Aquesta força tal vegada s’ha d’identificar amb la fortalesa de Villas ludaicas, que es documenta l’any 1208, en què Guilla, senyora o castlana de Banyeres, juntament amb el seu vicarius Miró de Castellvell, llegà els turons de Villas ludaicas i de Nudias a Guillema de Montcada, senyora de Castellvell, perquè hi edifiqués viles i fortaleses (forcias) i hi portés pobladors dels voltants.
Més endavant, al final del segle XIII, es tenen notícies més segures de Puigpelat i la seva força, que es trobaven inclosos dins el terme del castell de Vallmoll. En aquesta època els hospitalers de la comanda de Vallmoll hi exercien la jurisdicció civil; la criminal era detinguda pels Montcada, senyors de Vallmoll. Aquest fet fou motiu de molts enfrontaments armats entre ambdós senyors. El 1298, per exemple, el batlle de Vallmoll, amb gent armada, anà a Puigpelat i detingué alguns veïns, que tancà a la presó de la baronia. Un dels punts de discòrdia entre els hospitalers i els barons de Vallmoll foren els intents d’aquests darrers d’obligar els habitants de Puigpelat a refugiar-se al castell de Vallmoll en cas de perill, tot i tenir Puigpelat la seva pròpia força o fortalesa (1367, 1403).
En l’actualitat no resten vestigis del recinte fortificat o força de Puigpelat d’època romànica.