Resultats de la cerca
Es mostren 5703 resultats
Francisco Serrano Cayuela
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Alatanca format a l’Industrias García, hi jugà durant vuit temporades 1992-2000 Debutà amb el primer equip a mitjan dècada de 1990 Posteriorment jugà al Caja Segovia FS 2001-02, al Futbol Sala Martorell 2003, a l’Agrupación Deportiva Sala 10 de Saragossa 2004 i al Futbol Club Barcelona 2004-07 A continuació jugà en divisions inferiors amb el Futbol Sala Lliçà d’Amunt 2008-09 i, des de la temporada 2009-10, amb l’AE Centelles Guanyà la Copa Intercontinental 2000 i la Supercopa d’Espanya 2000 i aconseguí l’ascens a divisió d’honor amb el FC Barcelona la temporada 2005-06 Fou tretze…
Unió Esportiva Sant Joan Despí
Futbol
Club de futbol de Sant Joan Despí.
Fou fundat l’any 1906 El 1912 es dissolgué i el 1916 fou refundat Durant els anys trenta participà en el Campionat de Catalunya amateur amb el nom de Club Esportiu Santjoananec En l’edició de 1934-35 fou campió del grup del Llobregat A mitjan anys quaranta tornà a desaparèixer i al començament dels cinquanta recuperà l’activitat amb el nom de Club de Futbol Sant Joan Despí El 1991 es fusionà amb l’Atlético Villadolores i l’Atlético Torreblanca i adoptà el nom actual La temporada 2007-08 quedà campió de grup de primera territorial i pujà a preferent, la màxima categoria que ha…
Joieria Tous
Economia
Empresa catalana de joieria i complements.
El 1920 Salvador Tous i Blavi fundà una joieria a Manresa El seu fill, Salvador, s’hi incorporà els anys cinquanta i, a partir del 1956, ho féu l’esposa d’aquest, Rosa Maria Oriol Porta, que innovà els models Així sorgí, a mitjan dècada de 1980, el famós osset, que començà com a joia i que, des del 1999, protagonitza una collecció de tota mena de complements La companyia, en què participen des dels anys noranta les quatre filles del matrimoni, no ha parat de créixer, amb més de 380 botigues en més de 40 països, una facturació d’uns 42 milions d’euros el 2010, i més de 1800…
el Carmel

El turó del Carmel
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona (a l’antic terme d’Horta), al vessant septentrional del turó del Carmel, o turó d’en Móra (267 m alt.), punt culminant de l’alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l’eixample d’Horta.
Els anys vint era format principalment per torres d’estiueig a partir del 1950 hom hi inicià la construcció a gran escala i d’una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda El pendent agreuja la manca de planificació urbanística Els serveis i les comunicacions són molt deficitaris, i fins a mitjan anys vuitanta hom no inicià obres per a millorar les infraestructures Fins el 1992 hi hagué nuclis de barraques La població és principalment d’origen andalús El santuari del Carmel la Mare de Déu del Carmel donà nom al turó i al barri Convertit en parròquia el…
l’Eula
Abadia
Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l’Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble del Soler (Rosselló), a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l’abadia de Fontfreda.
Després de la invasió de Felip l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà A mitjan s XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament…
finès
Lingüística i sociolingüística
Llengua finoúgrica del grup baltofinès, anomenada suomi pels seus parlants.
El parlen uns 5 000 000 d’individus, principalment a Finlàndia, però també a les zones veïnes de Noruega, Suècia i Rússia, als Estats Units i a Austràlia Els primers texts escrits en finès procedeixen de mitjan s XVI Ultra els trets baltofinesos comuns, són característiques del finès l’harmonia vocàlica conseqüent, la riquesa en diftongs i l’accent fix carregat sobre la primera síllaba La subordinació per mitjà de conjuncions és poc freqüent, perquè les accions subordinades són expressades preferentment per formes no personals del verb El finès crea amb gran facilitat mots…
havanera
Folklore
Dansa i cançó d’aire crioll antillà, de ritme indolent i compàs de 6/8.
És executada per diferents instruments de percussió Sebastián Iradier n'escriví de molt populars, com La Paloma i El arreglito la qual, modificada, fou la base de la qual Bizet introduí a l’òpera Carmen Fou adaptada a la península Ibèrica des de mitjan segle XIX Als Països Catalans ha estat cultivada en molts indrets costaners, on arribà a través dels navegants i dels americanos , en castellà i també en versions catalanes i bilingües Era cantada habitualment a les tavernes Modernament hom celebra festivals d’havaneres a Calella de Palafrugell Baix Empordà i a d’altres indrets de…
Revista del Ateneo Obrero de Barcelona
Publicacions periòdiques
Publicació mensual de l’Ateneu Obrer de Barcelona fundada per Josep Pàmias pel setembre del 1886.
L’Ateneu, continuador de l' Ateneu Català de la Classe Obrera , havia estat creat a mitjan 1881 pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats pel mateix Pàmias i per Manuel Bochons, i aquests, juntament amb Miquel Renté, foren els principals redactors de la revista A partir de l’octubre del 1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclusivament en la defensa de “l’ensenyament neutral” i l’Ateneu passà a dependre de les subvencions de l’ajuntament i dels socis protectors en gran part, membres del Foment del Treball Nacional La revista…
vescomtat d’Évol
Història
Títol senyorial creat per Jaume III de Mallorca, el 1335, a favor de Bernat IV de So.
Constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet a mitjan s XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1730, per decisió del consell d’Estat francès El nucli més important fou Oleta, però els…
Ibon Aranberri Landa
Art
Artista basc.
Llicenciat en belles arts en l’especialitat d’escultura per la Universitat del País Basc, després del seu pas pel rock radical assistí als tallers d’Ángel Bados i Txomin Badiola a Arteleku a mitjan anys noranta i continuà els seus estudis a Anglaterra, Nova York i el Japó El 2004 es publicà una monografia del seu treball titulada No trees damaged Participà en l’exposició de Manifesta 4, que tingué lloc a Frankfurt 2002, a la Documenta de Kassel 2007, a la Biennal de Sydney 2008 i exposà individualment a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona 2011 El seu treball dialoga amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina