Resultats de la cerca

Creada per l’editor Josep M Cruzet, començà el 1951 als locals de l’antiga Llibreria Catalònia, i amb un caràcter íntim, amb la concessió dels premis Joanot Martorell de novella i Ossa Menor de poesia de l’editor Josep Pedreira El nom prové de la festivitat del 13 de desembre, Santa Llúcia, data en la qual s’havia adjudicat el premi Crexells de novella El 1953 hom hi afegí els premis Víctor Català narracions, que el 1998 canvià el nom pel de premi Mercè Rodoreda i Aedos biografia —que s’atorgà anualment fins el 1964—, i el 1959 el Maspons i Camarasa , després Catalònia monografies comarcals…

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1962 s’incorporà com a alumne lliure a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual , on entrà en contacte, entre d’altres, amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Carme Serrallonga i Fabià Puigserver, que l’influirien decisivament en la seva obra Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor 1964, premi Josep M de Sagarra 1963 El seu teatre, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari fulletó, ciència-ficció, còmic, etc i té com a temàtica principal les dificultats de la vida quotidiana En 1974-81 fou…

Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre  1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya  1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa   —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…

La Mancomunitat de Catalunya 1914-24 va posar les bases tècniques i econòmiques de la modernització del conjunt del territori del Principat de Catalunya El fracàs de la dictadura militar 1923-30, que tenia el suport de la corona espanyola, va obrir el pas a una renovada forma d’autogovern la Generalitat de Catalunya 1931-39 El Comissariat al món La Generalitat tenia vocació d’estat del benestar, però, als anys 1930, a tots els països avançats d’Europa el sector públic era encara petit 5-15% del PIB Per a posar les bases d’aquest estat, la Generalitat optà per la comunicació, la informació i…

Fill de Jaume Pahissa i Laporta Després d’haver fet estudis d’arquitectura i de ciències exactes a la Universitat de Barcelona, estudià piano amb Francesc Laporta i composició amb Enric Morera Marxà a Brusselles, on amplià els seus estudis musicals 1910-11 Es donà aviat a conèixer com a músic compositor a Barcelona El seu catàleg comprèn obres simfòniques, com les obertures El combat 1900, En les costes mediterrànies 1904 i El rabadà 1917, els poemes simfònics De les profunditats a les altures i El camí 1909, dues simfonies 1900 i 1921, una Sinfonietta 1921 i tres obres orquestrals, en les…

Escrita en forma de monòleg, evoca la joventut d’una dona de la menestralia d’un barri de Barcelona, la  Natàlia o Colometa, des d’abans de la República fins a una postguerra indeterminada Es tracta d’una existència corrent de dona casada amb fills, que la guerra converteix en dramàtica, primer, i en marginada, posteriorment Natàlia rememora la seva joventut que inicia quan, a la Festa Major de Gràcia, coneix Quimet, que li imposa el sobrenom de Colometa , amb el qual a partir de llavors tothom la coneix òrfena de mare, evoca el difícil prometatge amb Quimet, noi autoritari que la tiranitza,…

Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana Casada 1968 amb el periodista Xavier Dalfó , fou directora 1971-83 de la revista Canigó Destacà també com a articulista a la premsa en català Avui , Diari de Barcelona , El Temps , Serra d’Or , El Periódico de Catalunya Collaborà en alguns volums collectius Dona i societat a la Catalunya actual , 1978 La seva obra, tant…

Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret 1864-70 i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del segle XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica i collaborador de La Veu del Montserrat entre el 1878 i el 1893 Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista No concursà, pel que sembla, als Jocs Florals de Barcelona en fou mantenidor el 1876, i…

Inicià les seves activitats teatrals a l’ADB, i el 1959 anà a França, on es formà al Centre Dramàtic de l’Est d’Estrasburg Al Théâtre National Populaire francès assolí un prestigi notable, que el portà a ocupar el primer lloc al Théâtre de la Ville, a París El 1980 s’integrà a la Comédie-Française , on protagonitzà nombroses obres, entre les quals el Don Juan de Molière 1982 Retornat a Barcelona, el 1984 hi formà companyia pròpia, amb seu al Teatre Poliorama, on dirigí i, sovint, interpretà Una jornada particular , d’Ettore Scola 1984, Cyrano de Bergerac , d’Edmon Rostand 1985,…

La seva música es considera dins els límits de la música índia, encara que amb influències perses, afganeses i de la tradició islàmica de l’Orient Mitjà Al Pakistan hi ha quatre regions culturalment i lingüísticament diferenciades el Panjab, el Sind, el Balutxistan i la província de la Frontera del Nord-oest La llengua oficial és l’urdú, que és la pròpia de les elits indomusulmanes La població, majoritàriament rural, viu en pobles, excepte les tribus ramaderes del nord-oest La música pakistanesa va lligada als cicles de la vida, i expressa els sentiments apropiats en cada ocasió naixement,…