Resultats de la cerca
Es mostren 20809 resultats
Francesco Antonio Bonporti
Música
Compositor i violinista italià.
Nascut al si d’una família benestant, feu els estudis al collegi dels jesuïtes d’Innsbruck Àustria i al collegi germànic de Roma De retorn a Trento i ordenat de sacerdot, exercí de director musical de la capella de la catedral, i fins a la seva mort maldà sense èxit per obtenir una canongia o alguna altra mena de benefici eclesiàstic Per aquesta raó, a les dedicatòries de les seves obres impreses s’autoanomenà gentiluomo di Trento i, després, dilettante di musica , amb la qual cosa deixava clar que es dedicava a la música per afecció i no com a professional Tot el que aconseguí…
Louis Charles Bonaventure Alfred Bruneau
Música
Compositor i crític francès.
Estudià al Conservatori de París, on tingué A Franchomme com a mestre de violoncel i J Massenet com a mestre de composició, el qual deixà una petja important en el seu estil Durant un temps fou violoncellista a l’orquestra Pasdeloup i, des del 1887, es dedicà a la composició d’obres escèniques Mantingué una estreta amistat amb É Zola, llibretista de bona part de les seves obres, entre les quals destacà Le rêve 1891 El suport que donà a Zola en l’afer Dreyfus, en el qual es veié involucrat l’escriptor francès, comportà que les seves obres fossin acollides enmig de…
Harrison Birtwistle
Música
Compositor anglès.
Format com a clarinetista al Royal Manchester College of Music, s’interessà per la composició gràcies a Richard Hall Fundador del New Music Manchester Group , conjunt dedicat a la música contemporània, fou allí on trobà les bases i les influències per al desenvolupament de la seva obra creativa Les seves primeres composicions estigueren clarament marcades per la influència de la música d’I Stravinsky, E Varèse i A Webern, amb matisos provinents de la música medieval Interessat en les temàtiques referents al mite del naixement, inclòs en moltes de les seves obres,…
Ricard Causarás i Casaña

Ricard Causarás i Casaña
© Família Causarás
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i inventor.
Format a la Reial Acadèmia de les Belles Arts de València, tingué com a influències principals Antoni Fillol i Granell i Joaquim Sorolla, amics seus Fou cofundador del Cercle de Belles Arts de València, on ocupà diversos càrrecs fins el 1914 De les seves obres sobresortiren el modelat de l’escultura Aquilles, premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid 1907 També destaquen nombrosos bustos Sorolla, 1900 Émile Zola, 1902 i altres escultures, com ara La mà de Sorolla 1930 Des del 1914 fou professor de modelat, dibuix i escultura a l’escola de Llotja de Barcelona, i el 1935 en fou…
Tabacalera
Economia
Empresa de l’Estat espanyol creada l’any 1945 per a la gestió del monopoli estatal de tabacs i serveis annexos.
Els seus orígens es remunten al 1887, amb la creació d’una companyia arrendatària del monopoli de tabac, fins que diverses renovacions del contracte d’arrendament portaren a una situació en què l’estat era soci majoritari L’empresa tenia a cura seva la comercialització de tot el tabac que es venia a l’Estat espanyol i de recaptar l’impost, que cobria quasi el 10% del pressupost estatal Tabacalera comprava tota la producció peninsular de tabac i l’elaborava a les seves factories El bienni 1980-81 participà en la reorganització de la indústria tabaquera de les illes Canàries, amb…
Jan Hus
Cristianisme
Teòleg i predicador txec.
Rector de la Universitat de Praga 1402-14, predicà en llengua txeca a la capella de Betlem, i fou també predicador sinodal 1405-07 La seva predicació defensà tant la reforma de vida, principalment de la clerecia, la qual criticà durament, com el poble txec, enfront del predomini alemany i romà Ell fou qui dotà la llengua txeca d’ortografia De ortographia bohemica , 1406 i en defensà l’ús a la predicació i en el cant religiós En part féu seves les doctrines de l’anglès John Wycliffe, i quan Alexandre V les condemnà 1409 s’enfrontà a l’arquebisbe de Praga, Sbinco, el qual l’…
monestir dels Prats de Rei
Monestir
Petit monestir de l’orde del Sant Sepulcre dins el terme dels Prats de Rei (Anoia), a mig camí de la vila de Prats i la Manresana, creat abans del 1222 pel monestir de Santa Anna de Barcelona.
Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel Nasqué després de resolta la discussió entre l’orde i la vila sobre l’antiga donació de l’església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol avui en ruïnes feta a l’orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126 Tingué una petita comunitat tres o quatre membres regida per un comanador, i ja era en plena decadència a mitjan segle XIV L’església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila
governador civil
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, representant permanent del govern en una província.
Històricament sorgeix a partir del prefecte, a imatge del francès, creat per Josep I 1810 El 1834, amb motiu de la divisió provincial del territori, aquest prefecte rep el nom de governador civil, bé que les seves funcions eren poc clares i depenien del moment polític Aquesta situació romangué fins el 1958, que, en el marc de reestructuració de l’administració pública, li fou atorgat un estatut Les seves funcions són de dues classes polítiques i administratives Entre les primeres li correspon de mantenir l’ordre públic en el territori entre les segones hi ha la de…
Richard Foreman
Teatre
Director i autor teatral nord-americà.
El seu “teatre estrany”, tal com és definit en el món anglosaxó, és una combinació d’escenografia, acció i efectes òptics i sonors Les seves obres eviten qualsevol trama, argument, caràcters o emocions Cal destacar-ne Angelface 1968, Classical Therapy or, a Week under the Influence 1973, Hotel for Criminals 1975, Book of Esplendors 1978, Reverberation Machines 1985 i Unbalancing Acts 1992 Ha recollit les seves darreres obres, estrenades la majoria amb el seu grup Ontological-Hysteric Theatre, en els volums My Head Was a Sledgehammer Six Plays 1995 i Paradise Hotel…
Stanisław Przybyszewski
Literatura
Escriptor polonès.
Inicià la seva activitat literària a Berlín, en alemany Chopin und Nietzsche, Homo Sapiens, De Profundis, etc Havent tornat a Polònia 1898, dirigí, a Cracòvia, la revista Życie , on exposà les seves teories sobre l’art pur Traduí al polonès les seves obres alemanyes i escriví, en polonès, drames Dla szczęścia , ‘Per la felicitat’, 1900 Taniec miłości i śmierci, 'La dansa de l’amor i de la mort’, 1901 Mściciel , ‘El venjador’, 1927, novelles Matka, 'La Mare’, 1902 Synowie ziemi, 'Els fills de la terra’, 1904 la trilogia Mocny człowiek, 'L’home poderós’, 1912-13, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina