Resultats de la cerca
Es mostren 3357 resultats
La Torre Roja (Torroja del Priorat)
Art romànic
Una de les primeres mencions del lloc de Torroja Torrogia data de l’any 1261, quan el prior del cenobi cartoixà d’Escaladei atorgà una carta d’establiment d’una granja en aquest indret a una trentena de pobladors, als quals uns anys més tard se n’afegiren uns altres vint, mitjançant un nou document d’establiment D’altra banda, el lloc de Torroja és esmentat en la carta de poblament de Poboleda datada el 27 de març de 1270, i atorgada per Bernat de Déu, prior d’Escaladei entre les afrontacions territorials del lloc de Poboleda, donat pel prior per tal d’habitar-lo i conrear-lo, hi figura el…
Força de Puigpelat
Art romànic
Aquesta força tal vegada s’ha d’identificar amb la fortalesa de Villas ludaicas , que es documenta l’any 1208, en què Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, llegà els turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell, perquè hi edifiqués viles i fortaleses forcias i hi portés pobladors dels voltants Més endavant, al final del segle XIII, es tenen notícies més segures de Puigpelat i la seva força, que es trobaven inclosos dins el terme del castell de Vallmoll En aquesta època els hospitalers…
Sant Corneli d’Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Petita església d’extrema simplicitat, convertida avui dia en borda de pastors Arxiu Gavín La capella de Sant Corneli és al cim de la muntanya homònima a la qual s’arriba després d’una dura ascensió de quatre hores des d’Abella de la Conca JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG352722 Història No es coneixen notícies històriques d’aquesta església anteriors al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Fructuós d’Aramunt, consta que la capella de Sant Corneli, amb un sol altar, estava en bon estat MLIC Església És un edifici totalment desafectat i…
Sant Vicenç d’Esterri d’Àneu
Art romànic
La parròquia d’Esterri apareix documentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb el nom d’Stirri , sense especificar-se l’advocació Dins l’organització eclesiàstica de la Vall d’Àneu, la parròquia d’Esterri era el centre del deganat d’Àneu, almenys això és el que es desprèn de les referències documentals dels segles XVI i XVII, època en la qual fou construïda l’església actual, que substituí l’antiga església parroquial, actualment convertida en capella del cementiri i en estat ruïnós La història de l’església parroquial d’Esterri és força complexa, a causa de la precarietat de la…
Sant Martí d’Argentona
Art romànic
Antiga església que la tradició situa a la part SE del terme, a l’esquerra de la riera d’Argentona, a l’indret on hi ha l’actual masia de Can Martí de la Pujada No en queda cap vestigi i es creu que es trobava on ara hi ha el celler de la masia Existia el 878, quan la seva possessió fou confirmada per Lluís el Tartamut, rei de França, al bisbe Frodoí de Barcelona, i aleshores ja formava part de la dotació del monestir de Sant Cugat del Vallès, que el mateix document sotmet també a l’església de Barcelona La documentació posterior, del 986 en endavant, esmenta sempre la “ ecclesia Sancti…
Sant Jaume (Barcelona)
Art romànic
Les primeres notícies de l’església daten del final del segle X, i segons Carreras Candi, ja existia l’any 985 De l’any 992, tenim la deixa que féu la monja Aurúcia “ ad domum Sancti lacobi qui est in Barchinona ” d’una terra a Granada del 1011 data el llegat de dues unces d’or que féu el prevere Guilarà abans de marxar en peregrinació cap a Santiago de Compostella, a la Casa de Sant Jaume “ in suo edifitio aut in libro, ubi plus necesse fuerit ” finalment, assenyalem que a l’altar de Santa Maria de l’esmentada església es llegí, l’any 1021, el testament sagramental del potentat…
Santa Maria de Valls (Guixers)
Art romànic
Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell de Sisquer Inicialment degué ésser una simple capella o sufragània, que passà posteriorment a tenir funcions parroquials que en un moment indeterminat perdé En l’actualitat és centre d’una parròquia molt més àmplia Estigué vinculada al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, com a propietat del monestir de Sant Llorenç de Morunys Les primeres notícies de l’església es troben a l’acta de consagració del 1040 de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on, entre les esglésies de la vall de Lord pròpies del…
Santa Maria de Cassanhas
Hom sol creure que la referència més reculada del lloc de Cassanhas, a la riba dreta de l’Aglí, és de l’any 889, en què el rei Odó atorgà un precepte a favor del monestir de Sant Policarp, al Rasès, on li confirmava, entre altres béns, unes possessions a Cassanhas Cassanias Tanmateix, sembla que cal identificar aquest topònim amb un altre Cassanhas situat a la vall de la Sals, dins el Rasès Una butlla atorgada el 954 pel papa Agapit II a l’abadia de Sant Martin de Les, a la Fenolleda, esmenta entre els predis sota la seva dependència “cases, vinyes i terra” dins la villa de Cassanhas A…
Santa Maria de Florejacs (Torrefeta i Florejacs)
Art romànic
El poble de Florejacs és situat al sector nord-occidental del terme, entre els barrancs del Joncar i de Gravet El lloc de Florejacs és conegut des de l’any 1082, en què Arnau i la seva esposa Guisla donaren a la canònica de Santa Maria de la Seu els castells de Claret i de Valltallada, situats dins el terme de Guissona el castell de Valltallada afrontava a tramuntana amb el terme de Floriacus Pocs anys més tard, en el testament de Galceran Erimà, feudatari o castlà del castell de Florejacs, datat el 1094, hom troba la primera menció de l’església de l’indret segons consta en aquesta…
Jeroni Saconomina
Historiografia catalana
Literatura catalana
Ciutadà honrat i dietarista.
Descendent d’una família de mercaders originària de Barcelona, formà part de l’oligarquia municipal de Girona El seu pare, Pere Saconomina, fou oïdor de la Generalitat, i Jeroni, el seu hereu, fou diputat durant el trienni de 1587-90 Escriví unes memòries manuscrites dipositades a l’AHCB ms B-29 que abracen el període de 1572-1602 El text de Saconomina comença amb unes eixutes notes dels naixements, les noces i els traspassos dels membres de la seva nissaga però, a partir del 1580, les notes es diversifiquen, s’allarguen i guanyen força l’autor hi parla de la vida pública de les ciutats de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina