Resultats de la cerca
Es mostren 5208 resultats
Josep de Bòria i Gualba
Història
Cavaller.
Capità de la coronela, el 1714 participà en la defensa de Barcelona caigué ferit l’11 de setembre defensant el portal Nou El 1719 l’emperador Carles VI concedí al seu germà Ignasi de Bòria i Gualba el títol de marquès de Bòria
Ramon Guardiola
Història
Guerriller.
Lluità contra Felip V d’Espanya al Principat, en 1719-20 El 1726, aprofitant el descontentament provocat per la pau entre l’emperador Carles VI i Felip V, s’alçà de nou i fou capitost d’un grup d’uns cinquanta homes
Sanctus
Música
Himne de lloança, dit també trisagi, que clou elprefaci de la missa i que comença amb la triple aclamació sanctus (’’sant’).
D’origen bíblic, era ja un himne matinal de la pregària jueva i fou aviat introduït a la litúrgia cristiana Més tard s VI hom hi afegí el versicle Benedictus qui venit in nomine Domini ‘Beneït el qui ve en nom del Senyor’
Contenidors per al transport
Taula de les àmfores de la Bètica trobades amb més freqüència a Catalunya A Fonollà Quan parlem de contenidors ceràmics per al transport de productes parlem bàsicament d’àmfores Estudiarem seguidament en diverses fitxes les àmfores antigues tardanes localitzades a Catalunya, bo i classificant-les segons el lloc de procedència També es tractarà un cas de reutilització d’àmfores com a lloc d’inhumació Àmfores de la Bètica Des del començament de l’imperi, la Bètica, el sud de la Península Ibèrica, va subministrar a Roma i a la resta de províncies dos productes fonamentals l’oli i les salaons de…
El conflicte vitícola a la Catalunya del Nord
Les vagues dels obrers vitícoles i el moviment sindical a la Catalunya del Nord 1904 La vinya va conèixer una gran expansió a la Catalunya del Nord als segles XVIII i XLX L’any 1720 només ocupava 8 799 hectàrees, però el 1741 ja assolia les 11 645 ha, i cap al 1820, les 38 000 ha De primer limitada a unes regions ben precises als voltants de Ribesaltes, a les ribes de la Tec i del Tet, s’estengué cap a la plana de Perpinyà i als vessants de les Corberes A mitjan segle XLX es produí una nova expansió de la vinya, abans de l’arribada del ferrocarril l’any 1858 a Perpinyà i sobretot després, que…
Aveiro
Ciutat
Ciutat de Portugal, capital del districte d’Aveiro vora el riu Vouga.
Centre comercial agrícola vi, oli d’oliva, blat, fruita Hi és important la pesca de sardines i ostres Vora la ciutat hi ha la fàbrica nacional de vidres i porcellana de Vista Alegre El seu port és el quart de Portugal en importància comercial
Sofene
Geografia històrica
Antiga regió de l’Àsia Menor, al S d’Armènia, entre el Tigris i l’Eufrates, el mont Taure i l’Antitaure.
Conquerida per Cir s VI aC, seguí la sort d'Armènia A la seva capital, Karkathiokerta l’actual Harput, Turquia, Zariadres fundà una dinastia que durà fins a la victòria de Luculle sobre Tigranes II 95 aC Fou disputada per capadocis, perses, romans i bizantins
dret de menjars
Història del dret
A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d’església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors, anomenat comestiones, ‘àpats’, per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.
A partir del segle XIV es convertí en un tribut anual que feia cada mas acompanyat sovint del carnalatge Pagat primerament en espècie ous, formatges, pa i vi, més tard es convertí en mesures de gra, i al segle XVI, en un tribut pecuniari
acords de Támara
Història
Pau signada pel juliol del 1127 a Támara (Palència), entre Alfons I d’Aragó i el seu fillastre Alfons VII de Castella-Lleó, gràcies a la mediació de Gastó de Bearn i Centul de Bigorra.
Alfons I renuncià a les places castellanes que posseïa pel seu matrimoni amb Urraca de Castella i al títol imperial heretat d’Alfons VI i reconegué el dret hereditari d’Alfons VII, en canvi de recuperar les places ocupades pels castellans a la Rioja
bullabessa
Gastronomia
Sopa de peix originària de Provença, dins la tradició de les olles de peix mediterrànies.
Es compon, bàsicament, de diverses menes de peix i crustacis bullits amb aigua i un sofregit a base d’oli i tomàquet, i d’altres vegetals Durant l’ebullició s’hi afegeix vi blanc o absenta Se serveix colada, amb el peix a part
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina