Resultats de la cerca
Es mostren 1062 resultats
Antoni Tramullas
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador.
Vida Treballà com a responsable tècnic del Cinematògraf Lumière dels germans Napoleón Fou el primer operador fix de projecció i, respectant les ordres dels Lumière, no mostrà mai l’aparell a ningú, per tal de conservar-ne el secret de fabricació Després s’inicià com a càmera i fins al final del segle XIX rodà reportatges i documentals, tot difonent el nou invent pel Principat i el País Valencià i venent alhora projectors Pathé Baby de 9,5 mm, d’aquí que se’l consideri un precursor de l’espectacle cinematogràfic a l’Estat espanyol Es desplaçà a Saragossa i entrà en contacte amb la Galería de…
Emma Cohen
Cinematografia
Actriu i escriptora.
Vida Filla de l’economista i tinent alcalde de Barcelona, Lluc Beltran i Flórez, cursà estudis de dret mentre es formava com a actriu a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i actuava en el Teatre Espanyol Universitari o en el grup de l’Institut Nord-americà, amb Mario Gas i Carles Velat Marxà a París durant el maig del 1968 feu dos curts en cooperativa i teatre experimental Substituí Serena Vergano com a Charlotte Corday a Marat-Sade , dirigida per Adolfo Marsillach, i Gemma Cuervo en la sartriana Porta tancada Amb el nom d’Emma Silva o Emma Peiró, Carles Duran l’escollí per a interpretar un…
Teatre Lliure
Escena d’una representació de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, per la companyia Teatre Lliure (1990)
© Fototeca.cat
Teatre
Companyia teatral fundada el 1976 per Fabià Puigserver amb la col·laboració de Pere Planella, Lluís Pasqual i Carlota Soldevila.
Funcionà en règim de cooperativa fins el 1988 Aquest any fou creada la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, nova fórmula organitzativa adoptada per tal de facilitar els convenis amb les administracions i garantir-ne l’estabilitat Presidida des de l’inici per Antoni Dalmau, a partir del 2013 se’n feu càrrec Carles Pareja Durant uns quants anys tingué la seu al barri de Gràcia Barcelona, a l’antiga cooperativa La Lleialtat, però, des del 1991, un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació en preveié el trasllat a l’antic Palau de l’Agricultura, com a…
Albert Guinovart i Mingacho

Albert Guinovart i Mingacho
© David Ruano
Música
Pianista i compositor.
Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el…
Aleksandr Sergejevič Puškin
Literatura
Poeta rus.
De jove pertangué per la seva ideologia —més sentimental que no política— als cercles literaris liberals d’oposició Zel’onaja Lampa ‘El llum verd’ i Arzamas, que tingueren un paper important en la polèmica literària i lingüística de l’època Aquests anys escriví alguns poemes que motivaren el seu exili al sud Vol’nost ‘La llibertat’, 1817, A Čaadajev 1818, Derevn’a ‘El poble’, 1819, etc Estant al sud compongué els seus poemes romàntics més importants Kavkazskij plennik ‘El presoner del Caucas’, 1822, Bratja razbojniki ‘Els germans bandolers’, 1821-22, editat el 1827, Bakhčisarajskij fontan ‘La…
,
Xavier Fàbregas i Surroca
Xavier Fàbregas i Surroca
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Teatre
Crític de teatre, historiador i assagista.
Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals Partits pel mig , 1957 Aquesta terra , 1965 Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, obres elaborades a base de texts vuitcentistes i estrenades amb èxit Exercí la docència i fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent i a l’Institut del Teatre, lloc on ocupà el…
,
Marc-Antoine Charpentier
Música
Compositor francès, considerat l’introductor de l’oratori llatí a França.
Vida No s’ha trobat cap document que acrediti la data de naixement de Charpentier Tampoc no es conserven documents sobre la seva formació musical, però amb molta probabilitat es traslladà a Roma entre el 1662 i el 1667 per a estudiar composició amb Giacomo Carissimi al Collegio Germanico Es desconeix amb exactitud quin fou el primer càrrec que exercí, però sembla que fou contractat com a maître de musique per la duquessa de Guisa, càrrec que degué conservar fins el 1688, any de la mort de la duquessa Durant aquests anys compongué la cantata Orphée descendant aux enfers i, com a mínim, set…
Giovanni Paisiello
Música
Compositor italià.
Vida Començà els estudis musicals a l’escola dels jesuïtes de Tàrent, i els continuà al Conservatorio de Sant’Onofrio, a Nàpols, entre el 1754 i el 1763 Durant els dos anys següents fou director musical del Teatro Marsigli-Rossi a Bolonya, on estrenà la seva primera òpera, Il Ciarlone , el 1764 En aquesta ciutat tingué els seus primers èxits, i, quan el 1766 tornà a Nàpols, el Teatro Nuovo li encarregà una òpera bufa, La vedova di bel genio 1766, rebuda amb un èxit notable A partir d’aquest moment la seva fama cresqué ràpidament, i al cap de pocs anys arribà a competir amb N Piccinni El 1776…
,
Les edicions populars: “L’Avenç”
“L’Avens”, Barcelona, 15-1-1882 BC Bona part de la literatura catalana del segle XIX es va publicar en edicions privades o de difusió limitada, per la xifra de les tirades que se’n feien i per les dificultats de distribució La majoria de la poesia romàntica catalana es feia conèixer en revistes i volums de miscellànies habitualment, no s’aplegava en llibre fins a la mort de l’autor o es recollia en publicacions de transcendència minsa Això s’esdevenia entre els patriarques de la Renaixença, fins i tot amb alguns dels que van escriure una obra relativament extensa, com Marià Aguiló La situació…
neoclassicisme
Venus Vincitrice (1805-07) o Paulina Bonaparte, d’Antonio Canova (1757-1822) (Galleria Borghese, Roma)
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina