Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
Viracocha
Representació de Viracocha, divinitat creadora andina, en un relleu escultòric a la Porta del Sol de Tiahuanaco, Bolívia
© X. Pintanel
Mitologia
Divinitat creadora andina, d’antiga arrel en diversos pobles anteriors als inques, que en feren el déu suprem i alhora l’heroi civilitzador.
Una de les tradicions mítiques de Cuzco posa en relació aquest déu i l’antropogènesi amb la civilització de Tiwanaku, a les ribes del llac Titicaca, i amb la civilització aimara En altres indrets andins aquesta divinitat és identificada amb l’heroi cultural Tunupa
Segona Germania
Història
Revolta pagesa antisenyorial que es produí el 1693 al sud del Xúquer i més concretament als pobles de l’antiga governació de Xàtiva.
El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció nobiliària per…
prostitució
Sociologia
Dret penal
Pràctica consistent a mantenir relacions sexuals de manera habitual i professional amb finalitats de lucre.
El mot no inclou el costum d’alguns pobles primitius de posar a disposició de l’hoste la dona, la filla o la serventa, ni tampoc qualsevol relació sexual esporàdica amb remuneració o sense Ha existit i existeix en gairebé tots els pobles del món, sia com un fet tolerat o reconegut, sia com un fenomen illícit i clandestí Practicada gairebé sempre per les dones, generalment sota el control d'un altre individu o una organització sovint d'homes, que en són també molt majoritàriament els clients, tant la societat occidental com moltes altres l’han considerat denigrant, malgrat algunes excepcions…
estany de Salses
Estany
Estany, el més septentrional i extens dels Països Catalans (del Rosselló), bé que parcialment occità.
És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent, la…
Volgograd
Volgograd
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Ciutat portuària al Volga inferior, hi comença el canal Volga-Don Té fàbriques de tractors, indústria metallúrgica i de l’alumini, de la fusta, alimentària i lleugera, drassanes, refineries de petroli i maquinària per a la indústria petroliera Centre d’ensenyament superior, té teatres i museus Amb el nom de Caricyn, fou fundada, el 1589, per a defensar el territori, ocupat per l’Horda d’Or, contra les invasions El 1670 fou presa pels camperols revoltats sota el comandament de Stenka Razin Els anys 1718-22 hi foren construïts murs de defensa contra els pobles de l’estepa L’any…
la Vall de Lierp
la Vall de Lierp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al límit amb la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, format per la vall de Lierp
, estesa entre el Turbó (2 492 m alt), al N, que la separa de la vall de Bardaixí, i la serra del Jordal (1 553 m alt), al S, que la separa de la vall de Vacamorta.
Drenen la vall, vers l’W, el torrent d’Espluga tributari de l’Éssera a través del Rialbo, format a l’extrem occidental del terme per la unió dels torrents de Paderniu i de Serrat, procedents del Turbó, i, vers l’W, el torrent de la Vall, que davalla de les Viles de Turbó, afluent per la dreta de la ribera de Vilacarle tributària de l’Isàvena Els erms ocupen el 28% del terme, el pasturatge i les prades naturals de secà el 6% i els boscs de roures i pi roig el 14% A les terres de conreu els predominen els cereals amb 633 ha 1991 que representen el 98% del total un 53% d’ordi i un 42% de blat El…
Bissaürri
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la zona axial pirinenca, a la vall de Benasc.
El terreny és molt muntanyós té, com a principals accidents, un conjunt de serres que s’enlairen per damunt dels 1500 m serra d’Urmella, muntanyeta de Gavàs, entre les quals hi ha petits barrancs torrent d’Urmella, riu de Gavàs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera Gran part dels conreus són prats Els boscs i el matollar ocupen una part considerable del terme El blat havia estat un dels conreus tradicionals, però ha deixat pas al farratge alfals, trepadella, trèvol i prats de sega Al regadiu es fan hortalisses i patates L’activitat ramadera es concentra en el…
l’Alcúdia de Veo
l’Alcúdia de Veo
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa.
Comprèn, al vessant septentrional de la serra d’Espadà, l’alta vall del riu de Sonella o de Veo on es troba el petit pantà de Benitandús, i, a l’extrem oriental, fora d’aquesta vall, les partides del Villastre i de Xantena La part més muntanyosa 1 941 ha és coberta de pinedes, suredes i de brolla d’estepes i brucs Hi ha 605 ha de prats, aprofitats per al bestiar oví i cabrum Hom rega, per mitjà de basses, 41 ha La resta de les terres de conreu són de secà 250 ha de garrofers, 75 de figueres i 634 d’oliveres La terra, força repartida, és conreada directament pels propietaris La població ha…
La Alcarria
Comarca castellana que s’estén per les províncies de Guadalajara, Conca i Madrid.
És un relleu format per roques calcàries del pontià que baixen cap al S des d’una altitud de poc més de 1 000 m fins als 750 m molt dissecada per la penetració del Tajo, el Tajuña i els seus afluents, forma un conjunt de páramos, relleu tabular, i valls d’erosió Al marge septentrional, en contacte amb el Sistema Central, l’erosió ha format un relleu més variat sòl de materials detrítics amb altures que ultrapassen els 1 000 m A l’E, l’anticlinal secundari de la serra d’Altomira és travessat epigènicament pel Tajo i pel Guadiela cavant congosts que han estat aprofitats per a la construcció…
Albuixec

Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, a la zona costanera al N de la ciutat de València.
Tot el terme és d’horta, regada per braços de la séquia de Montcada els conreus més freqüents són cebes, tomàquets, enciams, carxofes, etc, així com tarongers La terra de conreu és molt repartida i és explotada en un 86% pels propietaris la resta, ho és, principalment, per arrendataris Com a tots els pobles de l’Horta, la ramaderia estabulada és molt desenvolupada Tradicional poble agrícola, hom hi ha installat un gran polígon industrial que ha provocat un cert creixement de la població El poble 3 528 h 2006 albuixequins 7 m alt és prop de la línia de ferrocarril de Barcelona a València Era…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina