Resultats de la cerca
Es mostren 3875 resultats
indonesi | indonèsia
Etnologia
Individu d’una raça asiàtica, anomenada també protomalaia, que s’estén per una part de la península d’Indoxina, l’arxipèlag de les Filipines i les illes i arxipèlags de la República d’Indonèsia.
Bé que la majoria dels antropòlegs inclouen la raça indonèsia en el tronc de les races grogues, de fet és una raça primitiva, en la qual es barregen les característiques dels blancs, dels negres i dels grocs, la qual cosa els situa molt prop del tronc comú de la humanitat Els indonesis són de petita alçada 1,52 a 1,55 m, de pell d’un groc rogenc, cap mesocèfal, cara ampla i rodona, pòmuls molt prominents, nas curt i ample, llavis gruixuts, ulls rectes, no tenen el plec mongòlic, i llurs cabells són negres i llisos Els pobles indonesis habiten les regions marginals zones…
girondí | girondina
Història
Dit del membre d’un grup polític de la Revolució Francesa que actuà a l’Assemblea Legislativa i a la Convenció.
Els girondins provenien de la burgesia enriquida pels béns comunals El nom els venia del fet que tenien diversos diputats del districte de la Gironda Llurs caps foren Brissot, Condorcet, Vergniaud, Gensonné i Guadet, entre altres Feren perseguir els contrarevolucionaris i votar les lleis contra els emigrats i el clericat refractari 1791 Formaren un govern efímer, dirigit per Dumouriez març del 1792, i en formar-se la Convenció setembre constituïren el grup moderat defensaven la propietat, el lliurecanvisme i la república illustrada i temien el poble de París Pel novembre foren…
Dafnis i Cloe
Literatura
Música
Novel·la bucòlica en quatre llibres, de Longus de Lesbos (segle III aC), el títol original de la qual és ‘Les pastorals de Dafnis i Cloe’.
Tracta dels amors d’un noi i una noia expòsits, que pasturen els ramats de llurs amos La ingenuïtat d’ambdós protagonistes, la iniciació sexual de Dafnis i la satisfacció a la fi de llur passió amorosa són els temes centrals de l’obra Ha estat traduïda al català per Ramon Miquel i Planas 1905, Joan Ll Puig-Franqueses 1931 i Jaume Berenguer i Amenós 1963 Aquesta faula ha originat una òpera ballet de Joseph Bodin de Boismortier 1747, una opereta paròdica d’Offenbach 1860 i una simfonia coreogràfica de Maurice Ravel 1912, escrita per encàrrec de Serge de Diaghilev, modèlica per la…
setge de Cambrils
Militar
Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l’exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven Cambrils (desembre del 1640).
Els atacants 2 500 homes, 3 000 cavalls i 25 canons iniciaren el bombardeig de la població el dia 13 els defensors 4 000 homes, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15 Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot a Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs, i…
colcada
Folklore
A les festes patronals dels pobles de Menorca, comitiva a cavall formada per sis caixer
més un nombre indeterminat de cavaller
.
Va davant el flabioler , muntat en un ase anomenat popularment sa somereta , i és seguit successivament pel caixer fadrí amb la bandera, el caixer menestral, els dos caixers pagesos, la resta de cavallers ordenats de menor a major edat, el caixer senyor i el caixer capellà La indumentària dels membres de la colcada ha anat evolucionant segons l’època fins a fixar-se en la del començament del segle passat bicorn popularment, guindola , frac negre, guardapits, calçons curts, botes amb esperons, espasí corbat a la cintura i fuet a les mans, bé que alguns genets presenten detalls particulars Els…
querubí
Detall d’un dels querubins que guarden l’entrada principal del palau de Persèpolis
© Fototeca.cat
Religions de Grècia i Roma
Bíblia
Esperit celestial (àngel) que forma part del tercer cor de l’ordre angèlic en la jerarquia del Pseudo-Dionís.
El mot prové de l’accadi karibu , divinitat assíria que intercedia pels homes davant els déus principals, que hom representava en forma d’home, de toro, d’àguila i de lleó alats, guardant l’entrada dels temples les mateixes formes de les visions d’Ezequiel i de l’Apocalipsi, que a l’edat mitjana figuraven els quatre evangelistes La Bíblia els menciona en el relat del paradís -i, sobretot, n’esmenta la representació damunt l'arca de l’aliança- i en el temple de Salomó, on indicaven la presència de Jahvè i el seu tron Corresponen als quatre animals de l’Apocalipsi, bé que moltes de llurs…
trencalòs

Trencalòs femella
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, de 100 a 110 cm, que és de color blanc rogenc al cap i les parts inferiors, bru negrenc a les superiors i la cua, amb el raquis de les rèmiges i les rectrius blanc, i té una ratlla negra des de darrere de cada ull fins al bec, a la base del qual pengen dos flocs de plomes negres.
Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medulla Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de Cazorla Les legislacions espanyola i francesa en…
togata
Teatre
Dit de la comèdia centrada en escenes de la vida romana.
Successora de la comèdia palliata, d’argument grec, quan aquesta, després de Terenci, es trobava pràcticament exhaurida el moment coincidí amb un estat social que afavoria la llibertat literària i l’escenificació dels costums romans i itàlics Els seus actors vestien la toga, senyal distintiu dels romans fabula togata La seva vida, limitada a la segona meitat del s II aC, fou efímera La conrearen Veti Titini, TQuinci Ata i, especialment, LAfrani tanmateix, només han pervingut els títols d’un bon nombre de llurs obres Després degenerà en la comèdia tabernaria , de to popular, i…
ari | ària
Història
Individu d’un antic poble de llengua indoeuropea que probablement habitava les estepes de l’Àsia central i de la Rússia meridional, on practicava la ramaderia i també l’agricultura i la caça.
Vers el 2 000 aC emigrà cap al sud i es dividí en dues branques, que s’installaren, respectivament, a l’Iran, a mitjan segon millenni, i a l’Índia septentrional, aproximadament al s XII aC El poble de la branca irànica documentat des de la data més reculada són els mitannis, que crearen el regne homònim Mitanni La denominació d' ari correspon, per tant, a la branca indoirànica dels pobles de llengua indoeuropea El mot ārya , que significa noble, ha estat aplicat tradicionalment pels pobles indis i irànics al tronc comú de llurs avantpassats A part aquest fet, la similitud de les…
angaria
Transports
Dret internacional
Dret marítim
En període de guerra, dret de requisa que exerceix un país bel·ligerant respecte a béns mobles estrangers, especialment el dret de requisa respecte a un vaixell d’un país neutral quan aquest es troba en aigües on exerceix sobirania el país bel·ligerant.
L’angaria té precedents en l’antiguitat persa i grega, i fou sovint practicada al s XVII, que es produí una reacció contrària que provocà el signament de diversos tractats entre els anys 1645 i 1796 prohibint-la el 1798, Napoleó ordenà l’apoderament dels vaixells situats als ports francesos per a transportar l’exèrcit a Egipte, però disposà una compensació econòmica per a llurs propietaris, i en el tractat del 1799 entre els EUA i Pèrsia fou reconegut el dret d’angaria mitjançant el pagament d’una indemnització aquesta concepció ha prevalgut fins als temps moderns, en què l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina