Resultats de la cerca
Es mostren 8741 resultats
Charles Louis Clérisseau
Arquitectura
Arquitecte i acadèmic francès.
El 1758 estudià i dibuixà les ruïnes del palau de Spàlato actual Split, amb Robert Adam Autor del Château Borely a Marsella 1766, el palau del Governador a Metz 1776-81, etc Esperit neoclàssic, contribuí a valorar els monuments antics de Provença Influí a Rússia, on fou arquitecte de Caterina II 1783, i als EUA, a través de l’amistat i la collaboració tècnica amb Thomas Jefferson
Maria Rusiñol i Denis
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i biògrafa.
Filla de Santiago Rusiñol i Lluïsa Denis Feu alguns dibuixos i aquarelles d’estil modernista És autora del recull poètic Llibre de versos 1928 i de L’arna Poema rural 1953, novella de tema burgès i amb un cert component didàctic i moralitzant També publicà la biografia Santiago Rusiñol vist per la seva filla 1950, a través de la qual defensà la figura del seu pare
Josep Maria Gich i Pi
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Fou notari a Barcelona i, des del 1914, professor a l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local A través d’una intensa activitat política catalanista defensà els principis socials i morals del cristianisme emparats en els valors tradicionals Aquests patrons ideològics emmarquen la seva producció literària dirigí la revista “Catalunya Social” 1922-1936 i és autor del recull poètic Vida que passa impressions i notes 1927
Sergej Petrovič Antonov
Literatura
Contista rus.
Començà la seva obra el 1944, i des d’aleshores, amb un estil proper a la tradició de Čekhov, abordà temes socials a través d’una fórmula gairebé sempre lírica Destaquen Vesna ‘Primavera’, 1950, Po dorogam idut mašini ‘Els cotxes van pels camins’, 1951, Delo bylo v Penkovo ‘Succeí a Penkovo’, 1956, Razorvannyj rubl ' ‘El ruble esquinçat’, 1966 i Trudnyj den ‘Dia atrafegat’, 1978
Societat Amics de la Muntanya

Socis de la Societat Amics de la Muntanya el 1967
ARXIU SOCIETAT AMICS DE LA MUNTANYA
Excursionisme
Entitat excursionista de Tremp.
Fundada el 1964 i coneguda per les sigles SAM, dinamitzà la vida excursionista i associativa a través de jornades, cursos formatius i concursos de fotografia i desenvolupà tasques de recuperació del patrimoni artístic de la comarca Practica excursionisme, senderisme, alpinisme, escalada en roca clàssica i esportiva, esquí de muntanya, raquetes de neu, espeleologia, descens de barrancs, BTT i altres activitats relacionades amb la muntanya
La Joca Club Alpí
Excursionisme
Club excursionista de Roquetes.
Fou fundat el 1984 amb l’objectiu que tots els socis coneguessin millor la muntanya, a través de cursets, excursions, campaments, travesses, trobades, etc Amb els anys ha arribat a superar els 150 socis 50 dels quals estan federats que practiquen senderisme, barranquisme, orientació, escalada, alpinisme, bicicleta tot terreny, esquí alpí, esquí de fons i esquí de muntanya Disposa d’unes installacions amb rocòdrom
Eduard Ayats Espinola
Ciclisme
Ciclista de bicicleta de muntanya.
Especialitzat en camp a través, a dotze anys ingressà a les files de l’Esport Ciclista Guíxols Posteriorment formà part de l’equip Liberto-Megamo, amb el qual guanyà la competició estatal Obert Coronas 1994, 1995 i el Campionat d’Espanya en categoria juvenil Es retirà l’any 2000, tot i que seguí vinculat al ciclisme creant un equip de BTT centrat en el calendari regional
Territori de Bàrcino (Barcelona)
Mapa de l’estructuració del territori de la ciutat de Bàrcino a l’antiguitat tardana, amb indicació del cadastre augustal i les carrerades d’època tardana JM Palet En època augustiana, la fundació de Barcino comportà una sèrie de canvis estructurals en el territori, dels quals destaca principalment la construcció d’una centuriació i la reorganització general de la xarxa viària del Pla L’articulació de la ciutat amb el territori indica que aquests es planificaren conjuntament en aquest primer moment fundacional Aquesta estructuració sembla que es manté en gran part durant el Baix Imperi, i no…
el Noguer de Segueró

El Noguer de Segueró
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Masia
Gran masia del municipi de Beuda (Garrotxa), situada al vessant meridional del massís del Mont, prop de la parròquia de Segueró.
Pairalia de la família Noguer, documentada des del 1203, adquirí una gran importància econòmica a través d’enllaços successius i de l’explotació del gran patrimoni des de la fi del segle XVI L’actual casal, amb la façana esgrafiada, és obra de mitjan segle XVIII El cognom es mantingué fins al segle XIX, que la casa passà, per matrimoni, als Olives de Lledó i als Vayreda d’Olot
trinxera de Mèxic
Fossa marina
Profunda fossa marina, llarga i estreta, paral·lela a la costa pacífica de Mèxic i a la Sierra Madre del Sur.
S'estén des del sud del cap Corrientes fins a la costa de Guatemala Assoleix la profunditat màxima al sud del golf de Tehuantepec 6 662 m El gran desnivell uns 9 000 m existent entre la fossa i la serralada costanera de Sierra Madre del Sur es produeix a través d’una sèrie de falles, paralleles a la mateixa direcció NW-SE, que actualment encara presenten una gran inestabilitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina