Resultats de la cerca

Església parroquial de Corçà, poble situat a uns 5 km a ponent de la vila d’Àger La parròquia de Corçà, dedicada primitivament a santa Maria, estigué sotmesa a Sant Pere d’Àger des del segle XI fins al segle XIX La primera referència del lloc de Corçà apareix en l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 En l’acta d’investidura de Guillem Ramon, jutge ausonenc, com a abat de l’abadia d’Àger, del 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren, a més de la dominicatura del castell de Corçà i altres drets, la quarta part de la parròquia de Corçà i l’església del lloc amb…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, el també compositor MF Cannabich, i els completà amb J Stamitz El 1744 ingressà com a alumne a l’ orquestra de la cort de Mannheim , de la qual fou violinista des del 1747 Les seves excepcionals aptituds per a la música feren que, el 1750, l’elector de Mannheim li financés una estada a Itàlia per a perfeccionar la seva formació amb N Jommelli, amb qui estudià a Roma durant tres anys El 1754, després d’un breu sojorn a Stuttgart amb Jommelli, anà a Milà, on contactà amb GB Sammartini El 1757 tornà a Mannheim, i un any després substituí J Stamitz al…

Estudià a Alcalá de Henares, passà de predicador a Figueres i ensenyà teologia als convents de Vic i filosofia al de Tortosa del qual fou guardià fou definidor i guardià del convent de Perpinyà Profundament influït per les idees ascètiques de la Contrareforma viatjava sempre descalç, procurà l’extensió de l’observança reformada dintre els franciscans catalans el 1580 establí un convent a Sant Miquel d’Escornalbou Baix Camp i el 1581 obtingué l’aprovació d’una custòdia amb els convents reformats del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó 1581, de la qual fou elegit custodi…

El lloc, dins el terme del castell de la Guàrdia, parròquia i després terme de Collbató, és esmentat el 938 en una donació al monestir de Santa Cecília de Montserrat El 945 hi havia una església dedicada a santa Margarida amb el seu cementiri, que els comtes Sunyer i Riquilda donaren a Santa Cecília juntament amb diversos alous del terme L’any següent la comtessa, ara sola, repetí la donació de l’església de Santa Margarida a Santa Cecília, fent-hi constar que ho feia amb el consentiment del bisbe de Barcelona Els seus marmessors, complint les seves disposicions, donaren a Santa Cecília un…

Foren iniciades el 1643, però, per dilacions i per qüestions d’etiqueta, no foren efectives fins el 1645 El resultat d’aquestes converses fou, finalment, la pau de Münster, seguida dels tractats de Münster i d’Osnabrück, conjunt d’acords coneguts amb el nom de pau de Westfàlia 1648 En iniciar-se la conferència, Lluís XIII invità els consistoris de Barcelona a enviar-hi una persona que conegués bé les constitucions catalanes i les circumstàncies de la incorporació del Principat a França, per tal d’assessorar els representants francesos Fou elegit el regent de l’audiència, Josep de Fontanella…

Necròpoli Enterrament excavat a la roca del castell, descobert l’any 1962 en una campanya d’obres Aquesta foto fou obtinguda l’abril de 1962, poc abans que la tomba fos novament colgada J Boixadera En l’excellent marc arquitectònic que és el castell de Cardona sabem de l’existència d’un enterrament excavat a la roca El punt en concret on es va trobar és conegut amb dos noms diferents La Galilea o Els Porxos Pintats La seva descoberta data de l’any 1962, però no es donà a conèixer fins fa ben poc En el context d’un treball de recuperació de materials i documentació arqueològica en…

Les ànsies de protecció en el Pla de Bages arribaren als més petits nuclis parroquials d’aquest territori així la sagrera de Sant Iscle, a la segona meitat del segle XIII, com d’altres sagreres, es fortificà, fins aixecà un castell que abans no tenia Les primeres notícies apareixen el 1252, quan la senyora Sibilla de Guàrdia, per remei de la seva ànima i la del seu marit, Guillem de Guàrdia, difunt, donà a l’orde de l’Hospital i a la marquesa de Guàrdia, comanadora de la comanda d’Alguaire, tot el castell i vila de Sant Iscle, tal com el seu marit tenia per alou lliure i franc Al final del…

El castell d’Anglès no surt documentat fins al 1242 tanmateix, durant el segle XII hi ha esments de senyors d’aquest lloc L’any 1122, Ramon Arnau d’Anglès va rebre en feu del bisbe de Girona el castell de Sant Sadurní L’any 1155, segons Botet i Sisó, Berenguer d’Anglès evacuà en el bisbe gironí les exaccions que retenia injustament a les parròquies de les Planes, les Encies, Sant Iscle de Colltort i Camós Segurament aquesta era la zona d’influència d’aquests senyors El 1166, Berenguer d’Anglès era feudatari del vescomte de Girona, Guerau Ponç II L’any 1242, Guerau de Cabrera llegà en feu el…

Hi ha referències del terme d’Hostafrancs des del 1063 Aquest castell és un dels més ben documentats del sector i apareix esmentat per primera vegada com a tal el 1073, any en què el bisbe Guillem d’Urgell i la canònica de Santa Maria de la Seu cediren als habitants de Torrefeta la quadra del mateix nom Entre les afrontacions de Torrefeta hom anomena, a ponent, els castells d’Hostafrancs i Concabella Des d’un bon principi el castell d’Hostafrancs va pertànyer al bisbe i al capítol d’Urgell, tot i que no és consignat en la relació de castells del terme de Guissona inclosa dins l’acta de…

El seu pare, Salvador Feliu mort el 1686, botiguer de teles i, des del 1682, mercader, era descendent d’una família pagesa de Mataró que el 1670 assolí la ciutadania honrada en la persona de Francesc, germà de Salvador Fou tutor seu Narcís Feliu de la Penya Continuà la companyia de venda de teixits que el seu pare tenia amb el mercader Pau Feu, un dels fills del qual, Josep Feu, ciutadà honrat, emparentà amb la branca mataronina dels Feliu Des del 1686 l’administració de la companyia fou exercida per Joan Puigxoriguer botiguer el 1684, mercader el 1705 El 1698 Pau Feu, ja cavaller, se separà…