Resultats de la cerca
Es mostren 25781 resultats
séquia del Cap
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del sector NW del municipi d’Alcarràs (Segrià) a l’esquerra del canal d’Aragó i Catalunya, d’on pren l’aigua a tocar del pantà del Puça.
A la zona de l’indret de lo Xut, es bifurca cap al reguer del Cap, mentre que la séquia principal es dirigeix cap al pantà de l’Arròs, on desguassa
paer
Història
Cadascun dels quatre prohoms als quals Jaume I de Catalunya-Aragó confià el 1229 l’administració comunal barcelonina, autoritzant-los a prendre consellers que els assessoressin en llur càrrec.
El 1249 el rei els facultà perquè en acabar l’any de govern elegissin els successors Foren suprimits, però, el 1257 pel rei, i subsistiren tanmateix els vuit consellers com a consell del veguer conseller
regió de Manresa
Regió del Principat de Catalunya, que comprèn les comarques d’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, és a dir, aproximadament les conques alta i mitjana del Llobregat.
Administrativament coincideix, aproximadament, amb l’antic corregiment de Manresa i amb la franja llevantina del de Cervera, i posteriorment amb els partits judicials d’Igualada, Manresa i Berga província de Barcelona i Solsona província de Lleida, i eclesiàsticament pertany a les diòcesis de Vic Bages i Anoia i de Solsona, llevat d’uns sectors d’Anoia diòcesi de Barcelona i del Solsonès Urgell
bergera
Ramaderia
Nom comercial del bestiar de llana que ocupa les comarques del nord-est del Principat de Catalunya (Empordà, Garrotxa, vall de Camprodon i vall de Ribes, Berguedà i Selva).
Aquest bestiar és constituït per variants o subraces de la raça ovina catalana i forma ramats mitjans, alguns dels quals practiquen la transhumància És bestiar de carn d’excellent qualitat, i les ovelles són molt lleteres, la qual cosa dóna origen a una indústria domèstica d’elaboració de formatges i matons
Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades
Institució creada el 1919 per la Mancomunitat de Catalunya i regida pel patronat de l’Escola Industrial, com a ampliació de l’Institut d’Electricitat Aplicada, creat el 1917.
Fou fundat i dirigit per Esteve Terradas, i tingué a càrrec seu l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques i la de Directors d’Indústries Mecàniques Fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera
Consell del Principat
Història
Òrgan polític del Principat de Catalunya adjunt a la Diputació del General, que dirigí el moviment del 1461 contra Joan II i la guerra contra aquest sobirà (1462-72).
La seva base legal fou la delegació de poders feta per les corts de Lleida el 5 de desembre de 1460, arran de la detenció de Carles de Viana, a favor de la diputació del General facultant-la per a designar una comissió o consell adjunt Aquest fou elegit en una reunió celebrada a Barcelona el 8 de desembre, i constà de 27 membres nou de cada braç El 25 de febrer de 1461 fou ampliat amb 27 membres més, fent, així, amb els tres diputats i els tres oïdors, un total de 60 membres, que en el transcurs de la guerra variaren constantment Deixà d’existir per l’octubre del 1472 després de la…
Insurrecció Centralista
Història
Moviment revolucionari que es produí principalment a Catalunya (setembre del 1843-gener del 1844) per tal d’implantar una Junta Central que democratitzés el govern i exercís la regència.
Havia estat acordat però no dut a terme per les forces que havien enderrocat el govern d’Espartero maig-juliol del 1843 amb l’ajuda de la Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona La burgesia i l’exèrcit, davant el caire revolucionari que prenia el moviment, s’uniren per reprimir-lo, i encomanaren al general Joan Prim la direcció de les operacions militars contra els insurrectes Aquest bombardejà Barcelona i l’ocupà novembre del 1843, i liquidà el moviment en prendre Figueres gener del 1844, defensada per Abdó Terradas i Narcís d’Ametller A Barcelona, el moviment fou…
Caliban
Pseudònim de Josep Carner i Puig-Oriol
, usat principalment a «La Veu de Catalunya» des del 1914 fins al 1918, tret d’un personatge de La Tempesta
de Shakespeare.
Centre d’Arts Escèniques de Terrassa
Teatre
Centre públic dedicat a la producció i la programació d’activitats relacionades amb les arts escèniques, creat el 2006 per la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Terrassa.
Plantejat com un nou equipament dins la xarxa de centres de producció escènica, sorgeix amb la voluntat de centrar-se en les creacions de petit i mitjà format, la dramatúrgia contemporània i les noves tendències El CAET recull l’activitat teatral que durant els darrers trenta anys, gràcies al Centre del Vallès de l’Institut del Teatre, al Centre Dramàtic del Vallès o al Festival Tensdansa, hi havia hagut a Terrassa L’equipament principal és el Teatre Alegria, inaugurat el 1991, tot i la voluntat d’estendre l’activitat a altres espais de la ciutat El primer director artístic designat fou Oriol…
Consell Català de Formació Professional
Organisme de consulta i assessorament del govern de la Generalitat de Catalunya amb relació a la formació professional en tots els àmbits educatius i socials que hi sigui establerta.
Adscrit al departament d’ensenyament, fou creat el 1999 i és presidit pel conseller d’ensenyament i el de treball alternativament