Resultats de la cerca
Es mostren 2483 resultats
Magdalena Álvarez Arza

Magdalena Álvarez Arza
© Ministeri de Foment
Política
Economista i política andalusa.
Doctora en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid Fou professora d’economia a la UNED 1977-90, a l’Escola de Pràctiques Jurídiques de Màlaga i a l’Institut d’Estudis Fiscals El 1979 accedí, a través d’oposicions, al Cos d’Inspectors de Finances de l’Estat i, des d’aleshores, exercí diversos càrrecs relacionats amb l’Administració Tributària En el terreny de la política, fou diputada autonòmica per Màlaga fins el 1994, any que fou nomenada consellera d’Economia i Hisenda de la Junta d’Andalusia en el gabinet de Manuel Chaves, i tres anys més tard s’afilià…
colònia romana

Vista del temple capitolì de la colònia d'Empòrion (segle I aC- II dC)
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Història
Grup de ciutadans o aliats que, sota l’autoritat del senat i, després, de l’emperador, creaven una ciutat en territori conquerit.
Durant la República, les colònies foren de diverses classes de ciutadans romans, originàriament establerts en algun lloc d’Itàlia, que foren les primeres llatines, d’origen o bé de gent amb dret llatí agràries, amb finalitats socials o econòmiques, com les de les reformes dels Gracs i militars, per tal d’establir-hi soldats veterans llicenciats Aquestes darreres, començades en temps de Sulla i més àmpliament en temps de Juli Cèsar, foren les generals durant l’època imperial A vegades, però, els emperadors donaren el dret de colònia, amb dret romà o llatí, a ciutats d’origen indígena, i així…
art andalús

Porta d’accés a la catedral gòtica de Sevilla
© Lluís Prats
Art
Art desenvolupat a la zona meridional de la península Ibèrica, després de la colonització castellana.
El territori que després fou Andalusia tingué, des dels temps prehistòrics, un paper molt important en l’evolució de l’art en la península Ibèrica Andalusia , fet que es manifestà tant en l’època romana com durant l’època islàmica en què esdevingué el nucli de l’Andalus L' art andalusí es perllongà en l’estil , que tingué igualment a Andalusia un dels seus nuclis, i que des d’aquí passà a les terres d’Amèrica La forta empremta islàmica feu que, lògicament, els estils propis del cristianisme medieval tinguessin poca importància, gairebé limitat el darrer romànic a certs indrets aïllats, i el…
autofinançament
Economia
Inversió interna realitzada per una empresa mitjançant l’operació de deduir una part dels guanys a repartir i destinar-la a l’esmentada inversió.
En tècnica comptable és la dotació d’un fons de reserva i previsió a càrrec de determinats guanys obtinguts anteriorment La finalitat bàsica de l’autofinançament és de poder realitzar les inversions sense necessitat de recórrer a mitjans exteriors i evitar el cost financer corresponent És particularment interessant per a les petites empreses, les quals tenen un accés limitat o àdhuc impossible a d’altres fonts de finançament, i és igualment una de les formes financeres més emprades per les grans unitats econòmiques dels països desenvolupats L’expressió concreta de l’autofinançament dins l’…
Unió Africana
Organització continental interestatal sorgida de l’Organització de la Unitat Africana.
Constituïda el 2000, entrà en vigor al juliol del 2002 amb la primera cimera celebrada a Durban Sud-àfrica La seu és a Addis Abeba Té com a objectius principals promoure la democràcia i el bon govern, erradicar la pobresa, impulsar el creixement econòmic i mitjançar, i intervenir si cal, en els conflictes, com també promoure la pau i la integració continentals L’assemblea, formada pels caps d’estat dels països membres, és el principal òrgan de presa de decisions, i elegeix el president anualment amb un mecanisme rotatori És assessorada pel comitè executiu, format pels ministres d’afers…
Antoni Camps i Fabrés
Literatura
Industrial i poeta romàntic.
Estudià filosofia i idiomes a Barcelona Empresari tèxtil i d’ideologia tradicionalista i conviccions catòliques, fou diputat provincial en representació del partit carlí 1871 per Manresa Formà part de diverses entitats econòmiques i filantròpiques catalanes, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí Des del 1871 collaborà, entre d’altres, a la Revista Popular , amb poesia en llengua castellana, i a La Civilización de Madrid La seva preocupació pels problemes socials, d’un fons essencialment religiós, restà reflectida a “Apuntes sobre la cuestión industrial”, publicats en el…
,
Pedro Rodríguez de Campomanes
Història
Comte de Campomanes.
Polític i economista Es llicencià en dret a Sevilla i s’establí a Madrid Ensems amb Floridablanca promogué el reformisme de l’etapa final del regnat de Carles III 1767-88 El 1762 fou nomenat fiscal del Consell de Castella Secundà el comte d’Aranda en l’expulsió dels jesuïtes 1766-67 i, gran defensor del poder de l’estat enfront de l’església, fou un dels impulsors del regalisme de Carles III, del qual féu una defensa en Juicio Imparcial sobre el Monitorio de Parma 1770 i Tratado de la regalía de amortización 1765, on reprovà l’acumulació de béns per l’Església Propugnà una reforma agrària…
Simón Bolívar

Simón Bolívar
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític sud-americà.
Féu els primers estudis a Caracas més tard es traslladà a Madrid i viatjà per Europa L’any 1808 ja era a Veneçuela El 1810 Veneçuela proclamà la independència, i Bolívar fou enviat a Londres en missió diplomàtica De tornada a Veneçuela, començà amb Francisco de Miranda la lluita contra els reialistes El 1812 capitularen els patriotes, i Bolívar anà a Cartagena Colòmbia i prengué part en la lluita d’aquest país contra la metròpolis L’any 1814, des de Jamaica, escriví la Carta de Jamaica , que constituïa tot un pla estratègic de lluita Després de residir a Haití, expatriat, tornà al continent i…
Adolf Blanch i Cortada

Adolf Blanch i Cortada
© Fototeca.cat
Periodisme
Economia
Historiografia
Gramàtica
Literatura catalana
Poeta, gramàtic, economista, historiador i periodista.
Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…
, ,
Michele Carafa (de Colobrano)
Música
Compositor italià.
Fill de pares aristòcrates, pogué tenir una bona formació musical, primer a Nàpols i des del 1806 a París, on estudià amb L Cherubini i amb el pianista F Kalkbrenner Quan retornà a Nàpols entrà al servei de Joaquim Murat, rei de Calàbria, i participà en accions bèlliques, per les quals rebé l’Orde de la Legió d’Honor En restaurar-se a Nàpols la dinastia borbònica, Carafa abandonà l’exèrcit i es dedicà al conreu de la música Des del 1814 destacà com un dels compositors d’òperes més prolífic del seu temps, amb obres d’èxit com Gabriella di Vergy A Nàpols feu una duradora amistat amb G Rossini…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina