aC Una llegenda, recollida pels autors clàssics, la fa muller de Ninos, li atribueix els famosos jardins penjants de Babilònia i la considera una gran guerrera, vençuda, però, a l’Índia després de quaranta-dos anys de regnat, deixà la corona al seu fill Ninia

Fill d’un funcionari català del Conflent Publicà un gran nombre d’obres novelles, crítica, història, teatre, filosofia, com Le Massacre des Amazones , Les voyages de Psychodore , Les apparitions d’Ashavérus , Le Cinquième Évangile , Le Père Diogène , La Sagesse qui rit , La beauté i Les Paraboles Cyniques La seva elecció com a “prince des Conteurs” el feu cèlebre Deixà diverses obres inèdites Utilitzà el pseudònim Han Ryner

Vida i obra Cursà els seus estudis a l’Escola Diplomàtica i fou deixeble d’Eduardo de Hinojosa L’any 1899 ingressà per oposició en el cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Successivament, treballà als arxius d’hisenda de Girona, Tarragona i Osca, per a passar el 1905 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1911 A l’agost del 1909, encara que exercia a l’ACA, fou nomenat director interí del Museu Arqueològic de Barcelona per defunció d’Antoni Elias i de Molins, càrrec que deixà a l’agost del 1911 en ocupar-lo Constantino Ballester Com a…

Dintre les dermatofícies micosis cutànies produïdes pels fongs Dermatophytes , paràsits quasi exclusius de la capa còrnia de l’epidermis i de la beina ceratinitzada dels pèls, hom pot diferenciar clínicament les tinyes localitzades en el cuir cabellut de les epidermomicosis favus cutani, herpes circinat, èczema marginat d’Hebra, etc, localitzades a l’epidermis, i de les oniocomicosis , localitzades a les ungles Les tinyes més importants són els favus o la tinya favosa i les tinyes tonsurants El favus és una tinya poc contagiosa, pròpia en altre temps dels escolars del medi rural, causada per…

Aquesta església degué ser una simple capella dedicada al culte dels habitants del lloc de Paneres, dependent de la parròquia d’Ariet o de la Vall d’Ariet i a través d’aquesta del priorat de Santa Maria de Meià Les primeres notícies del lloc de Paneres són de l’any 1080, quan una dona anomenada Ermengarda, amb motiu de fer-se monja del monestir de Santa Maria de Meià, donà al dit monestir un alou en el terme de Meià, en el lloc anomenat Paneres, compost de cases, terres i horts L’església es documenta l’any 1110, quan Ermengol, ardiaca de Barcelona, nét del fundador de Santa Maria de Meià, en…

Dins el terme de Castellví de Rosanes, la parròquia de Sant Andreu Saguatosis , que fins el 1453 no es dirà Sant Andreu de la Barca, és documentada el 1109 Entre el 1115 i el 1226 el lloc fou donat a Santa Maria de l’Estany perquè colonitzés el terme, cosa que sembla que els canonges de l’Estany no arribaren a realitzar mai, i potser ni tan sols restauraren l’església, del dret de patronat de la qual mai no van gaudir Potser fou la infeudació del lloc a Guerau Ramon de Palau, el 1140, que conduí al plet pel domini de la vila entre el prior de l’Estany i el senyor de Castellví el 1142 Fou…

Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions  El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de…

Existeixen diferents models de cicle de vida que en determinen les etapes i el procés de creació i manteniment En el model clàssic o lineal se succeeixen seqüencialment diferents etapes, que acostumen a ésser establiment de la necessitat del programari concreció i formalització de les funcionalitats i els requeriments que ha de complir anàlisi dels elements que hi intervindran, de la seva estructura, de les relacions entre els elements i les funcionalitats que aporta cadascun disseny, per a establir-ne les tecnologies i els llenguatges implementació del sistema, codificant-ne les estructures…