Resultats de la cerca
Es mostren 9359 resultats
impromptu
Música
Peça instrumental per a solista, habitualment per a piano, característica del segle XIX, d’estil improvisat, que suggereix una inspiració sobtada.
Considerat habitualment com a peça de caràcter , presenta una gran diversitat formal, movent-se lliurement entre el lied i el minuet, el scherzo o el tema amb variacions Amb tot, la forma ternària és la més generalitzada Molt difós durant el Romanticisme, els primers autors a fer servir el terme foren JV Vorišek i H Marschner 1822 Els exemples més coneguts són, però, els de F Schubert opus 90 D 899 i opus 142 D 935, F Chopin opus 29, 36, 51, 66, R Schumann opus 5 i Albumblätter , opus 124 núm 9 i F Liszt Impromptu sur des thèmes de Rossini et Spontini , 1824 i Valse-Impromptu , 1852 PI…
Répertoire International de la Presse Musicale
Música
Empresa bibliogràfica creada el 1988 amb l’objectiu de recopilar i editar les publicacions del segle XIX dedicades a la música.
Complementa tres empreses bibliogràfiques musicals anteriors d’abast internacional el Répertoire International des Sources Musicales RISM, 1952, el Répertoire International de Littérature Musicale RILM, 1966 i el Répertoire International d’Iconographie Musicale RIdIM, 1971 Inclou tant la premsa especialitzada com els articles sobre música apareguts en la premsa diària, fulletons de sales de concerts i material gràfic Rep el suport i l’orientació de la UNESCO, la Societat Musicològica Internacional i l’Associació Internacional de Centres de Documentació, Arxius i Biblioteques Musicals El RIPM…
Sturdza
Llinatge de boiars moldaus que tingué un paper important en la vida política i cultural romanesa dels segles XIX i XX.
Dels seus membres —que ja apareixen documentats al segle XV— cal esmentar Ior Sandu Sturdza mort el 1842, que fou gospodar o príncep de Moldàvia, amb el nom de Joan , del 1822 al 1828, any que fou deposat i Mihail Sturdza Iaşi 1795—París 1884, que, gràcies a la protecció del tsar Nicolau I, fou gospodar de Moldàvia, amb el nom de Miquel , del 1834 al 1849 impulsà les obres públiques i l’agricultura i acumulà una notable fortuna personal El seu fill Grigore Sturdza mort el 1901 fou pretendent al tron moldau el 1859 Un cosí del gospodar Miquel, Alexandru Sturdza 1791-1854, fou filòsof i…
Sàlzer
Llogaret
Llogaret del municipi d’Odèn (Solsonès), situat a 900 m alt., a la capçalera del riu de la Móra, afluent, per l’esquerra, del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, que depèn de la de Valldany.
Al segle XIX, formava part del municipi de la Móra Comdal i Sàlzer
Bonmatí
Detall d’una plaça a Bonmatí
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia tèxtil i cap del municipi de Sant Julià del Llor i Bonmatí (Selva).
Situada a l’esquerra del Ter, fou formada al final del s XIX
Giminells
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d’una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou.
Formà un sol terme amb Torregassa fins al primer terç del s XIX
boca closa
Música
Forma de cantar, generalment en la música coral, consistent a emetre el so amb la boca closa, sense articulació de cap text, per mitjà de la qual hom obté de les veus humanes una sonoritat murmuriosa i una funció instrumental destinada a parts d’acompanyament o, menys sovint, a l’execució de melodies.
El seu ús aconseguí un èxti notable a partir de mitjan s XIX
psicologisme
Filosofia
Corrent o doctrina filosòfics que tendeixen a reduir els problemes ètics, lògics, estètics, metafísics, etc, a llurs factors o determinants psíquics.
El psicologisme s’estengué i dominà sobretot durant bona part del s XIX
la Plana
El llogaret de la Plana, a Alcover
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alcover (Alt Camp), al NE de la vila, a la dreta del Francolí.
Al segle XIX formà amb Samuntà l’antic municipi de la Plana i Samuntà
Vallabriga
Aspecte del poble de Vallabriga
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble (1.160 m alt) del municipi de Beranui (Ribagorça), al peu de la serra de Vallabriga (contrafort oriental del Turbó, que forma la paret occidental del congost d’Ovarra), dominant la vall d’Isàvena, damunt l’antic monestir d’Ovarra.
És centrat per l’església parroquial de Sant Esteve segle XIX de construcció popular