Resultats de la cerca

Germà d’Albert Hebrard, jugador i president del Club Esportiu Hispano Francès, començà com a tècnic de l’equip juvenil del club, amb el qual guanyà el campionat provincial i participà en el Campionat d’Espanya Més tard passà a dirigir el primer equip, juntament amb el francès Jean Marc Bouchel, i guanyà la Copa del Rei, la Lliga i el torneig internacional de Ginebra 1968 També fou campió de Lliga la temporada 1972-73 i participà en l’edició següent de la Copa d’Europa A principi de la dècada dels setanta també dirigí l’escola de voleibol del club, una iniciativa pionera en el…

Fou jugador de basquetbol del RCD Espanyol 1979-84, el Bàsquet Manresa 1984-85 i l’Sfèric de Terrassa 1985-87 És professor titular de psicologia de l’INEFC de Lleida des del 1984 Ha impartit cursos al màster de Psicologia de l’Esport de la Universitat Autònoma de Barcelona i al màster de Rendiment en Esports Collectius de la Fundació FC Barcelona Collabora en activitats de formació amb la Federació Catalana de Bàsquet i l’Associació Catalana d’Entrenadors de Bàsquet, i treballà al Departament d’Arbitratge de l’ACB 2005-11 Participa en el programa Albatros de la Federació Catalana…

Destacà ràpidament i esdevingué campió estatal de la categoria aleví Com a aficionat, guanyà els campionats italià i espanyol Passà a la categoria professional el 1985 Fins el 2013 havia aconseguit dotze victòries en el circuit europeu i cinc en l’americà, entre les quals figura el Masters d’Augusta dues vegades 1994 i 1999 Ha guanyat també el Visa Taiheyo Masters 1989, 1990, el Dubai Desert Classics 1998 i l’Omega Hong Kong Open 2002 Des del 1987 ha disputat la Ryder Cup en l’equip europeu –llevat del 2002 i del 2004–, en la qual aconseguí les victòries dels anys 1987, 1989, 1997 i 2006 com…

Propietari de l’empresa Filatures Llaudet, amb diverses fàbriques a Catalunya, el seu pare, Josep Llaudet, ja havia estat directiu del FC Barcelona Fou elegit president del club pels socis compromissaris el 1961 Al cap de pocs dies de prendre possessió del càrrec hagué d’assumir l’adeu com a jugador blaugrana de LKubala i el traspàs de Luis Suárez a Itàlia, i al final de la primera temporada, la retirada de Ramallets Durant el seu mandat el club només aconseguí un títol de Copa de Fires 1966 i una Copa del Generalísimo 1963 A manca d’èxits esportius, sabé redreçar la…

Estudià ciències polítiques a l’Amherst College de Massachusetts Posteriorment treballà en una empresa turística de la seva famíla i el 1990 publicà una primera novella de misteri L’any 1995 publicà Deal Breaker , guanyadora del premi Anthony, la primera de les novelles protagonitzades per l’ex jugador de bàsquet convertit en detectiu ocasional Myron Bolitar La sèrie inclou també Drop Shot 1996, Fade Away 1996, premis Edgar Allan Poe i Shamus, Back Spin 1997, One False Move 1998, The Final Detail 1999, Darkest Fear 2000,  Promise Me 2006,  Long Lost 2009 i Live Wire 2011, premi…

Al llarg de la seva carrera com a jugador guanyà nou títols de Grand Slam open dels EUA 1946, 1947, Wimbledon 1947 i, en dobles, l’open dels EUA 1940, 1941, 1943, 1947 i Wimbledon 1946, 1947 Guanyà també la Copa Davis amb l’equip americà el 1946 i el 1947 Retirat el 1954 per una artritis a l’esquena, es dedicà des d’aleshores a defensar els drets i els interessos dels jugadors de tennis professionals, i amb aquest objectiu creà l’Associació de Tennis Professional ATP el 1972, organització que, si bé al capdavant de la qual protagonitzà el 1973 un enfrontament amb la Federació…

En la seva joventut fou un remarcable jugador de basquetbol i arribà a formar part del primer equip del FC Barcelona El 1957 s’incorporà a Gallina Blanca, empresa embrió i posteriorment marca de la multinacional Agrolimen , de la qual ocupà càrrecs directius, entre els quals de la mateixa Gallina Blanca 1970 i posteriorment de la divisió d’Alimentació El 1980 fou nomenat conseller d’Agrolimen Destacà per la seva implicació en el teixit empresarial català fou president de Fira de Barcelona 2000-2004, conseller d’Argentaria/BBVA, professor de l' IESE , on ocupà la càtedra de l’…

Llicenciat en ciències químiques 1953, ciències econòmiques 1964 i Filosofia i Lletres 1965 Fou fundador i president dels laboratoris farmacèutics Ferrer Internacional 1953, amb filials a Alemanya, el Brasil i Bèlgica i posteriorment integrats en el Grup Ferrer, i del Banc d’Europa 1973 Fou campió d’Espanya de tennis 1953 i jugador de la Copa Davis 1953 i 1954 Tingué un paper destacat en organitzacions i organismes molt diversos, especialment del món empresarial i esportiu president fundador de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales 1977-84, membre de la…

D’extracció humil, contribuí al desenvolupament del futbol a la ciutat de Girona Com a jugador, destacà per les seves qualitats físiques —alt, robust, amb un xut potentíssim— i esdevingué un ídol al Camp de Mart de la Devesa, formant tàndem defensiu amb Carles Bellsolà Debutà amb catorze anys amb l’Strong i fou una peça central de la primera selecció local, la UD Gironina, en el primer intent de competir en el campionat regular 1915 Es retirà de la pràctica activa amb la UD Girona, poc abans de la fundació del Girona FC el 1930 També excellí en el llançament de pes, com a primer…

Situat al barri del mateix nom, a tocar del que avui és la plaça del Mestre Olivella, fou inaugurat el 3 de juny de 1906 juntament amb el Velòdrom annex construït pel mateix club El primer gol hi fou marcat pel jugador de l’Sporting X, Sampere, en el partit inaugural L’estadi tingué l’honor d’acollir el primer partit nocturn celebrat a l’Estat espanyol, un Sabadell-Universitari celebrat l’agost del 1912, davant més de tres mil persones Al principi dels anys trenta, coincidint amb el retorn de l’equip a la màxima categoria del futbol català, es construí una tribuna i es dotà de…